Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

5 de setembre de 2008
9 comentaris

Amb Josep Andreu, un altre cop

Josep Andreu és l’alcalde de Montblanc, (i un dels amics que més estimo). Aquesta tarda m’ha trucat per dir-me que una parella de guàrdies civils li havien exigit que es dirigís a ells en espanyol. Evidentment no ho va fer, els agents el van denunciar i ha rebut una citació judicial per aquesta causa.

 

Josep Andreu ja va haver de comparèixer davant el jutjat als anys noranta, l’anterior vegada que va ser batlle de la vila ducal, arran d’una altra denúncia de la Guàrdia Civil per no penjar la bandera espanyola a l’ajuntament. Quan era diputat al Congrés de Madrid va intervenir en una sessió plenària oposant-se a la penalització de la crema de banderes. Ara es veu venir que pot tornar a viure un nou capítol de la guerra de símbols.

Immediatament hem buscat advocat, (jo no tinc la compatibilitat per poder exercir privadament com a lletrat davant els tribunals de justícia), i prepararem la defensa política del dret a usar la llengua catalana a tot arreu i defensarem les persones que com ell representen les nostres institucions i la nostra dignitat com a poble.

Post Scriptum, 6 d’octubre del 2017.

Abans d’ahir el ple de l’Ajuntament de Montblanc, per unanimitat, va acordar retirar els honors que té la casa reial espanyola referits a la vila ducal en justa correspondència a l’actitud adoptada pel rei Felipe VI contra el dret del poble català a l’autodeterminació expressat el proppassat 1 d’octubre.

Post Scriptum, 16 de desembre del 2018.

Aqueix vespre he anat a l’Ajuntament de Montblanc per abraçar el meu amic Pep Andreu en el quart dia de vaga de fam en solidaritat amb els presos polítics catalans que han pres la iniciativa fa quinze dies. L’he trobat lúcid sobre el moment que viu Catalunya i convençut que la unitat independentista és imprescindible per sostenir el repte llençat pel poder espanyol i al qual ERC és incapaç de fer-hi front escudant-se en el sectarisme anti-convergent enlloc d’assumir loa responsabilitat de liderar el procés.

Post Scriptum, 2 de març del 2020.

Josep Andreu encapçala la iniciativa d’Independentistes d’Esquerra que es va presentar el proppassat 22 de febrer a l’Ateneu de Barcelona i en nom de la qual avui a Vilaweb valora l’acte de dissabte: “Perpinyà, el Prats de Molló dels segle XXI”.

“L’acte de Perpinyà de dissabte passat té elements polítics i emocionals de tal abast que no serà un esdeveniment més del procés independentista, ans al contrari, i per això continuarà viu en la memòria col·lectiva dels qui hi vàrem anar i dels qui ho varen seguir pels mitjans audiovisuals.

En primer lloc, hi ha una clarificació nítida i absoluta del programa i el pensament del Consell per la República i del president Carles Puigdemont, els consellers Clara Ponsatí, Toni Comín, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Lluís Puig, els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més de les dues intervencions audiovisuals de Marta Rovira, que em va semblar molt en línia amb el president, i la d’Oriol Junqueras, que de segur que és majoritària a ERC i que significa una paràlisi momentània, no definitiva, de la independència, i un retorn a la política autonomista.

D’ara fins a la convocatòria de les eleccions catalanes, caldrà veure com s’acabarà configurant el tauler polític i els seus serrells. Tanmateix, les línies mestres de la pròxima contesa electoral ja es van definir dissabte a Perpinyà. De si el bloc sobiranista arriba al 50% dels sufragis electorals i de la correlació de forces resultants, se’n decidirà el curs de la política catalana dels anys vinents.

Si l’espai Puigdemont guanya amb nitidesa, l’independentisme resultarà vigent, com a eix central de la política catalana del govern de la Generalitat. I si passem del 50% dels vots entre tots, la percepció internacional farà un gir importantíssim i decisiu. L’esperit del Primer d’Octubre es reafirmarà i la mobilització del procés continuarà vigent.

Si guanya l’espai Oriol Junqueras, i ho dic així perquè crec que és més ampli que ERC, anirem, si hi ha una diferència molt gran de vots, a una coalició amb els comuns i un suport extern del PSC, intercanviat entre Espanya i Catalunya amb una fórmula nova més aproximada a un tripartit. Obrint una nova fase autonomista.

Si del junquerisme resulta que es fa una aproximació de persones i vots que vénen cap a l’independentisme i superem el 50% dels sufragis, el servei que haurà fet a Catalunya serà importantíssim. Per arribar a la independència, hi ha d’haver el lideratge d’algú que vulgui la independència per la generació que hem protagonitzat el procés.

És per tot aquest raonament que molts, des de l’independentisme, demanem que el president Puigdemont encapçali una candidatura transversal que abasti al màxim la pluralitat de la nació catalana per a aconseguir una gran victòria electoral en les pròximes eleccions catalanes.

L’acte de Perpinyà de dissabte va esdevenir el Prats de Molló del segle XXI.

Avui la cosa no tracta d’escamots, ara i aquí, això és cosa de vots, de democràcia, de respecte pel dret d’autodeterminació, de respecte dels drets humans, socials, de lluita no violenta i de reconeixement internacional.

I el president Puigdemont, en el seu discurs de Perpinyà, envoltat del contingut emocional de tornar a terres catalanes i de retrobar-se amb una nodrida representació de catalans, en el record d’anteriors generacions d’exiliats i exiliades, es prosseguí a organitzar millor la lluita. I en les seves paraules finals rememorant Rovira i Virgili (‘Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em descoratjo, no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització. De la màxima dissort sortirà el definitiu redreçament de la nostra història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut’), va convertir-se en el gran líder de la llibertat de Catalunya. Va assolir el lideratge del Francesc Macià del segle XXI.”

  1. les intervencions de restauració de les murades de Montblanc a Prada farà uns nou anys. També sabem d’ell per la seua capacitat de treball i generositat en tot allò relacionat amb les gents i el país. Sempre m’ha sorprès la seua senzillesa -afegida  a la no massa alçada física- contrastant amb la seua fermesa -i gran alçada humana- en aquest home.

    La meua intervenció, però, no va per aquí. Va en aprofitar la circumstancia que els enemics de la humanitat ens posen en safata. Com sempre vos dic:

    1. Busquem un molt bon advocat. No cal que es crega Catalunya, etc. Ens interessa guanyar el cas.
    2. NO ens interessa la defensa dd’Andreu, que en un tibunal qualsevol internacional estaria guanyat. Aquest seria el darrer recurs.

    3. Jo vaig per que “reconvingueu” el cas. Passeu d’acusats a acusadors. Demaneu  danys i perjudicis (danys psicològics, morals, etc. a la manera americana) directament contra els “números” i subsidiàriament contra el “Cuerpo”, L’ESTAT I QUI FAÇA FALTA.

    4. Que la quantitat reclamada no estiga per menys dels 300.000 €; una quantitat que els danye bé la butxaca i la moral. 

    5. A ser possible que guanyem en costes. I els diners donar-los a qualsevol entitat benefica que es dedique a fer dels catalans un país entre els altres del món civilitzat. 

    PS: fa molt de temps va passar açò i cal aprendre dels errors comesos. La “querelle” entre Sanchis Guarner i Fuster en quant a l’enfocament del problema marca la diferència entre la mort per infart d’un i l’estat d’anarcoïde i idiota que durant dècades vivm a València. 

    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/22332

    NB: Com no sé ben bé per què l’enllaç no enganxa amb la paraula us dese l’enllaç directament.

    Digueu-me alguna cosa….açò és més important del que us sembla. No sé si ho veieu ?

  2. Bones,
    em pensava que haviem evolucionat  però ja veig que no…
    Davant de les últimes accions d’Albert Rivera (c’s) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l’Estelada. En el fons són les nostres cases virtuals. Aquí us podeu baixar l’Estelada www.marroca.blogspot.com
    Salut

  3. Ara ja sé p q la justícia española està col·lapsada, els sres. kueces i makistrados vetllen per que a les colònies del seu imperi ningú gosi a qüestionar la metròpoli española i no donen l’abast. 

  4. feia dies que no em passava pel teu bloc i llegeixo això. Tot el meu suport a en Pep. Per a quan és el judici? es té pensat fer acte de protesta davant dels jutjats?

    salut! des  del delta l’ebre!

Respon a Mar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!