Jon Iñarritu Garcia ha estat escollit diputat per Bizkaia a la candidatura d’Amaiur a les passades eleccions espanyoles celebrades el 20-N. És un home jove -trenta dos anys- però amb una sòlida formació intel·lectual i pot esdevenir als propers anys una veu de referència dins el panorama polític basc.
Fa poc més d’un any que el vaig conèixer a través de facebook quan em va escriure per fer-me saber que seguia els meus escrits en aquest bloc i que compartia la simpatia per Israel que hi expresso. El seu capteniment decidit em va sorprendre per poc habitual entre els independentistes bascos i vam quedar per trobar-nos a Barcelona en una de les freqüents visites que hi fa en tant que responsable de política internacional d’Aralar.
A començaments d’any vam dinar plegats a un restaurant de la Barceloneta intercanviant parers sobre la situació europea, basca i catalana, matèries totes elles sobre les quals va demostrar un coneixement aprofundit. Jon Iñarritu em va demostrar que segueix atentament els escrits d’Hèctor López Bofill i Alfons López Tena, entre altres amics comuns que vam descobrir compartíem, com Zelai Nikolas, una jurista basca especialitzada en processos d’autodeterminació.
Arran d’aquella conversa va sorgir la iniciativa redactar un article col·lectiu de nacionalistes bascos, catalans i gallecs amics d’Israel. Així, el 31 de març d’enguany apareixia a l’Avui l’escrit titulat
“Per la pau, contra el boicot a Israel” signat per un grapat de voluntaris decidits a trencar els prejudicis antijueus enquistats a la mentalitat col·lectiva dels nostres respectius pobles.
Aquesta actitud pro-israeliana feta pública per significats personalitats basques com Iñaki Anasagati va suscitar la immediata reacció dels sectors autodenominats “internacionalistes” de l’esquerra abertzale que van respondre el 9 d’abril amb un manifest titulat
“Boicot a Israel, estrategia para cumplir el Derecho Internacional en Palestina“. Malgrat aquest reacció -que demostra la incultura política i el dogmatisme antisionista dels signants- la defensa d’Israel guanya adeptes a Euskal Herria i aviat hi haurà una entitat que els agrupi com s’esdevé a Galícia (el president de l’AGAI Pedro Gómez-Valadés va ser el tercer promotor del manifest anteriorment citat).
A partir d’aleshores hem mantingut una relació constant fruit de la qual va ser la seva anunciada presència a la primera convenció sobre la transició de l’autonomia a la independència organitzada pel CES i Solidaritat tot just fa deu dies i a la qual no va poder finalment assistir. Malgrat aquest entrebanc els lligams d’amistat i solidaritat polític ja hi són i donaran resultats en el futur immediat.
Post Scriptum, 15 de desembre del 2016.