Joan Safont i Plumed, (Mataró, 26 de gener del 1984), ha obtingut el premi periodístic Josep Maria Capdevila per les seves brillants col·laboracions al diari digital El Matí.
Conec en Joan de l’època en que ambdós compartíem militància a ERC, fins que ho vam deixar córrer cadascú en moments diferents. Fou dels primers a donar-me suport quan, amb cinc altres catalans demòcrates, vam ésser acusats de “catasionistes” pels totalitaris addictes a l’ordre establert, quan la guerra de Gaza de l’any passat. A més d’aquestes coincidències tots dos som juristes i ens agrada xerrar sobre aquesta i d’altres matèries. Malgrat la diferència d’anys, som amics ben avinguts. Manté un bloc personal mitjançant el qual hom pot entrellucar la seva rica personalitat i la diversitat de temes que susciten la seva atenció, “La vida en un bolg”,
http://joansafont.blogspot.com.
Post Scriptum, 10 d’octubre del 2011.
Avui en Joan ha pres possessió del càrrec de director del digital El Matí (www.elmati.cat). Que tota mena d’encerts acompanyin la seva aventura periodística.
Hi han coses que s’han de demostrar si no amb fets, almenys de paraula. Reclamar-s’hi demòcrata en segons quines circumstàncies resulta, això sí, molt espanyol i d’addicte al règim, a més a més, formant part d’una militància de partit, en partitocràcia, i cobrant un sou de l’administració bàsica de l’Estat espanyol, ja em direu. Lleve-s’ho del cap senyor Renyer i pregunte-ho a qui vulga, al veïnat de baix o al de dalt. Donar suport incondicional al règim sionista no té cabuda al codi deontològic de cap persona honrada.
Ja fa prou mesos que el segueixo i no li he sentit dir ni piu, cap retret, cap dubte, ninguna observació crítica envers les atrocitats comeses i comprovades per instàncies internacionals a Palestina, ans al contrari. Què voleu Jaume? què piquem de mans? Jo no puc, i és clar, podríeu dir-me, i per què em llegiu? Doncs perquè barregeu Catalunya i llurs drets amb l’immunda tasca sionista i això no ho hauríem de consentir. Oi que n’és delicte penal negar l’olocaust? Doncs per mi, també ho hauria d’ésser, fer-ne apologia de la guerra i l’extermini i per tant del sionisme
Soc totalitari i addicte a l’ordre establert com diu avui? tardo-comunista o imbècil com tantes vegades heu dit? Va! Jaume, estalvies la xerrameca. Li aniran mal dades si continueu així, teniu vocació de líder i de capsigranys cada dia n’hi hauran menys. Rumie-s’ho. De tot cor.