Jaume Renyer

En Jaume Sastre i Font, un patriota de pedra picada, és en vaga de fam, a Mallorca, per defensar la llengua, la terra i la llibertat. De Tarragona estant expresso la meva admiració a la teva  persona i el suport a la teva acció. Has assumit la responsabilitat d’ésser, hores d’ara, referent de tota la comunitat nacional catalana i els passos que facis amb patriotisme, intel·ligència i coratge ens representen a tots.

Post Scriptum, 5 de juny del 2024.

Compateixo plenament aqueixa piulada d’avui de Jaume Sastre arran de la seva experiència en la liquidació de l’Assemblea de Representants del Consell per la República: “Cada dia que passa, queda més en evidència i a la vista de tothom el motiu principal pel qual Comín i Puigdemont van dissoldre en un acte caciquil i antidemocrátic l’Assemblea de Representants del Consell de la República el 28 d’agost de 2023. A hores d’ara ja es compten per centenars de milers els independentistes que han arribat a la conclusió que Puigdemont i Comín mai no han tingut la intenció de fer efectiu el mandat de l’1-O ni d’acabar la feina. Tota la xerrameca del “Preparem-nos” i de la confrontació Intel·ligent, doncs, fou una comèdia pensada per guanyar temps, per omplir el mentrestant i per veure si per casualitat sonava la flauta amb una sentència europea favorable o amb un resultat electoral amb efecte carambola com així va passar a les eleccions espanyols de juliol de 2023.

Del nin mimat, Toni Comín, en veurem coses grosses, però molt grosses. Però bé, qui és Comín? D’on surt? Idò, Toni Comín fou dels fitxatges estrella procedents del PSOE realitzats per Junqueras amb l’objectiu d'”eixamplar la base”. M’estic referint a personatges com Ernest Maragall i el propi Comín que foren “reclutats” els anys 2014-15, si bé hi ha versions molt versemblants que diuen que foren ells els qui es van oferir amb l’esperança d’obtenir un bon càrrec i una bona plagueta. Sigui cert o no, emperò el que sí és innegable és que el seu ascens fou meteòric ja que el 2015 Comín ja va anar a la llista de JuntsxSí amb el núm. 11 com a independent a proposta de Junqueras. Com afirma Carles Puigdemont al llibre “M’explico”, la formació del govern de JuntsxSí, fou cosa pactada entre Mas i Junqueras i quan Mas va proposar a Puigdemont que el rellevàs per mor del vetament de la CUP, li va dir que el govern ja estava fet i que no es podia canviar ja que era una condició innegociable.

Qui vulgui entendre les raons profundes que expliquen la gran cagada del govern Puigdemont – Junqueras, tant la de dia 3 i la de dia 27 d’octubre de 2017, ha d’anar a l’arrel del problema que és com i de quina manera és va formar aquell govern reple d’oportunistes, de grimpadors i d’arreplegats a l’últim moment que tenien unes conviccions independentistes molt poc fermes i una nul·la experiència de lluita. Avui Toni Comín, en plena campanya electoral ha afirmat que “l’amnistia és la victòria definitiva”. Una afirmació que no té res d’independentista, que explica moltes coses, que no sorprèn gens ni mica als activistes independentistes que formàvem de l’AR del CdR liquidada d’una manera sobtada i capritxosa; i que, per altra part, deixa amb el cul a l’aire els patriotes d’arreu de la nació sencera que encara no l’han calat ni han descobert de quin peu calça. Però, ja arribarà… Toni Comín, és com Espanya, no falla mai…”