Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 d'agost de 2007
1 comentari

Amb Gustau Navarro

Aquest barceloní afincat, i ben maridat, a l’Alguer ha esdevingut una mena d’home pont entre la ciutat sarda de llengua catalana i la resta del país. Professor de la UOC, soci del Barça, militant d’ERC i alhora integrat en la vida social algueresa.

Ens varem conèixer fa trenta anys, quan jo era responsable de la “cel·lula” del PSAN on ell va anar a parar en ingressar al partit. Érem quatre gats, la majoria estudiants forans a Barcelona, ja que l’organització al cap i casal havia quedat desmantellada després de l’escissió de l’estiu del 1976. En Gustau va entrar-hi per a quedar-s’hi molts anys, més que no pas jo, i malgrat totes les vicissituds hem mantingut l’amistat. Ara tornem a coincidir a Esquerra, on ell ha esdevingut amfitrió dels notables republicans que visiten, per feina o per plaer, l’Alguer. També acull sense problemes els amics i, fins i tot, catalans que simplement fan  turisme. 

Gustau em transmet una visió realista, que no exclou l’optimisme, en relació al futur de l’identitat cultural catalana de la ciutat. Però ell continua essent fonamentalment un militant experimentat que afina a l’hora de fer anàlisi política, que es mira amb distancia, no només geogràfica, les controvèrsies internes i la situació del país. Coincidim en què Esquerra no té política internacional ni organitza eficaçment els militants escampats pel mon, que com ell, poden aportar contactes i coneixements sobre els diversos estats, bàsicament europeus, cara a un eventual procés d’autodeterminació. Alguna aportació m’ha dit que farà en aquest sentit a la conferència nacional del partit prevista per a l’octubre vinent.  Tots dos som a tocar de la cinquantena, jo més a prop que ell, repassem episodis compartits mentre prenem mirto i cavil·lem sobre la terra i la gent aprofitant uns dies de vacances en aquesta plàcida part de la nostra mediterrània.      

  1. Cavil·la Jaume, i pren aquest Mirto. A veure si des de L’Alguer, l’hi pots dir al teu amic Carod que a ERC no ens calen profecies de Nostradamus, que si l’hi queda quelcom de quan estava al PSAN, no se si era una cèl·lula o un virus, que faci el favor de no enfòtre-s’en dels Catalans, i si cavil·la com tu, i pren un Mirto que demani el referèndum ja, doncs al 2014 ja serem massa vellets per assumir-ho, i no podrem celebrar-ho amb el tal Mirto. Jaume no cavil·lis tan i deixa’t portar pel teu cor, i no t’enfadis amb mi, que a mi tampoc m’agraden els finals dramàtics. Salutació’ns a la bona gent del L’Alguer,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!