Avui fa un mes, el 26 de gener proppassat, un acte a l’Ateneu Barcelonès retia homenatge a la trajectòria patriòtica i multidisciplinar de Frank Dubé (Francesc Dubé Canela).
Recamano als qui vulguin saber quin és el seu capteniment sobre el nostre poble que llegeixin el seu llibre “Ostitu…. quin país !”, (Morales i Torres Editors, Barcelona, 2006). En conservo un exemplar signat per l’autor amb aquesta dedicatòria: “Visca Catalunya pro-jueva”. Amb Frank Dubé comparteixo un sentiment de simpatia envers el poble jueu al qual dedica unes quantes pàgines del seu llibre per significar que l’enveja és la causa de les persecucions que han sofert. El gruix de la seva obra, però, està centrat en la causa de la llibertat de Catalunya, a la qual dedica la seva energia creativa amb ironia, originalitat i perspicàcia.
L’homenatjat va disertar sobre “la suposada ironia i el pensament català”, Heribert Barrera, l’insigne referent dels independentistes republicans, va presidir l’encontre i l’editor, i amic, Josep Maria Vall en va fer una semblança biogràfica.
Des d’aquest bloc m’afegeixo al merescut reconeixement de la seva ferrenya trajectòria independentista, agraïnt-li d’aquesta manera les agradables vesprades al local musical que regentava al carrer Buscarons de Barcelona durant els anys seixanta. Encara recordo la impactant versió de Laura Martí cantant “Catalans a l’Alcàrria”, una cançó de la guerra del 1936-1939 políticament incorrecta, llavors i ara.
Post Scriptum, 3 de gener del 2012.
En Frank ho havia cantat fa vint-i-cinc anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Frank (Canela) Dubé vingué a València i feu una actuació a El Micalet amb la seua acompanyant Laura Martí. Acabaven d’editar un disc music-disco amb lletra força eixerides i independentistes. Frank seguidor de Muñoz Espinalt mai no va desertat el país sencer, ni tan sols en aquells moments de Batalla de València, i capgirà el cas a l’escenari posant dos fenomenals ballarins disco -negres com el carbó- que duien en volandes a la preciosa Laura Martí.
Encara tinc el disc de vínil per algun prestatge de casa.
PS: la psicoestètica i llurs seguidors han ofert un gran servei al país sencer en moments de descoratjament massiu.
Una salutació Jaume.