Aqueix cap de setmana ha estat llarg de passar lloant la glòria de Santa Tecla, patrona dels tarragonins. Però una colla d’amics entranyables l’hem superat el millor que hem pogut a base d’àpats i plàcides sobretaules. En una d’aqueixes, un bon company m’ha recordat una broma que gastàvem fa anys quan ens creuàvem missatges enderiats pel conflicte Catalunya/Espanya i que jo havia oblidat. Fèiem broma, (proisraelians com som), transposant-la a la nostra dimensió, amb arguments hilarants, a la pugna soterrada entre el MOSAD (MOS n’Anem d’Aspanya Definitivament) i el MOSEN (Movimiento para la Salvación de la España Nacional). Emboirats com estem per tanta negociació sobre l’amnistia i l’autodeterminació, vam decidir de comú acord fer arribar (secretament) les nostres suggerències i jugades màgiques als líders nostrats (als que són bones persones també), i em van encarregar personalment de fer-ho. Mitjançant aqueix apunt dono compliment al compromís contret. Seguiré informant a mesura que els esdeveniments programats es vagin produint.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!