Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

31 d'agost de 2007
4 comentaris

Amb el lehendakari Ibarretxe

El PNB viu una crisi interna en la que es contraposen dues estratègies: la propugnada pel lehendakari Juan José Ibarretxe que insisteix a dur a la pràctica la proposta política que inclou la celebració d’una consulta popular a Euskadi, i l’altra la promoguda per Josu Jon Imaz, que la condiciona a la desaparició d’ETA.

Els termes de la controvèrsia son molt més complexos però la principal diferència entre un i altre es que Ibarretxe parteix del respecte a la sobirania dels ciutadans bascos i Imaz la supedita a un acord amb el poder espanyol. Ibarretxe es conscient del conflicte jurídic i polític que viu el poble basc amb l’ordre estatal, mentre que Imaz evita aquesta contraposició i insisteix en la fractura interna de la societat basca. Hores d’ara és difícil preveure com es resoldrà aquest pols per l’hegemonia en la direcció estratègica  del PNB però des de Catalunya cal seguir els esdeveniments amb atenció ja que, segons quin sigui el resultat, el que en pot sortir reforçat es l’ordre espanyol. La proposta d’Imaz no condueix a altre lloc que a  l’afebliment del camp abertzale (en el sentit més ample del terme), al reforçament de l’Espanya plural i l’afavoriment de les posicions dels partits d’ordre a les altres nacions.

A Catalunya el discurs d’Imaz el fa actualment Duran Lleida, ja veurem si també si suma Artur Mas, i la direcció pujolista de Convergència, ara que s’haurà de definir arran de l’aparició d’una plataforma independentista com és la que encapçala Victor  Tarradellas. ERC haurà d’afrontar un debat que fins ara ha anat post-posant, com, amb quin contingut i quan plantejar una consulta popular en termes similars a la que pensa dur a terme Ibarretxe. Allò que passi a Euskal Herria pot servir de precedent però no estalvia la formulació d’un plantejament pròpi ajustat a la realitat catalana. De moment la conferència d’octubre d’Esquerra serà un primer indicador de per on poden anar les coses.

  1. El Dret existeix  i penso que ha de ser el punt de partida. Es troba definit al preàmbul i art 1,2,3 i 10 de la Constitució de 1978. Llegeix el meu escrit "29 anys d’Espanya contra la Constitució" que reconeix el Dret Internacional Universal de les NU.

    La CE 78 es mes basca i catalana que no castellana.El nacionalisme castellà imperial es jurídicament condemnable.

    Crec que a tancar-nos als castells ja hi som a temps.

    Des del nacionalisme Eta ha de plegar sense condicions.Ibarretxe molt bé resistent, però forma part del cercle viciós. Nosaltres ni resistents. En lloc de teories  de grans principisque esdevenen dilatòries, cal passar a l’acció política i jurídica.  

    Sense Eta a Nabarra haurien guanyat  els nacionalistes nabarresos i republicans i ara el nacionalisme castellà ho ha impedit  per molts nays  trencant el PSOE local.

    Les direccions d’UDC, CDC, ERC,  s’ahurien de fer mig harakiri

    i promoure / autoritzar per a les generals espanyoles  ( Congrés i Senat )  candidatures nacionalistes i regionalistes – econòmicament regionlistes  – catalanes  unitàries, democràtiques i independents de programa, d’UNIÓ del POBLE CATALÀ promogudes en un moviment popular de primàries per a la selecció del candidats en cada província. Els diputats i senadors ellegits funcionarien com a  grup  parlamentari i en assemblea de parlamentaris, decidirien democràticament serien persones  i no per partits encara que n`hi hagués de partits. Seria el tercer partit d’Espanya. I voldriem ser al Govern  per fer que hi hagi bon govern i el Govern central no pugui obra com a Castella Imperial i conspirar i anar contra els altres pobles  nacionslitats i cultures.

    Nosaltres som el Dret i la Constitució. No ens deixem manipular ni marginar ni arraconar.Volem la desconquesta, la desmonopolització, la descolonització d’Espanya.

    Cal veure les coses de l’alte costat.

  2. Volia aclarir el " resistent" que estpa clar que es bò. Però es molt més. La proposta de nou estatut de país associat  es la cosa més constitucional que s’ha proposat i "debatut" a Espanya des del 79 potser – al Congrés dels Diputats -. La Constitució no legalitza ni autoritza el nacionalisme imerial castellà ni el nacionalisme d’estat castellà. Mireu que va dir ahir la FAES  Rosa Diez " no sols contra el terrorisme sinò contra el nacionalisme" – dels altres -i proposà reformar la Constitució per tture’, el pes i possibilitats a les nacionalitats altres.

  3. Primer de tot s’hauria de començar definint que és l’autodeterminació, qui pot exercir-la, cada quan es pot convocar i quines condicions ha de tenir el referéndum que es fes.

    Per exemple, a Catalunya, qui pot exercir-la?. Tots estarem d’acord que Lleida no pot, però possiblement la Vall d’Aran de cultura no-catalana fos un cas diferent.
    A més, segurament també estarem d’acord en que no es pot convocar aquest referéndum cada sis mesos a vera si alguna vegada surt que sí encara que fos per la mínima.

    Després, hem de tenir clar que Ibarretxe vol convocar un referéndum sota unes condicions de violència política. Voler fer aquest referéndum quan els possibles opositors poden morir d’un tret al cap no és éticament admisible. Per això penso que Ibarretxe no té cap sentit d’estat sino que no pensa el que fa o es senzillament mala persona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!