He procurat seguir amb atenció l’evolució de l’esquerra israeliana, especialment el laborisme, ja que no és pas casualitat que el sionisme d’esquerres fos determinant amb Ben Gurion al capdavant per la construcció de l’Estat d’Israel molts abans que l’any 1948 fos reconegut per les Nacions Unides. La reconstrucció de la llengua, l’igualitarisme i la llibertat que caracteritzaven els kibbutzs, la combinació entre vida militar, política i professional de molts israelians em semblen algunes de les aportacions de la forma de vida jueva moderna més substancials.
Ehud Barak ha estat un home forjat en aqueixa conjuntura. També el governant que va fer l’oferta més decidida per la pau a Arafat l’any 2000 i que aqueix va rebutjar engegant una altra intifada. L’amic Ehud Manor, historiador, sionista i laborista va traduir un article meu sobre Israel i Occident a l’hebreu fa uns quants anys i vaig tenir ocasió de copsar els debats sobre el model econòmic liberal adoptat per la societat israeliana en substitució del socialisme democràtic que Rabin i Barak preconitzaven. El nivell de les opinions exposades em va sobtar per inhabitual entre nosaltres, els catalans, i també el pragmatisme de les seves conclusions a diferència de les vaguetats convencionalment acceptades a casa nostra.
Post Scriptum, 24 d’agost del 2015.
Malgrat estar retirar de la primera línia política Ehud Barak no deixa de generar notícies amb les seves opinions. Ara que és a punt de publicar les seves memòries ha deixat anar que essent ministre de Defensa al govern presidit per Benyamin Netanyahu, per tres cops en els darrers anys va veure rebutjat els seus plans d’atacar Iran per tal d’impedir al règim teocràtic islamista dotar-se d’ames atòmiques. La polèmica està servida i els seus termes els resumeix encertadament David Horovitz avui mateix a The Times of Israel en l’article titulat, “La bombe iranienne de Barak sonne comme une explosion prématurée“.
Post Scriptum, 5 de gener del 2016.
L’entrevista a Ehud Barak, publicada ahir a La Vanguardia demostra el talent militar i polític d’Ehud Barak.
Post Scriptum, 1 de setembre del 2016.
Jacques Benillouche afirma en un apunt al seu bloc del proppassat 21 d’agost que “Ehud Barak prépare son retour politique“.
Post Scriptum, 17 de novembre del 2017.
Ehud Barak es proposa obertament retornar a la vida política per ésser cap de govern en unes declaracions reproduïdes per The Times of Israel ahir amb aqueix titular que descriu perfectament el personatge: “Personne n’est plus qualifié que moi pour diriger Israël”.
Post Scriptum, 13 de juliol del 2019.
Ehud Barak ha creat el Partit Demòcrata per presentar-se a les eleccions de setembre i ha triat de número dos un altre general retirat, Yair Golan, que fou sots-cap d’estat major de les FDI i que va fer unes declaracions queescandalitzaren el govern de Netanyahu l’any 2016 en les quals comparava l’Estat d’Israel amb l’Alemanya nazi d’abans del 1939. Barak, cerca el suport dels “comandants per la seguretat d’Israel”, com ja va fer el candidat del centre esquerra a les eleccions de fa dos mesos, Gantz, (un altre ex-cap d’estat major). Hi ha, però, generals de prestigi com Gersohn HaCohen que el fustigen “Ehud Barak: Blatantly Ignoring Danger”, (Perspectives Papers, número 482, 31 de maig del 2017, Begin Sadat Center).
Post Scriptum, 1 d’agost del 2023.
Ahir, Tribune Juive publica aqueix article signat per Marek Halter analitzant: “La crise israélienne. Une interview d’Ehud Barak de 2020 qui interpelle. Des prises de position comme celle de Mélanie Phillips , des plaintes telles celle de Miri Regev, dénoncent aujourd’hui sans ambiguïté “le projet de coup d’ Etat” qu’aurait caressé Ehud Barak depuis des années. À l’appui de leurs thèses, des faits tellement énormes qu’on a peine à y croire, une manipulation aux ficelles si épaisses que le doute nous étreint. Et l’occasion de relire Shmuel Trigano https://www.tribunejuive.info/2023/06/07/shmuel-trigano-du-coup-detat-au-coup-monte-cette-fois-ci-on-est-fixe/.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!