L’aparició de la candidatura del Front Nacional de Catalunya a les eleccions municipals del proppassat 26 de maig a Ripoll ha tingut repercussions més enllà de l’àmbit local que he mirat d’analitzar en dos apunts: el primer, ja l’any passat, defensant Sílvia Orriols dels falsos antifeixistes, i el segons, de fa pocs dies, situant el seu cas en el context de la desorientació política que viu el país.
Vaig demanar el parer sobre el FNC de Ripoll a Robert Surroca i Tallaferro, memòria històrica del Front Nacional de Catalunya i patriota d’una autoritat moral reconeguda entre els independentistes veterans. Abans d’ahir va respondre amb un correu obert que transcric tot seguit amb la seva autorització per tal que les seves opinions siguin tingudes en compte per la mateixa Sílvia Orriols, per la gent que li fa costat, i per tots aquells que intervenen en la polèmica en curs sobre l’origen i el caràcter d’aqueixa nova organització:
“Benvolgut Jaume, em requereixes perquè digui alguna cosa sobre el FNC de Ripoll. Abans que res et posaré en antecedents.
El maig de 1990, el Front Nacional de Catalunya va acordar fer una Assemblea de militants per decidir el futur de la nostra organització. Van presentar-se tres línies: la representada pels militants de la primera fornada, Malaret, Espriu, etc.. que van mostrar-se partidaris de congelar les sigles. L’avalada, sobretot, per militants de comarques, de la mà de Josep M. Casablancas, proposava dissoldre el partit i incorporar-nos a Esquerra Republicana de Catalunya. I la que vaig defensar jo, acompanyat de l’Antoni Turró i els joves del FNC, que optàvem per seguir l’experiència que havíem iniciat amb Catalunya Lliure amb les eleccions Europees de 1989, i els actes de la Diada i del Soldat Català posteriors. Després de debatre les diferents opcions i, abans de procedir a votar-les, es va prendre l’acord, que tots hem respectat escrupolosament, de que ningú s’aixecaria amb les sigles del Front, fos quin fos el resultat. Va guanyar l’opció d’ERC i van designar a en Josep M. Casablancas i a mi per parlar amb l’Àngel Colom.
Amb data 19-11-1999, per iniciativa de Jordi Casacuberta, ex-Estat Català que va fer-se acompanyar per Ventura Niubò, ex-Estat Català, Unitat Nacional Catalana i Xavier Andreu, ex-Estat Català, ex-CEDADE -cap d’ells han militat al FNC- van inscriure les sigles del Front Nacional de Catalunya al registre del Ministerio del Interior. D’això ens en vam assabentar el 2013, arran d’oferir, en Casacuberta, aquestes sigles a altres organitzacions: entre elles Reagrupament, que per gestions nostres, va rebutjar el nom. Vam parlar amb en Niubò (ara ja mort), Xavier Andreu i es van posar a la nostra disposició per qualsevol acció que volguéssim emprendre per recuperar les sigles. El Xavier, persevera en aquesta predisposició. Se m’ha insinuat que en Casacuberta renunciaria a les sigles a canvi d’una compensació econòmica, però estic completament en contra de fer-li el joc.
Aquest grup de Ripoll ignoro si han rebut autorització d’en Casacuberta o ha estat una iniciativa seva per aprofitar el prestigi de les sigles del Front. Vaig telefonar a la Sílvia Orriols (una Cardonista a matar) amb qui havia tingut una petita relació epistolar el 2006, i es va mostrar molt tancada en banda; és més, va acusar el Front d’haver traït els seus principis en diluir-se dins d’ERC.
Ara bé, a mi no em trobaràs mai en el camí de les picabaralles entre independentistes (masses n’hi ha) i creant discòrdies amb persones que estem a la mateixa trinxera. Suposo que tothom té clar que aquest Front no té res a veure amb l’històric (1940-1990). Tot això ho dic a títol estrictament personal; si bé hem comentat el fet, amb alguns antics companys, no s’ha pres cap mena de decisió consensuada”.
Post Scriptum, 20 de juliol del 2019.
Jordi Casacuberta m’ha fet arribar ahir un escrit en relació a aqueix apunt que amb la seva autorització reprodueixo: “Bona tarda Sr. Renyer :
Primerament demanar-li disculpes per adreçar-me a vostè tot i no conèixer-nos personalment. Sóc Jordi Casacuberta i he vist que en el seu bloc de Vilaweb ha publicat una carta del reconegut patriota Robert Surroca i Tallaferro. Tot i merèixer-me el màxim respecte he observat que algunes coses que explica no són del tot certes cosa que intueixo deu ser per desconeixement. Si em permet li explicaré una mica la meva versió, que vaig viure en primera persona.
L’any 1999 totes les joventuts d’Estat Català i molts militants del partit vàrem marxar per desavinences amb el Sr Planchart ja que ell volia mantenir el partit com a cosa residual i nosaltres volíem modernitzar-lo i enfortir-lo, el darrer 11 de Setembre, per posar un exemple, havíem congregat unes 1500 persones a la nostra manifestació. Un cop vam deixar EC ens vam reunir en assemblea i amb l’entusiasme de tots vaig ser encarregat de registrar el nom del FNC com a mostra de la voluntat de continuar el llegat dels patriotes d’Estat Català i Nosaltres Sols dels anys 40. Vàrem signar, i això és cert, jo en “representació” dels militants d’Estat Català, en Bonaventura Niubó, com a ex militant de Nosaltres Sols! a la seva joventut i en Xavier Andreu.
Un cop registrat ens vàrem adonar que , en aquell moment, el Front National de Le Pen estava agafant molta força i això feia que les sigles FNC no fossin les més adients per crear una partit ja que podríem haver sigut acusats de voler crear un partit com aquell a Catalunya quan n’érem tot el contrari. Per aquest motiu vam guardar les sigles FNC i vam registrar el maig del 2000 el partit Unitat Nacional Catalana.
Al cap d’un temps vaig veure que UNC tenia el mateix problema que havia tingut EC i no es volia fer el pas cap a un partit que pogués tenir incidència real i tot quedava com una agrupació patriòtica. Per aquest motiu vaig decidir deixar de participar-hi.
És cert que em vaig reunir amb gent de Reagrupament, quan encara no havien marxat d’ERC i els vaig comentar la possibilitat de fer servir el nom ja que el Dr. Carretero em va semblar un patriota i el seu projecte em va engrescar ja que semblava que per fi es creava una organització patriòtica amb intenció de tenir incidència. Malauradament no li he d’explicar res de com va acabar ja que em consta que en va ser membre. Els vaig oferir les sigles de manera informal i sense cap contrapartida de cap classe.
Pel que fa a que jo estaria disposat a cedir el nom a canvi de diners és, potser, la cosa que més m’ha molestat de l’escrit que ha publicat. En Xavier Alcalde, membre del grup que gira entorn a Surroca, em va oferir la possibilitat de pagar-me pel nom, cosa que jo vaig refusar absolutament i que va provocar que rebés amenaces verbals per part d’ell mateix.
El 2013 vaig voler activar el partit juntament amb el malauradament traspassat històric militant d’UDC Pere Soler i alguns patriotes més, ja que era una moment on molta gent patriòtica estava marxant d’UDC. Parlant amb altres persones interessades de seguida vam arribar a la conclusió que no era el moment ja que estàvem en ple procés i no era bo, creiem, dividir el vot encara que fos de manera testimonial. I vam decidir guardar el nom a l’espera de com aniria el procés.
En aquella època vaig rebre, indirectament, de l’entorn de gent de Plataforma per Catalunya , una oferta prou quantiosa que vaig refusar de ple perquè MAI hauria donat un partit com el FNC a personatges d’extrema dreta i espanyolistes prova d’això és que poc després l’Anglada va promoure el Partit Front Nacional Identitari. Per la qual cosa cal dir que , si no haguéssim registrat el partit, ara estaria en mans d’aquests essers indesitjables.
Per acabar i entrant en el projecte del FNC actual li diré que Xavier Andreu va dimitir, marxar tot renunciant a tot abans de llençar la candidatura , en tenim la carta de dimissió i de baixa, cosa que li agraeixo.
La llista de Ripoll es va gestar perquè el procés pel qual vam mantenir-nos en stand by ja s’ha acabat. I sota el nostre punt de vista només ha servit per vendre el catalanisme a idees espanyolistes per tal “d’eixamplar la base”, una base que sembla que la necessiten per mantenir-se als càrrecs i poca cosa més. Creiem que la deriva autonomista dels partits catalans està deixant orfe a un nombre important de l’electorat i els resultats de Ripoll ens han donat la raó, ja que un partit nou, amb tots els altres partits i la premsa en contra hem estat a una vintena de vots de treure el segon regidor.
Nosaltres reivindiquem el patriotisme dels fundadors del FNC i la no rendició dels nacionalistes davant l’enemic. Se’ns acusa de coses absolutament falses pel simple fet que volem posar sobre la taula i debatre TOTS els problemes actuals i no amagar-nos. Estem segurs que els patriotes dels anys 40 no es rendirien davant el retrocés de la catalanitat de la Nació. Creiem que cal una força nacionalista que no avantposi els interessos particulars als de la Pàtria.
Perdoni l’extensió de la carta però crec que era important posar sobre el paper la versió del que ho ha viscut en primera persona. Agraït d’antuvi per la seva atenció.”
Post Scriptum, 8 de novembre del 2019.
El nou FNC ha anunciat avui que es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i crida al blocatge (vot nul, blanc o abstenció) a les eleccions espanyoles del 10-N.
Post Scriptum, 31 de març del 2020.
Avui, Sílvia Orriols anuncia amb una piulada de twitter que es desvincula del FNC.
Post Scriptum, 4 de maig del 2020.
Avui s’escau el vuitantè aniversari del FNC, s’ha fet públic el manifest de la Comissió organitzadora de la commemoració i, dissortadament, també la versió dels actuals titulars de les sigles. Em sap greu aqueixa controvèrsia estèril, imputable als que han fet seves actualment i en exclusiva una denominació que pertany al conjunt del moviment independentista català. Dit això, no caure en l’error d’acusar-los de xenòfobs i racistes, només els demano que canviïn de sigles pel seu projecte, que no comparteixo però no el deslegitimo pas.
Post Scriptum, 15 de juny del 2022.
És una vergonya que hauria d’afectar la classe política i el submón mediàtic nostrat el tractamemt dispensat al nou FNC, acusant-los impunement de feixistes, racistes i tot el pitjor del món, amb la connivència generalitzada que empara els inquisidors del neo-antifeixisme. El boicot a la candidatura que va encapçalar dignament Albert Pont fou total (ANC inclosa) i ara hom els hi retreu els misos resultats obtinguts com a factor de deslegitimació. Però la brama no para de córrer, atiada pels falsos independentistes que banalitzen l’objectiu que aparenten defensar, com abans d’ahir assenyalava Ot Bou a Vilaweb: “L’antifeixisme frustrat contra els molins de vent. La línia vermella que tracen avui, encesos i gallards, contra uns ultres del seu bàndol que no van passar del 0,18% a les últimes eleccions és la línia que no han sabut traçar contra la repressió espanyola”.
Post Scriptum, 11 de juny del 2023.
L’insigne patriota Robert Surroca i Tallaferro ha enviat als seus companys i amics aqueix escrit per tal de ser divulgat: “El Front Nacional de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya”.
“Arran de l’escrit que he fet de suport a la Silvia Orriols en Jordi Benparit (?) diu en un twitter que “els idiotes que afirmen que l’actual FNC es “usurpador” de sigles queden desautoritzats” per la meva carta. No veig, per enlloc, la interpretació que justifiqui aquest comentari, en el meu anàlisi no surt, per res, el FNC. La Silvia Orriols va deixar el FNC -que es va apropiar, registrant- les, les sigles del FNC històric (1939-1990)- ja fa quatre anys.
Arran de la polèmica que va suscitar la reaparició d’un FNC apòcrif la Silvia, que si havia apuntat, va vindrem a veure amb la seva parella per saber la meva opinió sobre el tema. L’arrel, del que li vaig dir, es pot reduir a que si bé, jo mai beneiria la utilització del nom de la nostra organització per part de persones que no hi havien militat; tampoc, mai, encetaria picabaralles entre independentistes per aquesta raó. No se si va haver-hi cap relació de causa-efecte i les meves explicacions van influir en la seva decisió però, poc després, va abandonar el FNC creant Aliança Catalana. Va fer una explicació pública on deia “Vull agrair als històrics del Front Nacional de Catalunya, la seva consideració i paciència a l’hora de no atacar-me, malgrat el tema de les sigles
(assumpte amb el que mai no he tingut res a veure) Heu prioritzat la Nació i això us honora. Visca Catalunya!”
Pregó no utilitzeu les meves paraules per fer deduccions que no surten enlloc. I un advertiment, els insults diuen molt poc a favor de qui els fa servir, més que no pas a qui els dirigeix”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!