Els futbolistes bascos sempre han estat significativament compromesos amb la causa de la llibertat d’Euskal Herria. El porter de l’Athletic, Iribar va deixar de ser-ho de la selecció espanyola un cop mort Franco i va donar suport al naixement d’Herri Batasuna, per exemple.
Aquesta setmana una colla de futbolistes han donat suport a la marxa convocada pels familiars dels presos polítics bascos prevista per aquest dissabte. Aquests gestos es corresponen a una afició caracteritzada per un fort sentiment identitari i una manera de festejar l’esport particular, molt més desacomplexada que la formalitat catalana a l’hora de reivindicar els èxits dels nostres equips i esportistes. El contrast entre ambdues actituds la vam copsar a la vesprada fantàstica de Mestalla, a la final de Copa que va guanyar el Barça.
Mitjançant l’esport s’exterioritzen els conflictes nacionals, no solsament a l’Estat espanyol sinó també a la República francesa, essent la confrontació entre espanyolisme i catalanisme la que aflora cada cop que s’enfronten Madrid i Barça. No és pas cap casualitat que amb la recuperació del control del Barça pels partidaris de l’ordre establert -amb Sandro Rossell al capdavant- aquest significat polític és vulgui diluir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!