L’infame final de la president Trump negant-se a reconèixer el resultat de les eleccions i atiant els seus partidaris a assetjar el Capitoli l’han desacreditat irreversiblement als ulls del món. Res i fa que les polítiques adoptades en l’àmbit internacional (normalització dels estats musulmans i Israel, confrontació amb l’expansionisme xinès, intent de pau amb Corea del Nord) hagin de ser continuades per Biden amb més o menys convicció. El trumpisme ha passat a ser una categoria més en l’ampli ventall de conceptes denostats pel progressisme occidental, incapaç de crear cap alternativa real a tot allò que blasma però els primers a impartir doctrina sobre el mal en política: neoliberalisme, islamofòbia, racisme (blanc) estructural, antisionisme, antiracisme (arbitrari), antifeixisme sel·lectiu, i tantes altres impostures ideològiques.
Fent una transposició superficial i oportunista al conflicte entre l’independentisme català i el poder espanyol, la premsa del règim (incloses les sucursals nostrades tipus La Vanguardia o Ara), s’ha afanyat a imputar a Carles Puigdemont, Joan Canadell o Josep Costa, i per extensió a tot el projecte Junts per Catalunya, la condició de representants del trumpisme català. A aqueixa impostura s’hi ha afegit, amb la banalitat que caracteritza les seves anàlisi polítiques, tot el ventall de l’esquerranisme abstracte que contraposa, per exemple, nacionalisme a independentisme per promoure un republicanisme multiculturalista sense identitat nacional (catalana).
A partir d’ara, els acusats pels inquisidors políticament correctes (i bones persones) de ser trumpistes seran objecte de tota mena d’ofenses, com les que hom va atribuir al president Joaquim Torra falsament mentre ocupava el càrrec. La complicitat mediàtica està assegurada (TV3, inclosa), com s’ha vist en la campanya preventiva contra “el feixisme català” que aqueixos mateixos sectors imputen al nou Front Nacional de Catalunya (un partit que pot obtenir uns resultats aproximats als del PDECat).
Post Scriptum, 7 de febrer del 2021.
Em sembla una mostra de desorientació política que partits independentistes assumeixin incosnccientment la priorització de “l’antifeixisme” en detriment de l’alliberament nacional del poble català. Però encara em sembla pitjor el manifest impulsat per la plataforma “Unitat contra el feixisme i el racisme”, fet públic ahir: DECLARACIÓ UNITÀRIA CONTRA EL RACISME I L’EXTREMA DRETA: #STOPVOX14F”. Atorgar la potestat a aqueixa entitat de dictar arbitràriament qui és feixista i qui no, és un error estratègic els efectes perversos del qual no trigarem a percebre.
Ja he alertat altres cops del caràcter sectari de la UCFR, que s’inhibeix davant el totalitarisme islàmic i en canvi considera Israel un estat racista. Que Junts per Catalunya hagi també signat el manifest promogut per ERC, CUP i els Comuns, quan aqueixos darrers practiquen un contra-independentisme inquisitorial en clau espanyola envers els qui anomenen trumpisme català, és una mostra de seguidisme i acomplexament respecte d’una esquerra abstracta i banal, refractària a l’alliberament nacional. A més, la inclusió del nou Front Nacional de Catalunya en l’extrema dreta xenòfoba és una injustícia i una falsetat indigna.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un reflexió molt encertada