El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Els cadells del Mas Palou i el cercle que m?envolta

Deixa un comentari

El conte beu de la poesia i de la narrativa, i destil·la una seducció que ha de mantenir al lector captiu fins al final
– Ada Castells, escriptora i membre del jurat dels Premis Vent del Port

Haig de dir hores d’ara que necessito escriure?
Haig d’afegir que el què em va és la rondallística, el conte breu, l’escrit curt i afilat que atrapi al lector fins a deixar-lo seductorament estabornit?

Aquestes preguntes avui, 18 d’octubre de 2013, tenen més validesa que mai, car aquesta ha estat la setmana en què Els cadells del Mas Palou i altres narracions ha aterrat a Barcelona.

Els cadells és un recull que aplega els setze relats finalistes dels Premis Vent del port 2012. I, entre els setze del Port, un servidor, hi té obra despullada.

M’explicaré?

La noticia d’haver estat finalista del Premi Vent del Port 2012 em va arribar a les habitacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Jo, encara amb el singlot provocat pel naixement de la pubilleta, havia oblidat totalment aquell relat enviat a Tremp pels volts de Sant Jordi. I la noticia em va rebre amb tanta sorpresa com aquella que vaig rebre en ple Sant Jordi a Triana.

Venia a ser el pa sota el braç que diuen que porten les criatures en néixer i és que, tal com deia, la baldufona començava a acostumar-se a la lluminària d’aquest món que l’havia rebuda.

Recordo la mare adolorida i la filla, fràgil, en mans de l’àvia, mentre jo sortia al passadís per a atendre la trucada de La Casa del Sol Naixent. Aquella trucada on em donaven la bona nova i em demanaven de corregir les galerades del relat per a la seva edició.

Al mes de febrer, no vaig poder pujar a Tremp, tot i què ho tenia tot apunt per anar-hi. Mon germà feia 50 anys i la logística dels pares novells no permetia un viatge il·lusionant per conèixer el Clan dels Contistes que es va generant al voltant d’un Premi amb 20 edicions a les esquenes i una manera de fer que aplega contistes d’arreu.

Però és que, si ens endinsem en Els vençuts, hi trobarem el resultat de l’alquímia entre informació periodística (traspua primavera àrab) i vivències personals amb la dona que, avui fa quatre anys, va decidir xocar frontalment amb mi per a fer-nos noves persones.

Mauritània al nostre aire fou el primer viatge africà d’una parella novella. I l’encontre amb la família de nòmades del desert a través d’en Biya, va plantar una llavor que feia fruit dos anys després.

Avui, que fa quatre anys del xoc de sentiments, rellegeixo Els vençuts i em venen totes aquestes glopades personals que, vulgues no vulgues, traspuen en un relat que, com deia l’Ada en la presentació barcelonina de l’obra, “beu de la poesia i de la narrativa” i mostra les essències descarnades i pròpies d’un bon jan que estima molt… més… amb bogeria!!!

Gràcies per ser-hi, Xixeta!!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.