Congrés ERC: 4 juny de 1945

Cap dels candidats que hem participat en aquest procés congressual ens hem referit a una coincidència històrica: els dies 3 i 4 de juny de 1945 ERC va celebrar un congrés transcendental a Tolosa de Llenguadoc.

No disposem d’una obra que analitzi en profunditat l’evolució d’ERC entre 1939 i 1977. Això sol ja diu per si mateix la poca atenció que com a partit hem dedicat a conrear, divulgar i dignificar el passat del partit i de les persones que hi van dedicar els seus esforços en els temps díficils del Franquisme. Sortosament el context en el què es va desenvolupar el congrés del 1945 i el que obrim demà no tenen res a veure. Però el que es celebrar a la ciutat occitana tot just acabada la Segona Guerra Mundial va marcar l’inici d’una etapa de declivi pel partit. Josep Tarradellas va ser escollit secretari general del partit argumentant que calia restablir la legalitat republicana (i estautària) i oposant-se a la línia sobiranista que, entre altres defensava Carles Pi i Sunyer, vingut des de Londres amarat del sobiranisme que havia defensat durant la guerra el Consell Nacional de Catalunya. Les conclusions del congrés foren una aparent conciliació d’ambdues postures però Tarradellas des de la secretaria general mai les va aplicar i va desestructurar conscientment el partit per poder controlar-lo personalment.  A partir d’aquest moment ja se sap com va acabar ERC durant el Franquisme i quina fou la trajectòria de Tarradellas fins arribar al marquesat de la mà del Borbó de torn.

Demà iniciem un congrés que marcarà també una nova etapa: no podem,  sigui qui sigui el nou secretari general, permetre que les resolucions que s’adoptin no es compleixin com ha resultat amb la conferència nacional del 20 d’octubre passat. Si la proposta de canvi estratègic i de direcció que proposa Esquerra Independentista guanya s’haurà de reflectir també en la ponència política que s’ha d’aprovar el 14 de juny vinent. I farem que es compleixi allò acordat. ERC ha d’engegar un procés d’autodeterminació i no s’hi val a deixar-ho per a més endavant o limitar-se a posar-hi data sense efectes en la pràctica quotidiana del partit, com fan les candidatures de continuïtat. Si ERC no assumeix efectivament la funció per a la qual ha estat creada entrarem en una nova etapa de declivi i ja en vam tenir prou amb el tarradellisme.

Afegeix un comentari