Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

6 de juny de 2008
3 comentaris

Congrés ERC: 4 juny de 1945

Cap dels candidats que hem participat en aquest procés congressual ens hem referit a una coincidència històrica: els dies 3 i 4 de juny de 1945 ERC va celebrar un congrés transcendental a Tolosa de Llenguadoc.

No disposem d’una obra que analitzi en profunditat l’evolució d’ERC entre 1939 i 1977. Això sol ja diu per si mateix la poca atenció que com a partit hem dedicat a conrear, divulgar i dignificar el passat del partit i de les persones que hi van dedicar els seus esforços en els temps díficils del Franquisme. Sortosament el context en el què es va desenvolupar el congrés del 1945 i el que obrim demà no tenen res a veure. Però el que es celebrar a la ciutat occitana tot just acabada la Segona Guerra Mundial va marcar l’inici d’una etapa de declivi pel partit. Josep Tarradellas va ser escollit secretari general del partit argumentant que calia restablir la legalitat republicana (i estautària) i oposant-se a la línia sobiranista que, entre altres defensava Carles Pi i Sunyer, vingut des de Londres amarat del sobiranisme que havia defensat durant la guerra el Consell Nacional de Catalunya. Les conclusions del congrés foren una aparent conciliació d’ambdues postures però Tarradellas des de la secretaria general mai les va aplicar i va desestructurar conscientment el partit per poder controlar-lo personalment.  A partir d’aquest moment ja se sap com va acabar ERC durant el Franquisme i quina fou la trajectòria de Tarradellas fins arribar al marquesat de la mà del Borbó de torn.

Demà iniciem un congrés que marcarà també una nova etapa: no podem,  sigui qui sigui el nou secretari general, permetre que les resolucions que s’adoptin no es compleixin com ha resultat amb la conferència nacional del 20 d’octubre passat. Si la proposta de canvi estratègic i de direcció que proposa Esquerra Independentista guanya s’haurà de reflectir també en la ponència política que s’ha d’aprovar el 14 de juny vinent. I farem que es compleixi allò acordat. ERC ha d’engegar un procés d’autodeterminació i no s’hi val a deixar-ho per a més endavant o limitar-se a posar-hi data sense efectes en la pràctica quotidiana del partit, com fan les candidatures de continuïtat. Si ERC no assumeix efectivament la funció per a la qual ha estat creada entrarem en una nova etapa de declivi i ja en vam tenir prou amb el tarradellisme.

  1. Jaume,

    sóc el Reagrupat que sopà a la teva dreta a Palamós el dimecres de la setmana passada. Tens molta raó. Sigui quin sigui el resultat de demà confio en continuar llegint, i escoltant, les teves reflexions. I espero, amb “e” d’esperança, que al conjunt del partit puguin arribar a tenir una certa influència. No només per sa vàlua intel.lectual, sinó també pel seu compromís republicà.  

    La teva referència al “tarradellisme” és molt escaient. Tarradellas fou el polític “pragmàtic”, sense ideologia i molt maquiavèlic. I aquest és el gran perill actual: què volen dir les candidatures “continuistes” quan parlen de “rigor i seriositat”, sinó l’acomodatisme al poder establert tot postposant fins a no se sap quan els autèntics objectius que en fan la nostra raó de ser?. 

    Que els déus, demà, ens siguin favorables. Que la llum guïi les nostres consciències i la nostra acció. 

    Salutacions i enhorabona.

     

  2. Teniu molta raó.
    Tant tu com n’Uriel representeu a la perfecció els valors d’EI, la noció i l’esperit de l’independentisme.
    No m’he presentat, jo sóc Enric, un jove de Valls, i bé, he estat seguint tot aquest tema, i espero que demà sortiu elegits.
    I si no fossiu vosaltres, almenys que siguin els de Reagrupament.cat, però la cosa no pot seguir així.

    Hi ha molta gent, independentista, que ara mateix i des de fa un cert temps no es veu representada en cap partit polític, quan en teoria, hauriem de sentir-nos-hi en ERC.

    ERC sabia fer oposició, defensant les seves idees.

    I despres d’aconseguir molts vots, a causa d’una major conscienciació de la gent-crec jo-, va accedir al govern. El 1r tripartit el considero acceptable, ja que encara manava Aznar i la majoria absoluta del PP, i era per trencar amb el pujolisme de tants anys, i era innovador la fórmula del tripartit (pels qui no coneixíem el model de Barcelona, per exemple jo, que me’n vaig assabentar més tard).
    Tot i així, crec que el 2n tripartit ha estat un error, ja que entre que es va donar la presidencia de la generalitat a un espanyol que no sap ni parlar bé el català, que mana PSOE a Espanya i també a Catalunya, i que estan totalment subordinats, el 2n tripartit ha estat la causa de tants vots perduts a les ultimes eleccions (+300.000, que no son perquè hagin canviat de pensament, sino de castig, per no sentir-nos-hi representats, i per tant, no es mereixien els vots).

    No obstant, els xupòpters de torn segueixen fent-se les seves interpretacions i pensant-se que són els millors, amb prepotència, i amb les seves lluites personals, i s’estan carregant ERC.

    No m’agradaria quedar-me sense representació independentista a la política. Ha de ser terrible estar com en el Pais Basc, però a sobre, per culpa del mateix partit que s’hagi dinamitat des de dins (almenys allà no es per culpa seva que els fan callar).

    Cal fer un canvi, no diré res més perquè vosaltres ja ho heu dit tot.

    Si no hi ha canvi, ERC s’enfonsarà definitivament, si us hi poseu vosaltres (o reagrupament), encara hi ha esperances de tirar endavant.

    Penseu que som molts els votants que té o tenia ERC, i més que serem, ja que una iniciativa com la vostra és capaç d’arrancar vots de CiU (CDC).

    Bé, us desitjo molta sort per demà i a veure si podem tenir una alegria.

    Salut!!!

    Enric.

    P.S.: En el remot cas que no surtissiu elegits, heu pensat en una possible escissió??
    Bé, escissió és una paraula que sona molt forta, però es tractaria de muntar un partit politic que dongués solucions al que realment ens afecta, és adir, el programari d’EI.
    Agafarieu tots els vots d’ERC, part de CiU, i lapidaríeu a ERC.
    És una maniobra que sembla d’alt risc i dificultosa, però jo crec que podria tenir grans beneficis, i a no gaire llarg plaç.
    Però clar, ja s’entén que és millor aprofitar els organismes ja creats, com són d’ERC, i readreçar-lo cap al veritable camí.

    Bé, res més, només era una reflexió per si algun dia us passa pel cap, però bé, el primer que s’ha de fer és veure què passa demà.

    Sort i salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!