Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

14 de maig de 2008
Israel vist des de Catalunya
29 comentaris

Seixanta anys de l’Estat d’Israel

Avui es commemora el seixanta aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel, tots els mitjans se’n han fet ressò, també la comunitat jueva catalana ho ha celebrat amb els amics d’Israel que hi ha a casa nostra.

En un acte auster i alegre, el proppassat dia 8 d’aquest mes es va celebrar a Barcelona un sopar commemoratiu en el decurs del qual el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, va pronunciar un breu i emotiu discurs (que no he vist reproduït en cap mitjà). En aquell moment, les seves paraules ens representaven a tots com a poble que saluda la llibertat d’un altre, sense negar la dels demés. Valdria la pena fer-les públiques.

  1. 60 anys d’ocupació israeliana
    60 anys d’apartheid i neteja ètnica
    60 anys de resistència palestina

    El 29 de novembre de 1947, Nacions Unides va aprovar, sota la pressió i el xantatge de les grans potències, la resolució 181 que suposava la partició de la Palestina històrica en un Estat jueu, que va adjudicar a mig milió de colons jueus, majoritàriament d’origen europeu, el 55% de la terra, i un altre de palestí, amb el 45% de la terra restant per al milió dels autòctons palestins. A partir de llavors l’exèrcit i les milícies jueves, sostingudes i finançades per les grans potències, varen iniciar una campanya d’extrema violència per a desallotjar la població nativa de les seves llars provocant un èxode massiu de palestins que, avui dia, suposa prop de cinc milions de persones refugiades a l’exterior. Aquest fet històric, gravat a la memòria de tots els palestins i palestines i que es commemora cada 15 de maig, es coneix amb el nom de “Nakba”, que vol dir desastre.

    Amb la creació de l’Estat d’Israel, les grans potències perseguien dos objectius primordials: el primer, la implantació a l’Orient Pròxim d’una avantguarda aliada; i el segon, desfer-se dels jueus europeus i així resoldre la qüestió jueva a Europa, traslladant-la al poble palestí. Aquest estat no es va acontentar amb la part de terra de Palestina que l’ONU li va destinar. Els anys 1948, 1949 i 1967, Israel va envair i ocupar la totalitat de Palestina i altres territoris dels Estats àrabs veïns.

    Ja fa 60 anys que l’Estat israelià practica la política dels fets consumats als territoris ocupats i fa cas omís a totes les condemnes de l’ONU i altres organismes internacionals per la seva política de violació dels drets fonamentals i polítics de la població civil palestina; per l’annexió de terres i recursos aqüífers; pels càstigs col·lectius; per aïllar poblacions i restringir moviments de persones, mercaderies i articles de primera necessitat per mitjà dels controls militars i el Mur de l’Apartheid; per detencions, expulsions, tortures, assassinats “selectius”, bombardejos, etc. i, sobretot, per la seva política colonitzadora. Actualment, pel dramatisme de la situació, hem de parar especial atenció a Gaza, on milió i mig de persones viuen tancades i assetjades en el que és la presó més gran del món, privades d’aliments bàsics i fins i tot d’aigua potable i medicines davant la mirada impassible internacional.

    Ja han passat 60 anys des de la Nakba, i el poble palestí, malgrat totes les penúries i la solitud, resisteix fermament pels seus drets. Resisteix contra un poderós estat que s’escuda en pretextos fútils, per a saltar-se sistemàticament totes les resolucions de l’ONU (242 i 338) que insten a la retirada israeliana dels territoris àrabs ocupats. Aquesta actitud prepotent no seria factible si la comunitat internacional es dignés, d’una vegada per totes, a prendre mesures serioses contra l’invasor.

    I per això fem una crida:

    – Al cessament immediat de l’aïllament de Gaza. A l’enderrocament del mur i l’aixecament de les restriccions que impedeixen el desenvolupament de la vida quotidiana dels ciutadans palestins.

    – A l’alliberament de més de 12.000 presoners palestins.

    – Al boicot, desinversions, sancions contra l’invasor Estat israelià.

    – A la Unió Europea a que actuï amb honradesa contra els cruels abusos comesos per Israel.

    – A la comunitat internacional, sota l’auspici de l’ONU, per a que treballi per una nova realitat a l’Orient Pròxim, basada en la pau, la justícia i la llibertat, el dret al retorn dels refugiats i que es comprometi, sense més dilacions, amb la creació de l’Estat palestí amb Jerusalem oriental com a capital.

    Respon

  2. No he llegit enlloc cap referència ni a l’acte ni a la presència del Conseller de la Vicepresidència. Suposo que la seva mala consciència de donar suport a un procés que ha portat la mort, l’exili i la dessolació a moltes llars palestines ha fet que se silenciés la seva adhesió.

    Respon

  3. Hola Jaume

    veig que des de l’anonimat t’ataquen amb bala, i és que és tan fàcil…no costa res. És un dels estigmes d’aquest medi. Personalment soc un amant del món islàmic, i també del jueu. Encara que he de reconeixer que aquest darrer el conec menys de primera ma. Sigui com sigui em resisteixo a interpretar el món des d’una perspectiva dualista: blanc o negre, bons o dolents, justos o injustos…Potser perquè les veritats absolutes ja no encaixen en le meu imaginari. Segurament perquè ningú la té. Et recomano un molt llibre que estic llegint “El viatjar infinit” de Claudio Magris (edicions de 1984), especialment el capítol “el ball del rabí”, fa pensar…a qui no hagi perdut el costum de pensar

    Respon

  5. Ciutadà 5 de les intervencions en aquest post són teves.
    És evident que el Jaume sempre ha defensat la pluralitat d’idees i la discussió que enriqueixi, però 5 intervencions tu solet en un post on n’hi ha deu crec que són excessives… Vols dir que no has dit tot el que havies de dir en els anteriors?

    Respon

  7. No teniu vergonya els qui defenseu el genocidi palestí en nom de la llibertat dels pobles, quins pobles? els poderosos enfront dels dèbils? quina diferència hi ha entre l’olocaust jueu i els assesssinats de palestins?
    Quina força que  tenen les paraules per defensar idees aberrants!
    i vosaltres son els defensors de la llibertat? Serà amb l’esclavatge dels damés, no?
     

    Respon

  8. No creieu els que defenseu l’estat d’Israel, que seria millor deixar el tema i anar-vos separant paulatinament d’ells?

    És evident que han perdut el nort tant polític com moral, i ara l’únic que aporta el sionísme als Països Catalans és una divisió de cavall entre els que ho defenseu i els que no ho defensem. Què hi gunyeu? El meu pare de petit em va ensenyar a estimar Israel, llegiem llibres, i seguiem la seva política, fins hi tot ens sabíem els ministres, però ara el meu pare que té 71 anys, s’avergonyeix d’Israel, per què valtros no?

    Respon

  9. Només espero que Esquerra Independentista no tingui la mateixa postura que tu sobre Israel. Quina indignació, estan matant de gana a un milio i mig de ciutadana de Gaza, i tu vniga a fer brindis i celebracions.

    Respon

  10. Pensava que Esquerra Independentista tenia com a pobles germans les nacions sense estat d’arreu: Irlanda, Escòcia, País Basc, Sahara, Palestina…

    Veig que no, suposo que teniu per model els EUA, Sud-Àfrica i Israel

    Em sap molt de greu, de veritat.

    Respon

  11. Bé, jo m’havia cregut alló del posnacionalisme d’ERC (i m’ho vull seguir creient). Però veient quin és el model d’alguns, el model ètnico-religiòs israelià, em pregunto si una Catalunya independent governada per vosaltres seria tan inclusiva i oberta com a alguns ens agradaria, o potser s’inauguraria també amb una Nakba.

    Respon

  12. A NOVA ESQUERDA EUROPEA NACE ENTRE BERLÍN E VIENA

    Por Paulo Casaca*

    O Fórum para a Liberdade do Médio Oriente de Berlim e o “Stop the Bomb” (parem a bomba) de Viena promoveram, nos dias 2 e 3 de Maio, conferências sobre a ameaça de holocausto nuclear da teocracia iraniana. Organizações Não Governamentais recentes, nascidas da rejeição da ameaça neonazi da teocracia iraniana e da defesa do direito à existência de Israel e dos judeus – como de todos os países e de todos os povos – a sua característica básica comum é a de serem formadas por jovens vindos de organizações de esquerda – e mesmo de esquerda radical – em ruptura com a contemporização dos seus Estados Maiores com o fascismo religioso e nacionalista no Grande Médio Oriente.
    A esquerda dos princípios e dos valores é uma esquerda que preza a vida, a liberdade, a tolerância e a solidariedade como valores supremos e que não se pode remeter a plataformas saídas de intrincados raciocínios sobre poderes e relações de força. Durante muito tempo a manipulação dos árabes da Palestina pelas autocracias da região, com a cobertura mediática e estratégica ocidental, transformaram aquilo que não é mais do que uma das manifestações de intolerância contra as minorias, numa luta entre espoliados de terras e de nacionalidade contra um impiedoso opressor.
    As limpezas étnicas que foram depurando todo o Grande Médio Oriente, primeiro de judeus, mas depois de cristãos, de Druzos, de Bahai, de curdos, de turcomanos, de yazedis e de tantos outros, o extremismo nacionalista árabe primeiro e o fanatismo islâmico depois, foram menorizados na sua ameaça e sistematicamente desculpados como “reacção à agressão sionista” ou qualquer outro disparate do género, ou ainda pura e simplesmente assumidos como custos naturais e inevitáveis do petróleo e do mercado.
    Quando os dirigentes iranianos começaram a negar a verdade do Holocausto, a conspirar com os neonazis europeus na perseguição dos judeus, dos seus opositores ou mesmo – como aconteceu comigo – dos dirigentes políticos europeus que se lhes opõem, a proclamar o esmagamento do Estado de Israel, aí finalmente houve quem entendesse que se tinha ido longe de mais na desculpabilização do fascismo islâmico. Parte da velha esquerda parece ter sucumbido ao apelo do petróleo, utiliza a retórica do multicultaralismo para esconder a intolerância étnica, cultural e religiosa, e não se distingue por isso do que sempre foi a direita dos interesses em quem repentinamente descobre virtudes antes desconhecidas.
    A luta contra o fascismo religioso é a luta pela libertação dos povos do Grande Médio Oriente, a começar naturalmente pelo mundo árabe. Quem oprime o mundo árabe não é Israel ou o sionismo, são exactamente aqueles que em nome da defesa da sua religião pretendem mantê-lo acorrentado a mitos e práticas profundamente reaccionárias. Como dizia o manifesto de um movimento britânico também presente na conferência, o “Democratiya”:
    “Sectores da esquerda deixaram-se remeter a um canto incoerente e negativo do “anti-imperialismo” perdendo contacto com os valores tradicionais democráticos, igualitários e humanistas”.
    E mais adiante:
    “Democratiya defende as bandeiras das revoluções democráticas dos séculos XVII e XVIII. Essas ideias tornaram-se a herança de todos pelas revoluções social-democratas, feministas e igualitárias dos séculos XIX e XX”.
    Recentemente, o Bloco Nacionalista Galego sofreu uma crise exactamente pelo carácter xenófobo e anti-semita da pretensa posição anti-imperialista da direcção do bloco. Pouco a pouco, vai-se erguendo uma nova esquerda, e eu creio que neste princípio de Maio, entre Berlim e Viena, ela se tornou imparável.
    * Paulo Casaca é eurodeputado polo Partido Socialista portugués
    Respon

  13. Benvolgut Joan,

    Sembles un marciano defensant l’únic estat teocràtic del món, amb la societat més militaritzada de la terra, que manté el record guiness mundial de resolucions de Nacions Unides incomplertes i que representa el darrer procés de colonització blanca d’un poble sobre un altre.

    Vaja amb esquerra Independentista, heu superat l’escencialisme més ranci d’ERC, l’Heribert Barrera sembla un sant en comparació amb tu.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!