Ahir era el Día de la Pàtria Basca (Aberri Eguna), feia molt de temps que no tenia oportunitat de copsar directament la situació política d’Euskal Herria així que, en companyia d’Uriel Bertran, vaig agafar el cotxe i cap a Donostia falta gent.
Uns bons amics ens esperaven a sopar dissabte al vespre al restaurant Bernardo Etxea, (un establiment acollidor al cor del cas antic on hi serveixen un txangurro excel·lent). Una sobretaula entretinguda i una conversa afable ens acompanyaven mentre anàvem endinsant-nos en la tensa situació política basca. L’endemà, de bon matí fem cap a Irun, on comença una marxa que creua la frontera franco-espanyola fins arribar a Hendaia. Ha estat convocada per l’entitat “Nazio Eztabaidagunea” (Fòrum de Debat Nacional) i compta amb el suport de Batasuna (partit legal a l’Estat francès), Abertzaleen Batasuna, Aralar i Eusko Alkartasuna. A mesura que avança la manifestació trobo força catalans, (saludo amics de les CUP i d’ERC), mentre vaig xerrant amb abertzales de diverses tendències i recollint opinions sobre el moment que viu el poble basc.
Tot apunta a que el PNB prioritza un acord de reforma estatutària amb el PSOE, en la línia del que defensava l’anterior president de l’EBB Josu Jon Imaz, en detriment de les pretensions d’Ibarretxede convocar una consulta popular el proper 25 d’octubre. Els resultats de les eleccions espanyoles al País Basc han afeblit la posició del PNB, (que ha perdut cent vint mil vots), han reforçat el PSOE, (que n’ha guanyat vuitanta mil) i han diluït les opcions intermitges (Aralar, EA i Ezker Batua). L’esquerra abertzale, sense cap possibilitat d’expressió electoral, ha optat per l’abstenció (deu punts superior a la mitjana estatal). En aquest context sembla que es pot donar un nou pacte autonòmic entre PNB-PSOE: suport a Zapatero, manteniment del concert i increment competencial i fins i tot un govern de coalició a Ajuria Enea, com ja va ser el del lehendakari Ardanza.
Aquesta eventualitat, més autonomia a canvi de renunciar a l’autodeterminació, pot tenir corda per uns quants anys però no resol les aspiracions nacionals basques que, (malgrat els resultats del 9 de març), sociològicament continuen essent majoritàries. La qüestió de l’autodeterminació es pot ajornar però no es pot eludir i, si el PNB abandona el projecte Ibarretxe, el seu declivi electoral s’accelerarà perdent la possibilitat d’encapçalar en el futur aquesta reivindicació. En el frustrat procés de pau trencat l’any passat el PNB no va tenir capacitat de lideratge: els protagonistes foren el PSOE (que n’ha recollit els fruits a les eleccions -el PP basc ha baixat-) i l’esquerra abertzale. L’independentisme, malgrat no té possibilitats d’expressió política legal, existeix socialment i té un potencial de creixement ben perceptible. El pacte d’estat que es prefigura entre PP i PSOE cerca tancar totes les portes al seu desenvolupament (a Euskal Herria, i també a Catalunya).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia Jaume.
Espero que ja hagis entrat en calor, que ja m’han dit que per Irún algú es va deixa el frigo obert—-)))))).
Les conclusions que extreus son practicament les mateixes que tant la meva dona com jo , tan lluny de Euskal Herria i tan a prop tenim sobre la situaxió actual.
Les baralles internes del PNV des de fa aproximadament dos anys fan que la branca soberanista(egibar i ibarretxe) hagi sigut apartada del “poder” de decisió del partit . Aixì podem escoltar declaracions de Urkulu dient que una cosa son los pactes a Madrid i unaltre “la consulta del lehendakari” , sense donar suport , ni implicit ni explicit a aquesta , i deixant-la , mes aviat , a la sort del que pugui fer personalment Ibarretxe i el seu executiu (principalment amb el suport incondicional , això si , de EA).
En aquesta situació , el nostre president (parlo de Carod , es clar), torna a patinar quan declara que “veiem el proces de consulta engegat per Ibarretxe AMB SIMPATIA”.. COM AMB SIMPATIA???? . En una situació com l’actual , para-democràtica , en la que s’inculquen a diari drets individuals i col.lectius per part de l’estat espanyol , en el que no es permet exercir el , potser , dret mes democràtic que pot haver com el de la autodeterminació , el que un poble pugui determinar en libertat el que vols ser , com , amb qui i de quina manera , sino que hem de respondre i obeïr a Espanya com qualsevol altre poble conquerit i ocupat del mon , en el que hem d’aguantar que s’ens cobri “el diezmo” cada any , que no puguessim decidir en res del nostre, que no pugussim lliutar per la nostra cultura e idiomes…. Bé , doncs en aquesta situació , no podem deixar que el “germà” es foti d’osties tot sol amb el conqueridor mentres nosaltres mirem “amb simpatia”. Cal , en aquesta situació clara d’enfrontament (SI . Parlem clar . ENFRONTAMENT , ja que per les bones res aconseguirem, no ens donaran ni el que es nostre) que ens recolzem els uns amb els altres , que fecim un front comú.Per al estat espanyol no es el mateix tenir un front en el que concentrar tota la seva força(executiva , politica,económica i mediatica) que dos.Es com un boxejador , per molt Tyson que sigui , que no es el mateix pegarle a només un menys fort que el , que a dos…Per que sinó , ens pasara com a les películes del oest d’abans , que els indis anaven morint un a un fent voltes i mirant-se , en comptes de anar tots a una a la vegada…