Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

22 de març de 2008
7 comentaris

Nacionalisme espanyol: de la UPyD a Ciudadanos

En aquestes eleccions passades s’ha donat un canvi de composició i tendència al si del nacionalisme espanyol més radical: la fallida de Ciutadans i aparició de la Unión por el Progreso y la Democracia.

 

Ciutadans va aparèixer a Catalunya per desestabilitzar el PP dirigit pel “catalanista” Josep Piqué”, fou apadrinat inicialment per la “brunete mediàtica”, i un cop assolit l’objectiu ha estat abandonat a la seva deriva en benefici del partit de Rajoy. En canvi la UPyD, ha nascut com un projecte per combatre el nacionalisme basc però que ha donat el pas d’actuar a tot l’àmbit espanyol, afavorit pel grup PRISA, orientat a  condicionar en clau encara més espanyolista el PSOE i, d’entrada, ja ha obtingut un escó per Madrid i tres-cents mil vots a tot l’Estat.

De moment, té poca presència a Catalunya però tot arribarà: els seus promotors estan rumiant com estimular la reconducció del PSC cap a postulats menys contemporitzadors amb el catalanisme (ara que està en hores baixes). Molts catalans  han votat Espanya (a través del PSC) per protegir-se d’Espanya (PP), potser aviat es podrà comprovar que no ha servit de res.

Post Scriptum, 20 de febrer del 2017.

Semblava que UPyD acabaria absorbint Ciudadanos, però ha estat a l’inrevés. El partit de Rosa Díez va sorgir per combatre l’independentisme basc, ara en hores baixes, i per tant hores d’ara ja és un artefacte prescindible. Per contra Ciudadanos és un instruments creat expressament contra l’ascens de l’independentisme català i per tant potenciat pels poders fàctics també arreu dels Països Catalans i amb un líder amb pretensions a Madrid. Joan Baptista Culla en fa una diagnosi acurada en aqueixa entrevista apareguda a Vilaweb el proppassat 15 d’aqueix més: “Ciutadans és fruit d’una llarga espera i d’una amarga frustració“.

Post Scriptum, 8 d’octubre del 2018.

El règim espanyol és un sistema sense divisió de poders institucionals ni separació d’aquests respecte dels poders fàctics econòmics i mediàtics que genera partits concebuts com a giny per combatre els nacionalismes basc (UPyD) i català (Ciudadanos). Ara des de les clavegueres del poder real hom promou Vox per tal que sigui una versió actualitzada de la desapareguda Fuerza Nueva per tal de radicalitzar el supremacisme castellà encalçant l’esquerra (PSOE, Podemos) bloquejar tota possibilitat d’entesa amb el republicanisme català o l’abertzalisme basc i navarrès i legitimar l’ús de la força com a últim recurs per mantenir la unitat del Regne d’Espanya. Pere Martí, avui, a Vilaweb titula el seu article de capvespre: “Vox ja té 166 diputats al Congrés espanyol“.

Post Scriptum, 3 de desembre del 2018.

Els resultats de les eleccions autonòmiques d’ahir a Andalusia propulsen Vox a la política institucional sense deixar d’actuar com a aparell d’agitació i propaganda de l’espanyolisme (en detriment de Falange que només va treure 2.449 vots), consoliden Ciudadanos i enfonsen una mica més UPyD (que no va passar de 6.339 vots).

Post Scriptum, 18 de novembre del 2019.

El resultat de les eleccions del 10-N han suposat la consolidació del partit neo-franquista Vox com a tercera força a nivell estatal i l’enfonsament de Ciudadanos a Catalunya com a producte de l’anticatalanisme nostrat, el traspàs de vots entre ambdues formacions no significa un canvi substancial en el panorama polític català.

Post Scriptum, 2 de juny del 2020.

La recuperació de Ciudadanos per part de Podemos/Comuns confirma que l’eix nacional és central pel conflicte polític entre els defensors de l’ordre estatal espanyol i l’independentisme català, la variant dreta/esquerra és subsidiària. Cal llegir l’article de Pere Martí avui a Vilaweb: “Quan els comunistes abracen Ciutadans“.

Post Scriptum, 19 de febrer del 2021.

Article de Vilaweb: “Ciutadans: història de l’ascens i catàstrofe del “Podem de dretes”.

Post Scriptum, 22 de març del 2021.

UPyD i Ciudadanos hauran estat dues marques electorals de recorregut efímer, pensades per combatre el nacionalisme basc i el català respectivament, sorgides de les clavagueres dels poders fàctics (com Vox), demostren la manca de projecte del nacionalisme espanyol, que només sobreviu (auto)destruint tota iniciativa de llibertat i prosperitat dins de les fronteres estatals, veritables murs de presó on la cleptocràcia exerceix la seva dominació amb total impunitat. No hi ha partits liberals, ni socialdemòcrates, ni conservadors que contrastin alternatives electorals, tot és integrisme d’estat transversal de Podemos a Vox passant pel PSOE.

  1. em preocupa el PSOE d’aquí i d’allà, que s’ho mengen tot i tenen un poder grandíssim. Em preocupa l’Iceta and company, i els mals polítics catalans actuals.

  2. el cert és que totes les estrategies, totes les tàctiques i tot allò que els que pensen, pensen que passarà, passarà a l’inrevés. Quan l’economia espanyola faci el seu big bang (d´aquí tres mesos, aprox.), no hi haurà ideología que ho salvi.
    Abans era més fàcil, els treballadors (assalariats) es feien revolucionaris i ja està, però ara?, contra qui aniran?, tenen nexes ideològics que els aglutinin?, no pas.
    Tampoc sabem que passarà amb l´emigració (majoritariament a  l’atur), amb els espanyols a l’atur, amb els impagats i les insolvències. Deixem als grans partits espanyols i als seus col.laboradors regionalistes que cerquin sol.lucions, si poden. Nosaltres bastim les nostres trinxeres.

    Els independentistes hem de crear el nostre nucli dur i cohesionat, posar-nos al marge del protagonistes del desori,marcar espai i enfortir el nostre projecte.

    Cal una ERC capaç d’enfortir-se en la tempesta, no ens valen Carods ni Puigcercós, sino un pacte Carretero-Bertran que faci viable un nucli potent per l´alliberament nacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!