Llibres (XII)

“Lluís Reñé i Padrisa. Un artista en tots els camps”, catàleg de l’exposició, Museu Diocesà de Barcelona, 2008.

 

Lluís Reñé Padrisa (Barcelona 1889-1963) fou atleta (campió de Catalunya 1912 en llançament de disc), futbolista (porter del Barça entre 1910 i 1914), pastisser de professió i dibuixant de vocació. La seva obra de pintor autodidacta, especialitzat en la tècnica de dibuix amb canya tallada, està recollida en aquest volum que ha editat el Museu Diocesà de Barcelona, entitat a la qual la família ha fet donació del fons d’obra de l’artista. Entre els mesos de març i maig d’enguany, una exposició amb els més significatius dibuixos del pintor es pot contemplar a les noves sales del museu, al carrer de Sant Sever.

Els pares de Lluís Reñé provenien del mateix poble, Vilanova de Bellpuig al Pla d’Urgell, i del mateix tronc familiar d’on procedia el meu. Renyer és la grafia correcta del nostre cognom, que amb la introducció del Registre Civil l’any 1870 va ser castellanitzat, i que des de fa uns quants anys alguns anem normalitzant en català. Una part dels Renyer de Vilanova de Bellpuig baixaren a Barcelona a finals del segle dinou, com van fer molts joves de la terra ferma, a cercar-hi la feina i prosperitat que la vida rural no podia oferir.

Antoni Reñé Sanfeliu, pare del futbolista i pintor és va associar a un xocolater suís i obriren la pastisseria “La Suiza Reñé” al carrer Consell de Cent 362-364, on avui hi ha un excel·lent restaurant que conserva el nom de l’establiment anterior. Lluís Reñé, un cop tancada la seva etapa com a futbolista es va dedicar professionalment al negoci familiar, i no fou fins als seixanta anys que va reprendre l’afició juvenil per la pintura, plasmant racons i paisatges de la Barcelona vella. Joan Laporta en la presentació de l’obra defineix a Lluís Reñé com un “home polièdric” i “esportista renaixentista”. El meu oncle Ramon el defineix com un home ben plantat, simpàtic, elegant i humanista que és recordat per parents i amics amb afecte per la seva bonhomia i pel seu caràcter polifacètic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *