Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 de març de 2008
1 comentari

La Constitució de Cadis, mite del nacionalisme espanyol

Un dia com avui de l’any 1812 s’aprovava a Cadis la primera Constitució liberal del Regne d’Espanya.

L’ordre estatal unitari és un sistema de dominació política imposat per la força de les armes als territoris catalano-aragonesos entre els anys 1707 i 1714. Han anat canviant els règims polítics, (dictadures, monarquies parlamentàries, repúbliques), però mai s’ha donat la possibilitat d’establir, sobre unes bases de consens i respecte a la diversitat nacional dels pobles que l’integren, un sistema democràtic que no sigui unitari. El nacionalisme espanyol necessita trobar mites fundacionals equiparables als dels altres estats europeus i de la Constitució de Cadis se’n dona una visió degudament afaiçonada per cobrir aquesta necessitat.

D’aquí a quatre anys se n’escaurà el dos-cents aniversari, però els actes commemoratius ja es comencen a preparar ara, en la mateixa línia argumental que es pretén donar a les celebracions relatives a la guerra del francés (guerra de la independència, en terminologia espanyola). El 1808 és un pacte de sang, el 1812 és un pacte de dret, ambdós refermant la unitat nacional espanyola. Aquest serà el discurs nacional espanyol en els anys a venir, compartit pel PSOE i pel PP. El discurs nacional català ha de ser el del sistema constitucional anterior a 1714, molt més ric i actual, pendent però de trobar una voluntat política que li don projecció de futur.

Post Scriptum, 24 de setembre del 2018.

Avui s’escau el dos-cents vuit aniversari de l’inici del procés constituent que menaria dos anys més tard a la promulgació del primer text constitucional espanyol. Hi ha una contribució poc coneguda provinent de Catalunya als debats de Cadis obra Josep Batlle i Jover (1774-1847), un propietari rural de La Selva del Camp, membre actiu de la Junta Superior de Catalunya durant la Guerra del Francès, que l’any 1809 redactà un informe amb unes bases constitucionals articulades adreçat a la Junta General que convocà les Corts.

Josep Batlle fou un liberal monàrquic partidari del règim parlamentari que creia podria bastir un estat nacional unitari però on hi podria encaixar la catalanitat aportant-hi l’herència de les llibertats i les institucions catalanes anteriors als Decrets de Nova Planta. Lluís Maria de puig va publicar l’informe de Batlle acompanyat d’un estudi introductori exhaustiu sobre el personatge i la mentalitat que reflectia: “La Constitució de Batlle i Jover. Un projecte català a les Corts de Cadis”, (Eumo Editorial/ Centre de Lectura de Reus, 2007).

  1. tens raó. El “tamborilero del Bruch” farà correr molta tinta nacional-espanyola, i si no al temps. Hi ha mites de doble tall, i aquest n’es un. També ni ha d’esmussats com el de’n Rafel Casanova, imortalitzat com el paradigma oficial del patriota sacrificat fins a l’extrem…mentre d’altres han estat volgudament oblidats perquè potser tallaven massa, com en Moragues. De tota manera a mi personalment se’m fa difícil extrapolar el que era el sistema constitucional anterior a 1714 a l’actualitat. Entre d’altres coses perquè estem parlant de dues realitats molt diferents. Penso que el futur està per forjar amb les materies primeres i amb les eines que tenim, que no tenen res a veure amb les que vam tenir. Si un català del segle XVIII s’alcés de la tomba i ens veiés segurament pensaria que està en un altre país. Però nosaltres som vius, i som catalans, i estem a la Catalunya del segle XXI

    Toni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!