En defensa d’Estat Català

Els darrers dies la premsa espanyolista ha omplert pàgines esbombant la “notícia” segons la qual “els independentistes” catalans volien enviar Albert Boadella a la cambra de gas.

 

Tot arranca del fet que algú, des de l’anonimat, escriu un comentari en el fòrum obert d’Estat Català (http://estat-catala.net), on proposa enviar Albert Boadella a la cambra de gas. Els advocats del director teatral entren en acció i la “brunete mediàtica” comença a disparar immediatament contra l’històric partit independentista (l’administrador del web ja havia esborrat el comentari, però tant hi fa), contra les tendències “filo-nazis” del catalanisme i atiant a catalanofòbia i alimentant la ficció que als espanyols se’ls persegueix a Catalunya.

En dos apunts anteriors: “Feixisme català ?” i “Antisionisme i anticatalanisme, avui” he insistit en la inversió de papers: dominant-dominat, víctima-botxí, que permet distingir els nacionalismes amb intencions opressives dels que propugnen la independència d’una nació oprimida.

Els punts de connexió entre el nacionalisme serbi i l’espanyol són il·lustratius d’aquesta mentalitat col·lectiva que fomenta el mite del greuge (fruit de la impossibilitat de reconèixer la llibertat dels altres) com a element de legitimació de la violència que s’exerceix (o es pretén exercir) contra els pobles integrats en un estat plurinacional per part del grup nacional que ostenta la posició hegemònica.

És una mostra de cinisme  que els legitimadors del franquisme, un règim que efectivament va col·laborar a enviar a les cambres de gas dels camps de concentració nazis milers de catalans, (entre els quals bastants dotzenes de militants d’Estat Català detinguts pels alemanys en ocupar França l’any 1940), acusin els independentistes catalans de “feixistes”. Els pobles que construeixen els seus projectes polítics sobre el deliri i la impostura estan abocats al fracàs.

Post Scriptum, 21 de maig del 2018.

La campanya difamatòria desfermada pels partits del 155 CE i els seus còmplices mediàtics per atacar el president Torra de racista utilitza com a “argument” que Estat Català, i en concret els germans Badia, foren uns feixistes. L’historiador Fermí Rubiralta, entre d’altres, ho ha refutat però precisament ell és autor d’una biografia de Joan Cornudella i Barberà (1904-1985) qui fou secretari general d’Estat Català entre el 1936 i 1939, essent l’any 1980 diputat al Parlament de Catalunya pel PSC.

Aqueix partit que difama Estat Català obvia que la memòria de Joan Cornudella fou objecte d’un acte d’homentage fa tres anys organitzat per la Fundació Campalans en el qual intervingueren Obiols, Montilla, Iceta i Molas, editant un opuscle commemoratiu del trentè aniversari del seu traspàs. Altres antics membres d’Estat Català foren al final de les seves vides membres del PSC, com Josep Munté Rodríguez, a qui vaig conèixer personalment quan preparava la biografia de Jaume Cornudella. Vergonya, PSC, vergonya !!!

Post Scriptum, 22 d’octubre del 2018.

Avui fa vuitanta-cinc anys d’una desfilada organitzada per les JERC-Estat Català amb els militants uniformats i arrenglerats anant cap a l’estadi de Montjuïc on havien organitzat un festival atlètic. Les imatges d’aquell acte serviren per deslegitimar l’organització separatista acusant-la de feixista pels seus rivals dins i fora del partit que ha arribat fins als nostres dies. L’anàlisi més recent d’aquella diada és el que acaba de publicar Enric Ucelay-Da Cal, “Com es fixà la imatge dels “dolents”: les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català i la problemàtica d’un feixisme català”, inclosa dins l’obra col·lectiva “El catalanisme davant del feixisme 1919-2018”, coordinada pel mateix Ucelay-Da Cal, Arnau Gonzàlez Vilalta i Xose Manoel Nuñez Seixas, (Editorial Gregal, 2018). Tot i que l’article en qüestió té mancances conceptuals i semàntiques substancials se’n dedueix la conclusió que, efectivament, hi hagué catalanistes feixistes, (no dins les rengles d’Estat Català) no pas un feixisme català. Però les fotografies d’aquella jornada han estat instrumentalitzades per afirmar el contrari encara avui.

Post Scriptum, 8 de maig del 2019.

El Confidencial, un dels aparells d’agitació i propaganda del nacionalisme espanyol, publica avui un article titulat “Desfile militar en pleno 28-A en honor a los ídolos políticos de Quim Torra“, on torna a escampar la brama que equipara Estat Català, els germans Badia i el feixisme de l’època prèvia a l’aixecament franquista del 18 de juliol del 1936 (aqueix sí que era genuïnament feixista). Com fan tots els totalitarismes hom projecta sobre les víctimes els propis propòsits agressius, en aqueix cas el supremacisme espanyol necessita recórrer a aqueixa tècnica de manipulació a falta d’altres arguments que ocultin el seu projecte fallit després de tres-cents anys d’haver assimilat per conquesta militar Catalunya a la Corona de Castella. La lectura d’aqueix breu apunt conté prou arguments historiogràfics que desmenteixen el pamflet subscrit per Antonio Fernández, qui havent llegit els escrits que hi he dedicat, n’extreu només un paràgraf fora de context.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *