El diari El País, en la seva edició d’avui i dins el quadern especial que dedica a la campanya electoral, publica un article titulat “El hombre que condujo a Carod al encuentro con ETA en Francia”.
El referit text, signat per Enric Company, és un article d’opinió més que una notícia, ja que en cap moment s’ha posat en contacte amb mi per contrastar les seves informacions. Atès que el seu contingut és inexacte en alguns aspectes vull deixar constància de les següents puntualitzacions:
La primera és que vaig participar, entre els anys 2001 i 2004, en una iniciativa política per afavorir una solució negociada al conflicte basc des la sobirana d’un partit català com ERC que, en aquell període, va actuar amb criteri propi davant un problema generat al marge de la societat catalana però que afecta directament les nostres aspiracions com a poble.
La segona és que, un cop coneguda la meva intervenció en una reunió entre la representació d’Esquerra i l’organització armada basca Euzkadi Ta Askatasuna, una de les conseqüències fou que el Parlament de Catalunya no va renovar el meu nomenament com a membre del Consell Consultiu que s’havia de produir la setmana següent a la filtració en premsa d’aquesta trobada. Ningú em va demanar personalment que renunciés al càrrec, ni jo estava disposat a fer-ho, atès que considero que en cap moment vaig contravenir les incompatibilitats que vinculen els membres del Consell.
La tercera és que no he perdut cap elecció en un procés de primàries per escollir candidats a les llistes per la simple raó que en la federació regional del Camp de Tarragona no se’n van celebrar, només hi va haver congressos comarcals. El favor dels militants és, per tant, una incògnita, el veto de la direcció actual d’Esquerra a que pugui ocupar qualsevol lloc de direcció o representació és un fet cert. I precisament un dels arguments és que la meva presència va associada a una iniciativa política, anteriorment descrita, que s’ha interioritzat com a perjudicial per la imatge que es vol donar del partit i dels seus líders.
La quarta és que la meva participació en la candidatura, malgrat aquests precedents, és congruent amb la meva trajectòria i amb les propostes de futur que defenso dins ERC orientades a fer efectiu el dret d’autodeterminació del nostre poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Realment, en llegir-ho, he pensat que era una notícia ben poca-solta. És bo saber que el periodista ni tan sols s’havia posat en contacte amb l’interessat.
El nivell periodístic, ni aquí ni enlloc, no dóna massa més de si.
En tot cas, gràcies per l’aclariment.
Jo tampòc he entés ben bé que volien dir més enllà de polemitzar per polemitzar. En qualsevol cas, Jaume, el rigor i la coherència que gastes son el teu millor fort. No afluixis.
Estem amb tu.
El sr. Eduardo Zaplana, es va entrevistar l’any 2.000 amb el comandant Raúl Reyes de la FARC, que fa pocs dies a mort en un efrontament amb l’exercit Colombiá.