La premsa espanyola intenta deslegitimar la declaració unilateral d’independència per evitar que serveixi de referent, pensant els problemes interns de l’Estat espanyol, com ha recordat el sinistre Putin. El PSOE aprofita per exhibir el seu integrisme espanyolista competint en aquest terreny amb els del PP. L’antiamericanisme transversal que caracteritza els publicistes locals no sap com explicar la decisiva contribució dels EUA al naixement del nou estat, (potser per interès però, en aquest cas, al costat de la llibertat).
Els que expliquen una versió maniquea del xoc de les civilitzacions no saben raonar com pot ser que els imperialistes ianquis donin suport als albanokosovars, majorment de religió musulmana, i que aquests responguin penjant banderes americanes arreu. En resum, Kosovë serà un estat europeu a les portes de la Unió Europea, però als catalans, com a poble, ben poc ens aprofitarà mentre no siguem capaços de donar credibilitat a un projecte propi d’autodeterminació.
Post Scriptum, 22 de juliol del 2010.
Post Scriptum, 17 de febrer del 2018.
Avui, Alexis Feertchak publica a Le Figaro un exhaustiu balanç: “Dix ans après son indepèndence, le Kosovo face à un sombre bilan”.
Post Scriptum, 15 de març del 2021.
L’establiment de l’ambaixada de Kosovë a Israel s’ha obert aquiexa setmana passada a Jerusalem, un fet gairebé inexistent als ulls de la classe política i les elits mediàtiques nostrades. El Regne d’Espanya no reconeix el petit estat balcànic per raó del procediment unilateral de la seva independència, una qüestió que no ha estat obstacle perquè Israel ho faci. L’independentisme català aparenta ignorar-ho per evitar treure’n conclusions en pro d’una política exterior pròpia que prioritzi els interessos nacionals enlloc de primar de manera estèril causes abstractes com el palestinisme i l’antisionisme.
Post Scriptum, 1 d’agost del 2022.
El president espanyol Pedro Sánchez abanderat de l’integrisme d’estat no dubta a fer costat a Sèrbia contra Kosove en el conflicte de les matricules dels vehicles, desoint les recomanacions de la Unió Europea, i en el fons s’arrenglera puntualment amb Rússia contra l’OTAN, unes circumstàncies que l’absència de sentit d’estat català i política internacional són desaprofitades per l’independentisme català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’ha tornat a demostrar la importància de tenir bons aliats a nivell internacional per accedir a la independència. I Kosovo ha tingut els millors, els més decisius: els Estats Units d’Amèrica. La Unió Europea s’ha hagut d’empassar els dubtes i les reticències inicials i ha acabat donant suport a la creació d’un nou estat a Europa, malgrat els marrameus de països com França i sobretot Espanya.
Si algun dia els catalans volem tenir un Estat propi, la nostra política internacional no hauria de consistir només en arribar a acords amb països que tenen una problemàtica semblant a la nostra (Escòcia, Flandes o el Quebec), sinó a buscar la col·laboració i l’ajuda mútua amb aquells estats més influents a nivell internacional, entre els quals de forma destacada els EUA.
El problema el tenim a dins i ahí és on cal trobar solucions.
És clar que ells ja tenen seleccions nacionals pròpies per endavant.
Com justifica Espanya (segons Aznar, el país més descentralitzat del món) no reconèixer Kosovo quan ho ha fet gairebé tota la UE i els USA ? Com és que ningú treu aquest assumpte a debat en un moment com el que ens trobem ? Pq no es demana al Sr. Moratinos que expliqui pq Espanya ara s’alinea amb la Rússia imperialista de Putin ??