Au Jaume, ja no recordes l’Aznar de Dark Vader?. La qüestió no està en fer una parida medàtica, que no porta a res fora de l’autocomplaença. Jo diria que en aquest país nostre el repte és molt més profund. Quin cost té el nostre alliberament i que estem disposats a sacrificar, fins i tot a nivell personal. Cost vol dir sacrifici i renúncia, i més coses. Els encenalls cremen bé, fam fum, però no duren res i el vent els escampa ràpidament. Fonaments, ens calen fonaments i gent disposada a enterrar-se en ells si cal. I no és cosa de ser més o menys jove, o de no ser-ho. No trivialitzem, les JERC sempre han estat utilitzades com a trampolí per accedir a cotes més altes de poder dins d’ERC. Quan ha convingut han entrat a matar, i han matat. Per honor i glòria del seu dirigent de torn, i poca cosa més. No Jaume, a mi no em serveix ni el lema ni l’exemple. Senzillament no em resulten creibles. La fantasia està molt bé per evadir-se, i la ciència ficció per a especular, però una política d’alliberament és una altra cosa.