Euskal Herria afronta les eleccions espanyoles en una situació d’estat d’excepció: el lehendakari processat, la mesa del parlament condemnada i totes les organitzacions polítiques de l’esquerra abertzale il·legalitzades i els seus dirigents empresonats.
El PSOE ha acabat el seu mandat actuant de la mateixa manera que ho hauria fet el PP si hagués guanyat fa quatre anys. La repressió que s’exerceix des de tots els poders de l’Estat abasta tot el ventall del nacionalisme basc, el motiu: impedir per qualsevol mitjà que els bascos decideixin el seu futur polític. A Euskal Herria hi ha un procés d’autodeterminació en marxa, que aflorarà tard o aviat. Des de Barcelona l’Associació de Defensa dels Drets Humans i juristes demòcrates com August Gil Matamala han denunciat el caràcter arbitrari de les darreres resolucions judicials dels jutges de la “Audiencia Nacional” i les ben previsibles del “Tribunal Supremo” il·legalitzant el PCTB i ANB.
Mentrestant, la campanya electoral catalana transcorre com si el conflicte basc i el resultat distorsionat d’aquestes eleccions al País Basc, no existís. El PSOE mostra la seva veritable cara en l’escenari basc, aquí el PSC va tirant com si no hi tingués res a veure. Els demès partits fan el mateix: lloen el coratge del lehendakari i callen davant la repressió contra l’esquerra abertzale, pretenent ignorar que, si algun dia les forces sobiranistes catalanes emprenem realment el camí de l’autodeterminació, trobarem la mateixa resposta des de l’Estat.
Les plataformes sobiranistes, que tenen menys limitacions que els partits per fer-ho, tampoc intervenen activament en aquesta matèria. Des d’ERC hem de tenir un comportament diferent de la resta de forces polítiques també en aquest terreny i promoure, sense ingerències, el diàleg entre l’Estat i les institucions i forces polítiques basques, (com ja vàrem fer en el passat recent). Reitero avui allò que ja vaig dir fa mesos en el post “
Amb Arnaldo Otegi“. Atesa la conjuntura actual a l’esquerra abertzale no li queda més opció que promoure el vot en blanc i, en el seu cas, si que tindrà un caràcter estratègic ben clar.
Tens rao, ningu es mou. Seria una utopia que Esquerra Republicana fes un bon cop de fals i no es presentes a les eleccions Espayoles? I algun dels candidats? Bona nit.
I ERC calla, vilment. Quina vergonya!
jaume,
-tu vas de segon per la "província",
-t’enrames, ara, amb Euskalherria?
-o bé amb les plataformes sobiranistes?
-quins compromisos ens voleu vendre?
-sou capaços de començar pel capdemunt -com l’Ibarretxe-?
-o voleu seguir recolzant el PSOE a la capital del Reino i del Principat?
Ets un candidat de la "província"?
No et considero un periodista de províncies… encara que els posts…
O potser ets un candidat de províncies…?
Hi haurà línia "vermella"? … per escrit?
Tot això son mes motius pel vot nul organitzat de protesta i insubmissió vers aquest Parlament espanyol totalment desgavellat. ERC hauria de reflexionar sobre el tema i fer una denuncia clara sobre la falta de democràcia i la farsa d’aquestes eleccions, però com sempre es mes comode seguir en el sistema i mirar cap un altra costat.
Albert
El camí fàcil és sempre desentendre’s d’allò que té una difícil solució. En la situació catalana actual aquest camí es tradueix en la crida al vot en blanc o en l’abstenció. Amb aquesta postura l’únic que constatem és que hi ha un problema i res més, no proposem cap solució ni alternativa ni cerquem una via de solució que funcionarà o no. No és, doncs, una opció vàlida; és una versió d’amagar el cap sota l’ala.
Reflexions sobre el fet de no presentar-se a unes eleccions:
— Per a ERC, que no té una base social consolidada i ferma com l’abertzale basca, no presentar-s’hi l’afebliria en properes conteses electorals. Res no faria més feliços a determinats partits catalans que ERC no s’hi presentés! I aquests no són precisament ni independetistes, encara que tèbiament com ERC, ni sobiranistes, encara que a vegades quan convé s’ho autotitulin.
— No presentar-s’hi és garantia segura que no hi seràs. Si no hi ets no tens una tribuna d’on pots, si vols, fer oir la teva veu, sobre la manca de llibertat i l’opressió estatal o sobre qualsevol altre tema.
— Cal remarcar que l’esquerra abertzale SEMPRE s’ha presentat sempre que ha pogut i l’han deixada a les eleccions espanyoles, una altre cosa és que ocupessin o no els seus escons.
— Malauradament tenim els partits catalans i la societat civil que tenim. Són com són: un reflex de la societat catalana, instal.lada en l’estoïcisme més eixorc que ratlla en el menfotisme esfereïdor. Aqui ningú reacciona per res, i si ho fa és flor d’un dia. Canviar aquesta mentalitat com a molt "reactiva" i convertir-la en "proactiva" és el gran repte que tenim els independentistes. I des de l’abstenció i el vot en blanc, al meu entendre, no es construeix res. Cal usar les eines que tenim -i volguem o no ERC es declara independentista i cal considerar-la una eina, millorable com tot, però una eina en l’alliberament nacional- i buscar-ne de noves que engresquin -si això és possible- aquesta societat anestesiada que tenim. Un procés independentista és sempre un procés traumàtic, de crisi -en el sentit etimològic de la paraula- i els canvis sempre fan por. Hem de vèncer aquesta por si volem aconseguir el nostre objectiu.
Salut i república!
I a l’esquerra abertzale li s’ha de respectar la seva part de la raó.
Ací no tindriem que parlar tant d’Euskadi i pendre la directa e il.legalitzar el Partit Popular com un partit de ideologia franquista i opressor.
O en Alemanya són permesos els partits nazis?