L’Accent, periòdic popular dels Països Catalans d’aparició quinzenal, ha complert cinc anys de vida.
Aquesta publicació sorgida de l’Esquerra Independentista, un espai plural i emergent, ha arribat als 121 números reflectint l’ascens i la maduració del moviment sociopolític independentista que treballa al marge del sistema polític autonòmic. En sóc lector des del primer dia i els guardo gairebé tots (seguint una pràctica que vaig iniciar des dels primers anys de miltància conservo i analitzo totes les publicacions que cauen a les meves mans de caire independentista).
L’Accent dóna un tractament informatiu equilibrat a les informacions procedents d’arreu dels Països Catalans, fa una crítica radical al sistema polític vigent i discrepo en molts aspectes de la seva línia política, com l’antiamericanisme sistemàtic, l’antisionisme i la visió acrítica dels moviments socialistes contemporanis.
Però allò que m’interessa es observar a través de les pàgines de L’Accent el creixement d’un espai polític, que ha trobat en la CUP a nivell municipal una expressió del seu potencial electoral que es pot concretar, si s’ho proposen, en l’obtenció d’uns quants escons a les eleccions catalanes del 2010. El dinamisme d’aquest moviment pot ocupar part de l’espai que hores d’ara gira al voltant d’ICV i ERC i crec que la participació en plataformes sobiranistes de caràcter unitari, d’electes municipals per exemple, pot afavorir la creació d’espais de col·laboració cara a la configuració a mig termini d’una majoria social i política per l’autodeterminació.
L’Estel