Jaume I: entre la història i la llegenda

Aquest és el títol del llibre commemoratiu que, amb motiu del vuit-cent aniversari del naixement del rei Jaume I, ha escrit l’historiador Antoni Furió i ha editat Bromera.

 

Seguint la crida de Vicent Partal, com molts blocaires d’arreu del país, dedico el post d’avui a  la remembrança d’un dels personatges cabdals en el procés de formació de la nació catalana, rica i diversa, avui fragmentada i afeblida però encara ben viva.

Tots pobles necessiten referents que serveixin per explicar la història passada i ajudin al manteniment de la consciència col·lectiva. Les obres dels historiadors anomenats romàntics: Rovira i Virgili, Valls i Taberner, Soldevila, Martínez Ferrando entre d’altres, dedicades a l’època esplendorosa de la nació catalana i els reis que la forjaren, són una lectura deliciosa  i reconfortant. Quin contrast entre la seva sensibilitat i la ruda grandiloqüència de la historiografia castellana, fins i tot la contemporània.

Els meus pares anaren a l’escola en l’etapa de la Generalitat republicana, coneixien la història de Catalunya i ens contaren alguns fragments al meu germà i a mi per corregir els conceptes que apreníem a l’escola durant el franquisme. Els fets, i les llegendes, sobre el rei en Jaume foren de les primeres lectures que vaig preferir en la meva joventut.

Del llibre dels fets del rei Jaume I m’agrada especialment el paràgraf que descriu la rendició de la ciutat de València :”I quan vam veure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem del cavall i ens giràrem vers orient, i ploràrem dels nostres ulls  i besàrem la terra per la gran mercé que Déu ens havia feta”.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *