Sobre el sentit de la continuïtat

Ahir, Josep Maria Espinàs va ser guardonat  per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català en reconeixement a la seva trajectòria de col·laborador habitual en la premsa escrita en català.

 

Les paraules d’agraïment en rebre el guardó feren referència al sentit de continuïtat que ha aconseguit donar a la seva obra literària. Però va incloure reflexions lligades a la continuïtat col·lectiva dels catalans com a poble. Les seves consideracions res tenen a veure amb un capteniment conservador i esporuguit d’allò que va ser la catalanitat en el passat com alguns planyen amb enyor.

Personalment, he cregut trobar en el pensament de Josep Maria Espinàs el lligam amb allò que va escriure magistralment Josep Ferrater Mora en el seu llibre “Formes de vida catalana” l’any 1944: “les meves experiències de la vida catalana, el que jo he viscut i he sentit viure al meu entorn, pot reduir-se a quatre fonamentals maneres d’ésser que he designat, no sé si encertadament, amb els noms de continuïtat, seny, mesura i ironia”.

L’insigne filòsof (traspassat el 30 de gener de 1991) concep aquestes quatre variants com una unitat on s’arrelen totes elles, essent la continuïtat el fil conductor. El sentit de continuïtat té una dimensió col·lectiva, que condueix a que les institucions garanteixin la pervivència de la comunitat nacional en el seu conjunt, i  una altra d’individual, que suposa interioritzar personalment aquest compromís ètic derivat de la consciència de pertinença a la nació catalana.

Les reflexions de Ferrater Mora van ser frontalment rebatudes pe filòsof Rodolf Llorens i Jordana al seu llibre “”Com han estat i com som els catalans”, (Edicions Ariel, 1968, Barcelona): ” Referent a la continuïtat, podem afirmar que el que caracteritza el nostre pernabatre històric és el divisionisme i la dissensió, l’esquarterament i la dissolució; fraccionalisme tant en el que respecta al territori com a la col·lectivitat” (pagina 18).

Josep Maria Terricabras, continuador de la línia de pensament de Ferrater Mora s’hi refereix sovint en els seus llibres  a aquesta doble dimensió dels sentit de continuïtat. La consciència de continuïtat és un valor que cal fomentar prioritàriament entre els joves catalans d’avui  i més  en uns moments en que  el model educatiu està en plena crisi. Jacques Attali en el seu report al president Sarkozy hi fa referència quan parla dels joves, tot i que prefereixo el model d’educació de la joventut israeliana en el qual és combinen l’estímul per la creativitat amb el sentit de continuïtat.

Personalment sóc un admirador de l’obra d’Espinàs, m’agrada la seva ironia il·lustrada i modestament procuro seguir l’exemple de la seva columna diària en la premsa escrita publicant, dia si i dia també, un post en aquest bloc en un exercici d’autoexigència altament gratificant.

 

 

Post Scriptum, 30 de juliol del 2012.

Marc Arza publica avui un apunt al seu bloc sobre el sentit de la continuïtat tot fent referència al meu darrer llibre “Catalanitat i llibertat”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *