El sobiranisme civil en posició d’avançada

Sobiranisme civil és la denominació en voga que, a falta d’una identificació més precisa, hom utilitza per referir-se a les entitats cíviques i plataformes socio-polítiques que des de fa un parell d’anys encapçalen la mobilització popular pel dret a decidir.

 

Des de la manifestació del 18 de febrer de fa dos anys, (que va suposar la irrupció de la Plataforma pel Dret a Decidir, fins a la del proppassat 1 de desembre també promoguda per la PDD en coordinació amb altres entitats com Sobirania i Progrés), ha passat prou temps com per poder fer-ne una primera valoració.

D’entrada, resulta evident que les plataformes sobiranistes sorgeixen arran del fracàs del procés de reforma estatutària, situen en el centre del debat públic el dret d’autodeterminació i apel·len a la mobilització dels ciutadans en època d’inhibició social respecte de l’activitat política. Amb la seva actitud donen una resposta nacional catalana a una conjuntura en la que els partits parlamentaris no estan en condicions d’oferir una alternativa amb sentit estratègic.

Ara mateix, les plataformes sobiranistes promouen la recollida de signatures pel dret a decidir el mateix 9 de març, capitalitzen la visita d’Ibarretxe a Barcelona, una d’elles -el Centre d’Estudis Sobiranistes-  enllesteix un projecte de llei de consultes populars. Però, d’aquestes iniciatives quins resultats concrets s’obtenen ? Quina continuïtat es dona a l’esforç de mobilització que comporten?  En què s’ha avançat després del 1-D ? Quin efecte ha tingut aquella manifestació multitudinària  en la gestió estatals de les infraestructures de servei a Catalunya?  La desconnexió entre el sobiranisme civil i el polític és evident sense que, a hores d’ara, hi hagi fórmules de complementarietat entre un i altre que permetin engegar efectivament un procés d’autodeterminació.

Aquesta serà una qüestió a abordar immediatament després de les eleccions espanyoles per parts de tots els agents implicats però, independentment que arribi aquest moment, el sobiranisme civil hauria de plantejar-se mecanismes de coordinadors que el potenciïn i el facin més eficaç i, de manera prioritària, com estendre el moviment al conjunt dels Països Catalans. Assolir aquest objectiu  donaria potencialitat i credibilitat a la reivindicació autodeterminista. Per donar un primer pas podríem començar fent manifestacions a favor de TV3 com a televisió nacional arreu de la nació i no deixant a soles els valencians lluitant contra la censura al seu territori.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *