Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

11 de gener de 2008
12 comentaris

Bicentenari de la Guerra del Francès

Enguany s’escau el segon centenari de “la Guerra del Francès” (1808-1814) i, per ara, no sé de cap iniciativa ni institucional ni acadèmica pensada per commemorar i estudiar aquest transcendental episodi de la nostra història.

 

En canvi, des del Govern estatal i la Comunidad de Madrid es preparen celebracions per enaltir “l’Espanya moderna” i “plural” que, en l’imaginari del nacionalisme espanyol, va sorgir del conflicte amb la França napoleònica. Des de fa anys hi ha un esforç persistent per rehabilitar i magnificar les tendències culturals i polítiques liberals decimonòniques bàsicament reflectides en la Constitució de Cadis de l’any 1812. El ministre de Cultura ja ha creat una comissió d’alt nivell per organitzar les activitats commemoratives que atorgaran un especial protagonisme a Madrid ja que la capital de l’Estat fou l’escenari de l’aixecament del “2 de mayo”.

La “Guerra del Francès” no ocupa en la historiografia catalana, ni en la consciència nacional, un paper equiparable al que se li atribueix en clau espanyola i això que el conflicte bèlic i els esdeveniments polítics derivats del mateix, tenen una component específica determinant. Només cal llegir les obres que Pere Anguera dedica a aquest període per comprovar com el sentiment d’identitat nacional català era molt fort i arrelat entre la població que encara recordava la perllongada repressió posterior al 1714.

L’animadversió contra França també era un fet ben real, inexistent a Castella, ja que només feia un pocs anys que les comarques del nord del Principat havien sostingut, pràcticament només amb les milícies locals, la “Guerra gran” contra les tropes franceses. Ferran Toledano es planyia de la poca atenció atorgada a l’episodi del “Timbaler del Bruc”, un sometent local de nom Isidre Lluçà, que respon a una tradició d’autodefensa popular que ha estat apropiat com a mite del nacionalisme espanyol (no es pas per casualitat que una de les principals casernes de l’exèrcit espanyol a Barcelona sigui “el cuartel del Bruch”).

Tampoc es presta prou significació al fet que Catalunya fou incorporada a França, i dividida en quatre departaments, entre 1812 i 1814. Amb això no vull suggerir que s’hagin de contraprogramar actes per intentar neutralitzar la febrada de “patriotismo” que ens espera, però si que hi ha poblacions catalanes com Valls, Tarragona i Girona que varen ésser objecte de fets d’armes rellevants durant el conflicte que podrien recuperar localment la memòria d’aquells temps. Així, amb la divulgació històrica d’aquests esdeveniments concrets es demostraria la ficció del mite espanyolista amb que globalment es vol embolcallar la “Guerra de la independencia”.
  1. em resulta verament curiós que Sanchis Guarner acusava els principatins d’ésser molt profrancesos a diferència dels valencians, on sí romania un pòsit antifrancès o antifranc ben pregon. El palleter, l’heroi Romeu, etc….són fets ben memorables de defensa de viles i ciutats. La conquesta de València fou una vertadera massacre. A la Vauban, que era ja en dessús. L’assolament del Palau Reial, etc. marquen la sospita i recel valencià front els francesos; que sols era transpola el sentit dels maulets envers els botiflers (Beaute-fleurs). ja veus; que el procés fragmentari de la societat també explica les coincidències.  

  2. NO pateixi que els españoles ens aclapararan amb commemoracions des del 2008 fins al 2012, amb la col.laboracio necessària i agraïda dels estaments oficials i oficiosos de casa nostra. No recordeu el seguit de actes que es van fer a Catalunya, sobretot a Barcelona, amb motiu del recent centenari de Cervantes?. El President Montilla (gràcies a cert partit abans republicà i de Catalunya) assistirà i promourà tots els actes que es facin "a mayor gloria de ejpaña"… I l’imaginari español poc a poc i sense pausa,… Per cert a Barcelona hi ha un carrer dedicat als "heroes del 2 de mayo madrileño Daoiz i Velarde ".                       

  3. Jaume,

    Les commemoracions són importants per a marcar el present. Ha estat un gran error no donar la transcendència que mereixia el centenari de 1906, l’explosió creadora del catalanisme polític. Els espanyols abocaran molts recursos a la commemoració del 1808-1812, només cal llegir els plans de la Fundación Nación y Libertad que tira endavant la comunitat de Madrid. Pel·lícules, exposicions, i llibres que fins i tot es regalaran a cada estudiant de secundària. Tot per celebrar l’Espanya jacobina i “liberal”. (Liberal? Seria el primer cas al món de liberalisme sense burgesia. Quina pena de veïns que ens han tocat!)

     

    El cas és que ens toca fer un esforç per a donar una visió catalana de la guerra del francès. A priori sembla difícil que el catalanisme es trobi còmode amb aquesta data. Tant Josep Fontana com Jaume Vicens Vices, consideren que poques vegades els catalans han exercit una espanyolitat tan rotunda com en aquests anys. Allò interessant, però, són els quaranta anys següents. Catalunya fa entre 1808 i 1812 el paper que sempre se li ha reclamat des de l’estat, fidelitat i zero particularisme. Però l’estat no respondrà a la realitat de la Catalunya industrial, ignorarà les seves necessitats i mirarà amb recel els seus interessos. Dècades de desencís que acabaran amb el naixement del catalanisme polític.

     

    Aquesta és la lliçó catalana de l’episodi que ara celebren els espanyols, ni tan sols quan volem ser espanyols de tot cor no ens surt a compte. Cent cinquanta anys després, conscients de que canviar l’estat i fer-lo a la nostra mida és també del tot impossible, el camí sembla clar. Oi?

     

    Marc Ara

    http://www.catalunyafastforward.blogspot.com

  4. Avui he recordat aquest teu post, tot llegint els estudis de Gustau Adzerias.
    No tinc present que cap institució faci res al respecte, però en Gustau aporta tota una sèrie d’informació molt amena i en petites píndoles, dins la pàgina de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que ben segur deus tenir present, però l’annexo aquí per si algú vol apropar-s’hi.
    http://www.histocat.cat/php/index.php?paraules=***&projecte=*F*&document=*ART*
    Salut i comèdia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!