Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

9 de gener de 2008
13 comentaris

Heribert Barrera: el vot en blanc ?

En dues tongades, Heribert Barrera ha publicat un llarg article al diari “Avui”, (del 6 i el 7 d’aquest mes), titulat “El vot en blanc” que mereix un comentari.

En primer lloc, Heribert Barrera és un dels escassos referents amb opinió pròpia i fonamentada de l’espectre polític republicà. Per tant, compartit o no, el seu capteniment contingut en els  articles de fons que publica hauria de ser analitzat amb ponderació per part dels seus hipotètics coreligionaris (permeteu-me l’expressió). Així doncs, recomano la lectura retrospectiva del treball que va publicar a “La Revista de Catalunya”, número 211, corresponent a novembre del 2005 i titulat “Sobre l’Estatut”.

Dit això, en l’article al qual em refereixo fa una sèrie de consideracions sobre el sentit del vot de l’electorat nacionalista català que, segons ell aprecia i així ho detecten també diversos indicadors, no té clara l’opció de vot o ni tant sols el mateix fet d’anar a les urnes. Comparteixo la seva crítica a la falta d’un sistema electoral propi: el conseller de Governació Joan Puigcercós va encarregar un estudi al professor Josep Maria Colomer sobre les línies generals d’una llei electoral catalana però tot i que el treball ha estat lliurat no crec que s’arribi a convertir en projecte de llei.

El nucli de l’argumentació de Barrera és la conveniència d’un acord estratègic entre CIU i ERC per una actuació conjunta a les Corts espanyoles. L’actual direcció republicana prioritza l’entesa amb els socialistes catalans com a mínim fins al 2010 i manté la creença que el PSOE pot ésser un aliat conjuntural en temes d’Estat, bàsicament en matèria social. Si el primer aspecte permet una diversitat de valoracions, el segon no: el socialisme estrictament espanyol és tant enemic de les reivindicacions nacionals catalanes com ho és el PP, les formes són diferents però la seva voluntat assimiladora és manifesta. En tindrem una nova demostració en les commemoracions que preparen amb motiu dels dos-cents anys de “Guerra de la Independencia” contra Napoleó.

El principal argument per mantenir la ficció d’una eventual coincidència tàctica amb el PSOE és que no hi ha alternativa a la vista: CIU no ha resolt encara (i no sabem si ho farà en el futur immediat) la contradicció de fons entre el regeneracionisme espanyol de Duran i el dubitatiu sobiranisme de Mas i companyia. Per tant, no hi aliat possible per a un front nacionalista (ICV, l’altre teòric partidari del dret d’autodeterminació i integrant potencial d’una majoria parlamentaria i de govern en clau nacional catalana no en vol ni sentir parlar, de moment).

El plantejament de Barrera és raonable, respon a l’estat d’ànim  d’una part de l’electorat independentista, però no té traducció operativa a curt termini. Menys encara abans de les eleccions. El vot en blanc, (tampoc l’abstenció), no farà replantejar l’estratègia dels partits nacionalistes catalans (la d’ERC segur que no). Tot i les deficiències evidents en la seva línia política tant convergents com republicans mantindran els seus actuals nivells de representació amb lleugeres oscil·lacions.

Els canvis d’orientació, de mentalitat i de composició dels nuclis dirigents d’ambdues formacions només es produiran (si arriben), al marge dels resultats electorals, si hi ha prou components amb voluntat i capacitat per afrontar un conflicte polític Catalunya-Espanya. Mentrestant, allò més convenient des d’un punt de vista nacional català és continuar votant els partits catalanistes i singularment ERC ja que l’existència, en un futur, d’una nova majoria social i electoral pluripartidista passa necessàriament perquè Esquerra assumeixi un paper de lideratge. Un mal resultat electoral no atansa sinó que allunya ERC d’aquesta eventual funció.

Post Scriptum, 9 de maig del 2023.

Article d’Arnau Lleonart a Vilaweb: “L’abstenció, el vot nul i el vot en blanc: els altres candidats independentistes. L’afartament d’alguns votants amb ERC, Junts i la CUP fa créixer les crides a boicotar-los a les eleccions municipals.”

  1. Sóc dels que creu que cal votar en blanc, malgrat tinc un munt de dubtes. Havia votat ERC des dels 18 anys, i en tinc 43.
    Discrepo del teu raonament en un punt: les cúpules d’ambdós partits (CiU i Esquerra) s’arrapen als resultats electorals com a ferro roent. Ja estan dient que tot plegat no és mes que una petita crisi de creixement. Els vots en la política de curt termini són com els diners pels empresaris, aire fresc.
    Per altra banda, és evident que ara mateix un pacte CiU i Esquerra no és possible… i potser, ni desitjable. Ara bé, que la dreta i l’esquerra del nostre país no siguin capaços d’entendre’s en un mínim de plantajaments nacionals, més enllà del benefici immediat, sense que això afecti a altres pactes o polítiques, només indica que tenim uns dirigents mediocres, que cal substituir com abans millor. Els espanyols s’han entès a Navarra, en el tema de l’aeroport de Barajas, i es segueixen tirant els plats per sobre en temes en els que no perillen els interessos del seu país.
    Si en saps donar una opció que impliqui votar a favor d’ERC, i que el meu vot no afavoreixi a la cúpula dirigent actual del partit, tornaré a votar per ERC. Si no, en blanc.

  2. Jo sóc convergent i explico per què votaré en blanc: encara no sé per a què serviria el meu vot -no ho han explicat encara- i no confio gens en el candidat.

    Ja sé que Trias, Molins o Roca Junyet tampoc eren el general Moragues. Als 90 els pactes podien tenir sentit després de les majories absolutes dels socialistes, on calia desbloquejar traspassos i finançament. Ara, però,  vindrà una sentència del TC que amputarà l’estatutet, un pacte PSOE-PP en materia electoral, de lluita contra el terrorisme entre d’altres.

    Molts hem demanat el dret a decidir on hi èrem tots els que votaríem sí en un referèndum d’autodeterminació. Crec que és le moment d’apostar per accions unitàries, mes quan no hi ha cap partit català hegemònic i em sembla clar que ningú es fia del PSC-PSOE.

  3. Crec que qualsevol opinió d’Heribert Barrera ha de ser escoltada per la seva llarga experiència.  Tanmateix en aquestes elecciones generales i com s’ha demostrat al llarg dels anys, els grans temes  uneixen PP-PSOE en la seva versió mes centralista i imperialista, les altres forces que es barallen per ser decisives, i poder treure pit amb les engrunes que es pensen haver aconseguit, quan en realitat tots sabem que no es així.  En el tema del vot, treient PP i PSC-PSOE, evidentment partits amb la mateixa versió de Catalunya i que ja sabem on ens volen portar, ICV no acaba d’arrancar amb les seva desorientació federalista, CIU amb un candidat com Duran i un dret a decidir el no saber que, ja sabem que la seva prioritat es recuperar el govern de la Generalitat pactant amb qui sigui i recuperar la seva influencia malmesa, i finalment ERC, crec que si realment es vol començar un pols amb l’Estat la utilitat de tenir mes diputats al Congreso o menys es nul·la com s’ha demostrat tots aquests anys, apart de quatre accions de cara a la galeria, no ens enganyem que res que no ens vulguin donar ho faran. Aquest pols desacomplexat hauria de començar per dir que no es pactara amb cap dels dos partits estatals i denunciar amb contundencia i desacomplexament la demagògia dels dos partits i les lleis antidemocratiques de l’estat, com per exemple la llei de partits o la negació del dret a referèndums.
    De moment el primer pas hauria de ser no assistir a les reunions bilaterals sobre els traspasos de l’estatut i denunciar la verdadera presa de pel per part de l’estat i el total incompliment i nul·la voluntad de complir una llei orgànica que suposadament es d’obligat compliment.
    Vist tot això, el vot blanc o nul es una possibilitat a contemplar per començar aquesta insubmissió amb l’estat i fer veure la desafecció amb els partits que ens haurien de defensar i en realitat no ho fan per por o interes.

  4. Cada vot que rebi el PSC o el PP és un vot contra Catalunya. Com sempre les maquinàries electorals dels partits (els catalans) passen per sobre de les legítimes aspiracions de bona part del nostre poble. Si fossin conseqüents i deixessin els seus càlculs sectaris i partidistes i posessin els interessos dels electors per damunt de tot, haurien de fer un gran coalició electoral o Entesa dels Catalans i a partir d’aquí un front unitari davant Madrid. Un acte de generositat així seria capaç de mobilitzar la gran majoria que vota per inèrcia a un partit, vota en blanc o s’absté.
    Si a les eleccions passades ERC va ser capaç d’agrupar una bona part d’aquest vot (ara no crec que hi estigui en condicions) contra el PP (malgrat que molts encara van votar PSC per allò del vot útil) ara una entesa de forces catalanes contra el PP i el PSOE tindria un efecte multiplicador molt més gran. Ara, l’electoral conscient sap que cal no votar PP però tampoc PSC.

  5. Un clar exemple recent de desmobilització i indignació amb ERC, es la reunió per actualitzar el pacte tripartit d’ahir. Un altre cop fum i mes fum, tot pura façana i cap acord ni ganes de canviar les coses.
    Amb aquestes actituds de la direcció, el vot blanc o nul pren forma.

  6. crec que ens cal veure una mica més enllà. entenc, i comparteixo, el desencant i cert regust d’emprenyament de com han anat les coses des que erc està al govern però hem de mirar una mica més enllà.
    d’entrada cal sincerar-se una mica i posar les cartes (cadascú amb la seua visió) sobre la taula.
    Ciu no vol la independència i no farà res que ens hi porti.
    el que sí que farà és apuntar-se al carro si la tendència que s’evidencia és aquesta, però d’entrada no la vol.
    de fet, per mi, l’actitut sempre ha estat una mica classista en el sentit de voler ser els "amos" de la patria, valedors únics devant l’estat i autoritzats a fer el que calgui i pactar amb qui convingui.
    aquesta ha esta l’oferta durant vora un quart de segle.
    ara en Mas i la seua part del bipartit volen "el dret a decidir", que eufemísticament vol dir molt però concretament vol dir poca cosa.
    per l’altre costat tenim Erc, assemblearis, reclamadors eterns d’una llibertat i d’un camí cap a la independència que quan arriben a manar en coal.lició no són capaços de traduir en excessius canvis.
    a veure, el pacte amb psc+icv és el que havia de ser, no haver-lo fet ens conduia a perpetuar un stablishment que no ens duu enlloc i que només cannibalitza certes idees i certes actituts, la majoria ideals de foto i poc més….
    i si bé és veritat que s’han aconseguit pocs avenços, el fet de normalitzar el país i mostrar que d’altra gent pot manar, i que no és necessari haver nescut aquí per ser president del país, ens compensa i molt….

    ara bé, el futur que ens interessa als que volem un país lliure del tot crec que és senzill, cal continuar dotant de múscul a erc.
    cal fer-ho per què és la manera de que la relació erc/ciu sigui més honesta i de tu a tu i menys d’amo / treballador.

    jo no votaré en blanc, per què tot i que a dia d’avui he tingut decepcions provocades per desencerts d’erc, crec que no votar-los ens acaba deixant en mans de ciu, o sigui a continuar sent el que som, una comunitat autònoma.

    la gent d’icv, amb tot el respecte, no tenen una visió de país clara, a més que per un independentista això de l’estat federal és un absurd doncs internacionalment acabes diluit, i interiorment has de continuar col.laborant amb l’estat i els seus pressupostos…..

  7. Heribert Barrera,no es l’únic que té una idea romàntica  de la política – alhora què inútil- , també molts blocaires, sobre tot els més joves. Reduir els partits catalans a la mínima expressió parlamentaria no fa més que afeblir-nos en la lluita per aconseguir una Catalunya lliure i independent, i en canvi enforteix, i de quina manera!, el poder dels espanyols. Jo estic amb aquesta qüestió totalment d’acord amb el teu post,i ressaltaria la frase de cloenda,l’existència, en un futur, d’una nova majoria social i electoral
    pluripartidista passa necessàriament perquè Esquerra assumeixi un paper
    de lideratge.
    Un mal resultat electoral no atansa sinó que allunya ERC d’aquesta eventual funció.

  8. Jo crec que el millor és l’abstencio. No fem res votant a les eleccions espanyoles. El futur de Catalunya l’hem de decidir al parlament català, i no pas al parlament espanyol.

    Si volem ser independnets, no podem anar a fer comèdia a Madrid. Anem cap a un referendum i deixem-nos d’histories. A mAdrid i perdem el temps. I jo el temps no el vull perdre ni per anar a votar a les eleccions espanyoles. Que quedi clar

  9. Hi ha que diferenciar amb claredat les direccions polítiques cojunturals que té que pendre un partit en el seu ambit intern on hom pot votar en blanc o abstindres si ho creu convient.  Amb unes eleccions universals on es vota el partit respectuós al servei dels seus estatuts, militants i el poble que el legitima amb el seu vot que són els que li donen les seves possibilitats de futur amb indepedència de les direccions polítiques cojunturals d’un moment determinat.

    Cada vegada que asistim al sufragi universal del vot és una possibilitat més per autodeterminar-nos de forma gradual cap el que representa el partit pels ciutadans i els seus estatuts.

  10. En unes eleccions universals el més important és votar de forma principal el que representa i pot arribar a representar un partit politic amb els seus estatuts per què el legitime el poble amb el seu vot. Amb independència de la direcció política puntual en un moment determinat elegida en el seu ambit intern.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!