En primer lloc, vull agrair el coratge dels cent-setze companys que ahir varen defensar amb el seu vot la proposta dels dos-cents vuitanta dos signants. Malgrat que l’ordre de la candidatura era un fet consumat després de l’acord del Consell Nacional del dissabte passat, que el congrés es convocava tard i malament, amb tot l’aparell del partit (regional i nacional) jugant a fons les seves cartes i a la comarca més afí al candidat oficial, el resultat marca un abans i un després en la trajectòria del partit en aquestes comarques.
ERC viu temps de transició, en aquestes comarques i arreu, malgrat perdre ahir la votació l’ímpuls de canvi que els promotors del congrés implícitament defensàvem pot arribar a ser majoritàri a curt termini i comptar amb la complicitat de gran part dels que ahir van votar altrament. Tot l’evident pugna política, de plantejaments, de persones i de formes de dirigir el partit que ahir es va manifestar, la militància no en surt ni enfrontada ni desmotivada. Amb deficiències notòries, vàrem ser capaços de fer un exercici de democràcia que ens pot servir d’assaig per altres reptes que haurem de resoldre internament en un futur immediat.
En segon lloc, valorant les intervencions més significatives que hi va haver, crec que ahir la que va fer Ernest Benach no va estar encertada ni en el fons ni en la forma. Em vaig abstenir de contestar-la per no semblar que hi ha un problema personal amb ell. Es tracta d’una diferència de concepció i actuació política, que ja hi haurà temps de contrastar directament. En tot cas la seva defensa del procediment seguit per fer les llistes no resta legitimitat a la pretensió dels sol·licitants del congrés. No vaig voler treure el tema del set-cents signants en contra meva ja que ningú ho va fer. Per contra Lluís Argonès va fer una intervenció ponderada, amb reflexions autocrítiques, conscient de l’ajustat resultat de la votació, i de mà estesa cara al futur immediat. Pep Andreu, com sempre breu i contundent. Sempre positiu, va rebre el reconeixement unànim dels presents.
En tercer lloc, les perspectives electorals, a Tarragona i arreu, són incertes per Esquerra, costarà revalidar l’acta de diputat per aquesta circumscripció i com vaig dir ahir, personalment per responsabilitat com a patriota, faré el màxim esforç perquè així sigui. També vaig dir que immediatament després del 9 de març, i independentment del resultat electoral, cal iniciar el procés de renovació orgànica a nivell comarcal i regional que li cal al partit en aquestes comarques, amb esperit constructiu, sense sectarismes i amb la voluntat majoritària de fer realitat l’Esquerra forta, renovadora i plural que li cal al país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El probema són els Estatuts del partit que mica en mica s’han anat canviant per limitar el dret a decidir dels militants de base i permetre que una minoria, que ha demostrat ser molt poc brillant, es consolidés a la direcció del partit.
Cal posar l’accent en modificar els Estatuts, de manera que els militants poguem votar propostes de llista. I acabar amb aquesta pràctica de triar un candidat per comarca i que després la direcció l’ordena al seu gust. D’aquesta manera s’evitaria que els càrrecs públics els ocupin gent sense carisme i sense discurs polític, gent vàlida però de segona fila.
Elsa resultats electorals i el projecte polític en dirien bé.
El camí que s’ha començat a fet no és en va i avui una bona colla de militants estem més convençuts que mai que cal aprofundir en la tradició democràtica del nostre partit i regenerar les maneres de fer política si volem tornar a connectar amb la gent. Ahir es va demostrar que la democràcia uneix i suma. El camí no s’atura i el canvi s’acosta. Ara toca seguir treballant per fer d’ERC una organització política forta i plural i aconseguir els millors resultats possibles a les eleccions. Perquè el republicanisme necessita democràcia interna, sí, però també l’acceptació dels resultats perquè la mateixa democràcia no sigui pervertida.
Sempre endavant!
Salut!!
Quant la política de proximitat et decep ben poques ganes tens d’engrescar-te i de treballar perquè el teu partit, el teu candidat tinguin uns bons resultats en les eleccions espanyoles on la política d’estat queda tant llunyana que és fa difícil d’entendre. Ahir quant haguéssim pogut votar quin candidat valíem, varem tenir que aguantar les prepotències dels qui tenen la paella pel mànec, dels qui han convertit la política de proximitat en una manera de viure luxosa, exclusiva i dinàstica, res més lluny dels ideals republicans. En va fer pena aguantar la prepotència xulesca d’en Bergalló i d’en Benach, que com uns reiets d’una república bananera quasi es mofaren dels companys crítics. En va fer vergonya escoltar els comentaris d’en Jordi Castells ex-diputat i ara consorte de l’ amigüeta d’en Carod, que des de la darrera fila de la sala retenia en la memòria qui i què votava, sobretot quant una bona colla de gent de Valls va abandonar la sala, va fer uns comentaris inapropiats.
Em va decebre el candidat oficial, no té talla, per molt que si esforci i vulgui fer puntetes per semblar més alt, no té fusta de polític solament és un bon masover. Em decebérem tantes minyones obedients i que fa uns mesos eren crítiques, crítiques o els qui es van quedar a casa per por a les represàlies fetes telefònicament.
En queda el bon regust del Pep Andreu, modest i honest, mentre hi hagi gent com ell encara puc continuar a ERC.
Me’n vaig anar trista tant pel resultat de no poder canviar l’ordre del dia, com per les actituds escandalosament xulesques i prepotents de dos dels dirigents d’Erc que han tingut i tenen una representació institucional més elevada.
No estic abatuda, estic cansada.
"Hi ha homes que lluiten un dia i són bons; n’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors; n’hi ha que lluiten molts anys, i són molt bons; però n’hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles."
Ânim i força. Un petó
Renyer, no has fet cap bé al Partit. I el que és pitjor estàs disposat a fer mal. T’havolgut muntar un reglament a mida i així tot has perdut. Fins quan seguiràs amb les teves ànsies de protagonisme? Que no en vas tenir prou anant fer la pallassada amb en Carod a Perpinyà?
No entenc perquè hi ha tanta gent amb ganes de fer merder. Collons Renyer, sort que tu sumes que sinó podem anar plegant veles. I felicitats a Vilaweb sempre tan amiguets de CiU i amb tantes ganes que els d’erc ens matem. Bé Partal, vas bé
Hi ha dues maneres de veure el congrés d’ahir. Per als que votaren en verd -els oficialistes, vaja- va ser el punt final d’un procés electoral, per als que votàrem en vermell -per canviar l’ordre del dia i poder així els militants decidir qui encapçalaria la llista- va ser el principi de canvis propers, profunds i a tots els nivells. Res tornarà a ser igual després d’aquest Congrés i crec que tothom ho sap.
ho dic, perquè estic segur que malgrat a teva presencia al capdavant de la llista de Tarragona donaria més possibilitats de aconseguir un diputat, crec que no seria suficient per garantir-ho.
Estic segur que amb tot l’espectacle que l’executiva ha donat aquest darrer any, junt amb les maniobres per impedir que els militants elegeixin els candidats i també l’errada d’anunciar que l’Elisenda Palunzié anava de segona per al final ni sortir a la llista, tot això farà que ERC tregui molt mal resultats malgrat que els crítics no estan fent cap campanya en contra i també que l’abstenció sempre beneficia als partits petits.
Crec que el diputat per Tarragona perilla més que mai, però t’imagines que hagués passat si fossis tu el candidat i ERC no ho aconseguís representació?. Els "oficalistes" tindrien l’excusa ala teva persona per culpa dels mals resultats, en canvi ara la culpa només serà seva!.
És de calaix que ERC perdrà molt vots en aquestes el.lecions i personalment crec que ni amb candidats renovadors i crítics a l’executiva es pot parar la davallada prevista, el mal ja està fet.
ànims Jaume perquè segur que et necessitarem aquest estiu pel congrès "pel canvi"
Manel
I no us votare, per penalitzar lo que esteu fen (mes haviat no fen) en el govern de Catalunya, que es lo que compte.
Ho sento, votare a la CUP o m’abstindre, i em temo que existeix força gent que pensa el mateix.
Salutacions.
Si, una decepció perquè semblava que una persona inteligent com tu no s’havia de prestar als jocs de sempre i plantejar noves idees i noves maneres de fer. Però no, ets més del mateix de sempre al partit: l’únic bon militant és el que vota les meves posicions.
Resulta que demanes una assemblea i l’assemblea diu que no vol el que tú demanes i la teva conclusió és:
si no es fa l’assemblea és un procediment antidemocràtic
i si és fa i no hem dona suport els únics militants bons son els que voten amb mi i la resta uns venuts a l’aparell (!!!!)
Va, home va, això no es res de nou, és el mateix de sempre al partit: una lluita pel poder. Si lo teu fos realment un projecte de renovació democràtica no hauries demant el congrés regional quan vas guanyar el congrés del tarragonés sino que ho hauries d’haver fet encara que haguèssis perdut, no ?
Amb aquest últim post es veu clarament que no proposes pas res de nou: quina diferència hi ha entre l’enfrontament Carod-Puigcercós o el teu de Benach-Renyer ? Cap, només la mateixa mala llet de fer servir totes les eines a l’abast per tombar l’altre i que s’emmascara segons les ocasions amb paraules com democràcia interna, seriositat, responsabilitat, unitat….. cada vegada la que vagi millor pels interessos d’un mateix.
Una pena, Jaume, podries haver fet un paper força diferent.
Es poden sentir guanyadors del congrés regional de la federació d’ERC-Camp de Tarragona amb un resultat de 127 vots a favor, 116 en contra i 1 vot en blanc en la votació de aprovació de l’ordre del dia? Després d’haver-se empleat a fons tot l’aparell del partit (regional i nacional) no hi va haver tanta diferència, oi? S’ha de reflexionar molt i molt. Sobretot el Sr. Aragonès que si tingués una mica més de vergonya no hauria acceptat ser cap de llista… amb un resultat tant ajustat (gairebé el 50% en contra)…
Ànims Jaume. La renovació d’ERC està en marxa. Guanyarem i fotrem fora a tots els xupopters i aprofitats… i les panxes grosses i contentes i els culs grossos i apoltronats… i els masovers i els xuletes i les falleres i els pilotes…. i obrirem de bat a bat les portes i finestres d’ERC… que corri l’aire nou i purificador.
D
Ara venen les eleccions del 9-M.
Com a militants toca fer campanya, anar a votar el nostre partit i treure els millors resultats possibles. Això és respectar les regles del joc i donar una lliçó de democràcia.
Després ja és farà el que toqui fer i ho farem ben fet.
Jaume, anims i amunt.
ll*ll
Hi ha molta gent emprenyada, però la llista dels 700 ningú l’avist.Els firmants (282) de la petició per la celebració del Congres extraordinari ho varem fer, per poder parlar i debatre entre tots una qüestió, que enteníem no era vinculant per el Consell Nacional, però si important fer arribar la nostra forma de pensar i aquesta era la forma mes democràtica. No es sols el Jaume es qui planteja la qüestió, som mes militants que creiem que s`ha de canviar la forma de fer del Partit i mes a les nostres comarques. Per això, si es va demanar el Congres, era amb una finalitat, i aquesta era la que jo suposava estaria inclosa a l’ordre del dia,. Desprès cada vot diria el seu parer. Doncs no a sigut d’aquesta manera, sens ha dit “tu te callas” però en Republicà que sempre es mes democràtic oi?. Vist el resultat la nostra proposta no es prosperat, però si debatre entre tots que això era l’importa’t. Seguint amb el desenllaç del resultat, algú em podria explicar el significat de l’únic vot en blanc?. La d’uns i altres es evident, aquesta no l’entenc. Em consta (no podria ser d’una altra manera) que totes les companyes i companys de la meva Secció continuarem fen la nostra tasca positiva en les properes eleccions i quan calgui, doncs el important es el País i que creiem que el defensa millor es Esquerra Republicana de Catalunya. Com diu el meu amic catalano/cubà, una abraçada patriòtica. Josep
No entenc la reacció d’algunes persones, o si, només el fet d’estar defensant el "modus vivendi", explica que no acceptin un exercici tan democràtic com fer un congres per decidir qui ens representa. Ara si Esquerra treu mals resultats, t’en donaran la culpa, per haver donat la imatge de divisió, però s’equivoquen, el que han de fer es donar-li la volta, i dir que només en un partit com ERC es respecta el dret a decidir dels militants, però, han desaprofitat l’ocasió. No crec que hi hagi gaire gent que deixi de votar a ERC per això, encara que fos negatiu, ha tingut molt poc ressò mediàtic i gairebé no mes ho saben els militants del partit i els lectors d’aquest bloc, i si no donen el seu vot a Esquerra, serà per altres motius, dels que tu no hi tens res a veure. I tampoc entenc que se’t retregui el viatge a Perpinyà, quan hi ha una persona que també hi era i no per això ha deixat el seu càrrec en el partit.
Crec sincerament que el congrés de divendres passat marca un punt d’inflexió important per a ERC al Camp. Sóc dels que em vaig quedar fins al final per sentir tot l’argumentari i ara ho tinc més clar que mai: estem en un final d’etapa. Ho veus clarament quan militants "destacats" es fan fugissers quan et veuen, cosa que no fa el cap de llista elegit per l’Executiva, correcte en tot moment.
Ens cal crear una nova cultura democràtica i advoco per la creació de fòrums de debat entre militants, trobades més o menys sovintejades per debatre de política i d’estratègia. A Reus, per exemple, seria més que necessari.
Bon Nadal a tothom qui ens llegeix, i especialment a tu, Jaume, que has fet un paper més que digne, necessari en aquest moment històric i, sens dubte, de futur!
Algunes consideracions al congres regional Uns, a pesar de tot al que a caigut, tenim que entendre que acara el 52% del assistents a votat a favor de les tesis oficialsAltres, tindrien que reflexionar, que a pesar de tots els esforços realitzats, les pressions de la direcció, la utilització forçada del mecanismes interns de funcionament, la natural reacció de molta gent de suport a lo existent, el temor a canvis i a la possible inestabilitat que poden provocar, ja el 48% van estar per modificar el actual estat de coses. La direcció tindria que comprendre, que la tendència està canviant, que si no se adapta els nous tems, i passen a encapçalar el moviment creixen, seran escombrats per els nous vens que van pugen.O as posen al davant del proses, i se adapten als nous tems o seran desplaçats de tots els llocs de direcció.En quant el Jaume no puc mes que valorar la seva lúcides i ponderació, i agrair-li els seus esforços per reconduir la actual situació a ERC
No estic d’acord que sigui un exit democràtic haver arribat fins aquest congrès de la manera com s’ha arribat, forçant la direcció per després no arribar ni a votar el nostre candidat. Aixi no es fan les coses i crec que per dignitat no hauries d’acceptar el núm. 2 per demostrar amb fets la disconformitat amb tot aquest procés. La militancia pot optar per donar un vot de castig a les formes del partit i crec que seria una bona lliçó per la direcció.
Albert
Jaume les coses son com son i no com a tu t’agradaria que fossin.
Ets concient que de les firmes presentades un elevat numero son de gent rebotada, i ex…..
Potser si al congres de Lleida en contes de vendre llibres a fora hagueisi estat als debats les coses serien diferens.Crec que es una reflexio que hauries de fer.
Pel que dius que faras al que podras,ja comença a ser hora.Excepte a les que tu,amb les regels del joc vigents,eres el cap de llista,poques vegades per no dir cap he vist que fesis res.
Una pregunta.Com es pot explicar el vot en blanc del Congres .
Salut
Per endavant, soc un dels 282 firmants.
Es clar que l’ordre del día del congrés no va respondre al motiu per quin els firmants en solicitaran la seva cel.lebració i motiu per quin va esser convocat.
La resta era de preveure.
No crec que el succeit sigui motiu per trencar veles i deixar de recolçar el partit en tots els ambits, per exemple no votar erc.
El que cal es seguir treballant per assolir una majoría de militants que ens porti a canviar la linea política actual i també renovar , que no vol dir apartar, l’aparell de govern del partit. No pot ser que el president i el secretari general estiguin al govern. No ja tan sols per la nefasta acumulació de carrecs que representa i que ofega i tapa la resta de militants. També per poder des de el partit seguí sent els ferms portaveus de les propostes d’esquerra, independistes i de republicanisme que retornin la trempera als militants i tornin a engrescar a mes votants. Altrament la condició de socis minoritaris del Govern s’imposa sobre la línea d’actuació política i ens diluirem. Uns altres més.
En devant Jaume i resta de companys. Fidels a Esquerra i a treballar. Aixó es democracia i republicanisme.
una forta abraçada
Em vaig donar de baixa d’ERC farà aproximadament un any -després de més de 15 de militància- i francament, cada dia que passa n’estic més convençut de la meva decisió. Esquerra, des del meu punt de vista, ha deixat de ser un partit de vertadera referència independentista –era l’únic-, per a dissoldre’s en l’aiguabarreig del mapa polític català –qui dia passa sou que va acumulant-. Per altra banda ERC, el partit de Macià i Companys, en l’actualitat només ho és de nom. De la reivindicació i de la lluita sense embuts per la independència –o millor dit sobiranisme, la paraula independència no està ben vista en aquest partit- s’ha passat a la política de saló, de corbata i americana i de la dependència d’altres, per tal de mantenir els càrrecs públics que hom té. Altrament es justifica tot plegat dient que Esquerra s’ha fet gran, i ara és una formació “pragmàtica”, “madura” i “professionalitzada”. Qui perd els orígens perd la identitat. Per tots aquests motius, i d’altres que ara em callo, vaig creure que personalment no tenia lloc dintre d’aquesta Esquerra. Dec ser un romàntic, un melangiós o un somiatruites. Doncs bé, estic sospesant la possibilitat de votar el PRC -Partit Republicà Català- les properes eleccions, si es presenten, és clar. No van per les branques, no fan jocs de màgia, van a cara descoberta i el més important: DIUEN EL QUE VULL SENTIR. Potser a la llarga m’enganyaran, no ho sé, però tampoc em vindrà massa de nou, perquè primer ja ho haurà fet Esquerra Republicana de Catalunya.
voldría afeguir quelcom a les meves reflexions.
Em va molestar molt la prepotencia d’en Benach.
Encara no ha entés que si ell estava allí, era perqué naltros ho erem i no a l’inrevés
salut i república
Doncs res la campanya toca a la seva fi.
Una pregunta.Heu vist al il.luminat del Jaume traballant activament a la “campanya”,tal com ell va dir que faria?
Si vosaltres l’heu vist,jo no.crec que ens deu una explicacio
Salut