Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de desembre de 2007
4 comentaris

Euskal Herria:18/98

Malgrat el silenci mediàtic dels mitjans espanyols, i bona part dels escrits des de Barcelona, el ressò social i l’impacte polític de la sentència de la “Audiencia Nacional” condemnant dotzenes de patriotes bascos creix arreu.

El mateix lehendakari Ibarretxe ha denunciat el caràcter polític de les motivacions de la decisió judicial, mentre que el Col·legi d’Advocats de Barcelona ha afirmat que suposa una clara degradació de l’estat de dret. Particularment, trobo a faltar una resposta contundent des de les organitzacions independentistes catalanes, tant les parlamentàries com les de caràcter cívic. I tot per un motiu: si en un futur immediat s’engega un procés d’autodeterminació als Països Catalans la repressió policial i judicial espanyola s’incrementarà. Per tant, aquesta sentència que posa fi al sumari 18/98 obre les portes a una persecució generalitzada de l’independentisme, en primera instància el basc, en segon  termini el català.

Post Scriptum, 12 d’abril del 2018.

Aqueix apunt de fa onze anys ha resultat, dissortadament, premonitori de la repressió que actualment el poder espanyol aplica contra l’independentisme català emprant les mateixes eines que va utilitzar contra l’independentisme basc fa més d’una dècada. Així ho feia notar ahir Vilaweb reproduint una sèrie de tuïts del periodista Jonathan Martínez fent la comparativa entre ambdues situacions.

Només vull afegir-hi una reflexió: malgrat la brutalitat de la repressió l’independentisme basc continua essent una força essencial al País Basc, on la majoria social i electoral és nacionalista. Això no ho ha pogut alterar l’estratègia de Madrid. Certament, ETA ha desaparegut com a actor condicionant de la vida política basca, però ha estat per decisió unilateral de la pròpia organització un cop constatada la inviabilitat de la seva estratègia armada. Els successius governs espanyols, tant del PSOE com del PP, mai han volgut negociar veritablement un final que superés el conflicte violent.

En el cas català, no hi ha organitzacions independentistes que emprin la violència però el poder espanyol equipara desobediència civil a terrorisme pensant que així poden aturar el procés independentista i capgirar la majoria social i política que hi és favorable. Serà dur i llarg, però no ho aconseguiran perquè Espanya no té projecte per a Catalunya, ni pels Països Catalans, i això és estructural. L’independentisme és un projecte de llibertat i prosperitat per a la majoria social que tard o d’hora trobarà una direcció col·legiada que el faci efectiu.

  1. Jaume, l’espanyolisme està nerviós. Quan necessita per afirmar-se detenir una bona part del moviment d’alliberament nacional del poble basc, és que no sap com fer-s’ho. Tot plegat constitueix un disbarat que es girarà en contra seu .

    A Catalunya caldrà prendre precaucions. Els nostres veïns serbis, amb el Garzon al capdavant, han demostrat fefaentment que no s’estan de romanços. Volen ofegar-nos econòmicament, trossejar-nos tancant repetidors de TV3 i dividir-nos en base a prebendes polítiques, ara amb uns ara amb uns altres. Si és el cas, després dels bascos,  voldran actuar sobre nosaltres els catalans.  Cal estar atents.

  2. He rebut quelcom sobre el tema:

    Des de CGT-LKN d’Iruña volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els condemnats en el sumari 18/98, alhora que denunciar aquest procés "legal" basat en principis tan "jurídics", com la presumpció de culpabilitat, la excepcionalitat o el delicte d’opinió (andamiatge essencial d’aquest "Estado de Desecho"), sentant les bases d’una jurisprudència, que genera una situació de veritable indefensió per a qualsevol moviment dissident i que realment presenti una alternativa político-social al sistema actual. Es tracta, mitjançant la utilització política de la justícia (si és que alguna vegada van ser àmbits diferenciats), de poder criminalitzar a qualsevol organització que tracti de soscavar la "legitimitat" de l’Estat. És així de senzill i així de perillós. Amb aquesta sentència, qui pot assegurar que es troba fora de perill?. Els polítics amb els seus mitjans de comunicació generen "alarma social" en funció dels seus interessos; a partir d’aquesta alarma, creen una legislació d’acord a la mateixa, orientada sempre a retallar drets i llibertats fonamentals, això sí, tenint sempre en ment el nostre "bé" o la nostra "seguretat"; els policies actuen de Jutges amb els seus "informes" i "peritacions" i els Jutges es converteixen en mers gestors de la venjança. Les paraules de José Luis Elkoro són aclaridores: "Tinc molt clar que l’Estat està més feble. Llavors, el tribunal (referint-se al Procés de Burgos de desembre de 1970) tenia una cobertura dictatorial. Ara no dubten a posar en crisi la seva pròpia democràcia. Ja no són capaços si tan sols de mantenir-la".j Des de CGT-LKN Iruña, el nostre més sincer suport i solidaritat. 2007ko Abenduaren 21a. Comunicat estret de: http://euskalherria.indymedia.org/eu/2007/12/44430.shtml http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1144

  3. Nomes mireu elcomantari que es faig del dia dimecres 19, en el que el Jaume transcriu un article d’en Gorka Knorr .Lescoses son aixì.A Catalunya finsara no s’ha vist , pero aqui a Euskal Heria aquesta caça va començar fa temps.Efectivament estem en perill,perque elsnostres drets,tan individuals com colectius fa temps que va desapareixer.Isino , fixeuvos,fixeuvos(noen els "noticieros" oficialistes,es clar…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!