El setmanari “La Veu de l’Ebre”, en l’edició corresponent al proppassat divendres 7 de desembre, publicava aquesta breu, però clarificadora, entrevista que reprodueixo a continuació.
Pregunta: Perquè ha demanat un congrés quan el partit ja disposa d’un reglament ?
JR: El reglament és una qüestió conjuntural. A les Terres de l’Ebre ho han fet a escala regional i a altres zones es fa comarcal. Però per damunt del reglament hi ha els estatuts del partit que permeten que una quarta part de la militància demane un congrés per un tema o altre si es reuneixen les firmes.
Pregunta: Creu que se’n sortirà ?
JR: Jo crec que sí, no ? Almenys ningú m’ha dit el contrari. Tenim més signatures del que és necessari.
Pregunta: ERC de l’Ebre s’hi oposa…
JR: Lluís Salvadó va dir que no s’acceptaria el pacte a escala provincial. Crec que no té en compte que l’àmbit de decisió d’aquest congrés és només el Camp de Tarragona. Les Terres de l’Ebre han fet el seu procés, han triat els seus candidats i no ens interferim en les seues decisions, són perfectament compatibles. I en últim terme és el Consell Nacional qui decideix. I m’estranya que Salvadó haja dit això quan el vaig trucar al mes de juny per tractar sobre aquesta qüestió i encara no m’ha contestat.
Pregunta: ERC de l’Ebre ha demanat formalment a la direcció que es respecte el reglament ?
JR: És una interpretació que no és contradictòria amb el que dic jo. Es pot demanar en una regió la celebració d’una assemblea regional i això no ha d’afectar la decisió d’una altra regió. Les Terres de l’Ebre tindran un candidat al Senat, Pere Muñoz, i per tant, el que determina Tarragona no ha d’afectar aquesta decisió.
Pregunta: De tenir la confiança de Carod-Rovira per acompanyar-lo a Perpinyà a formar part de corrents crítics, hi ha hagut un pèrdua de confiança en la direcció del partit ?
JR: L’amistat es manté. Les relacions personals no han canviat, les polítiques són una altra cosa. Una cosa és la confiança i una altra la coincidència. ERC està en fase de transició en els plantejaments estratègics, d’una etapa autonomista a una altra d’autodeterminació. Això implica molts canvis: organització, mentalitat, lideratges…sense excloure ningú però també de renovació.
Pregunta: En què discrepa ?
JR: Sempre he manifestat opinions de forma positiva i constructiva. Fins al 2010 ens hem de mantenir al govern però hem de treballar amb vista al futur per una majoria amb forces sobiranistes que aposten pel dret a l’autodeterminació que poden ser liberals, Convergència o un altre, o socialistes com la CUP. El PSC, mentre no canvie de plantejament, és un soci a descartar.