Dimarts passat, una seixantena d’electes locals, alcaldes i regidors de CIU, ERC i ICV, varen signar un manifest a favor del dret a decidir de la nació catalana. Aquest és un document llargament preparat per un nucli impulsor d’electes de les tres formacions citades que prefigura un nou bloc polític: l’integrat per les mateixes forces polítiques que l’any 1989 ja van declarar al Parlament de Catalunya que el poble català no renunciava a exercir el dret d’autodeterminació. Si tot evoluciona en el sentit d’anar creant una estratègia per l’autodeterminació el més lògic és que aviat es pugui crear una entitat associativa d’electes pel dret a decidir:
“Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.
Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar – nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.
El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.
Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.
És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:
Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col•lectiva.
El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.
I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per
articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.”
El referent basc d’Udalbiltza pot ser un exemple a seguir i l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans vinculada a l’Institut Joan Fuster de València també. Ho vaig argumentar en un article titulat “Cooperació local i construcció nacional”, publicat a la revista “Eines” número 1, del juny d’enguany.
Trobo a faltar en la crida dels alcaldes la presència de regidors de les CUP, crec que és un dèficit que cal esmenar immediatament ja que representen una força emergent ineludible en el panorama polític català actual. També penso que la futura organització dels electes municipals independentistes ha de tenir àmbit nacional, es a dir, de Països Catalans. Si els promotors són capaços de completar la seva iniciativa en aquests dos camps, com a poble, haurem donat un pas ferm en la creació d’una estratègia sòlida per l’exercici del dret d’autodeterminació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si ot això, no té continuitat en referència a crear un organ de segiment i una estratègia a seguir no servirà per res.
Jo ja fa temps que hi havia pensat els PPCC. són molt grans i a nivell comarcal també s’hauria de crear una assemblea de regidors per a l’autodeterminació per tal de cooperar en accions conjuntes.
ha d’incorporar-hi la CUP i ha de ser d’àmbit nacional -o sigui, de Països Catalans-.
Pere
Totes aquestes iniciatives estan molt bé, però les frena a la pràctica José Montilla des de la presidència de la Generalitat. A Madrid se’ls en foten manifestacions, trobades d’alcaldes i manifestos mentre tinguin segur que la presidència farà de tap. I això és el que fa el PSC i Montilla. L’eufòria sobiranista que vivim ara no aguantarà ni un any si no varia aquesta contradicció.
Aquesta iniciativa política hauria de representar un canvi, una inflexió en les malmeses relacions entre aquests partits, CUP inclosa. Continuen prevalent les estartègies partidàries per damunt de les nacionals en tots els àmbits: municipal, comarcal, "provincial" i nacional. Tan de bo m’equivoqui, però ni en l’àmbit de les institucions de l’Estat s’albira un mínim d’acció conjunta de tot el sobiranisme nacional interpartidari, ni per negociar aspectes concrets del nostre perecari estat del benestar que l’Estat ens regateja, ni per construir un front democràtic autodeterminista amb calendari inclòs. Dissortadament, els mateixos que qüestionen l’acció conjunta del sobiranisme són els que neguen el necessari debat intern democràtic en la legítima estratègia dels i les militants que volen aportar-hi els seus coneixements i bagatge personal. Ens cal crear una nova cultura democràtica per mobilitzar la ciutadania que ha dimitit de la participació i que, a tot estirar, paga una quota en una entitat o associació patriòtica.