Complementant les valoracions fetes ahir, avui adjunto aquestes addicionals sobre les conseqüències de la massiva manifestació convocada per la PDD el passat dissabte.
Post Scriptum, 1 de desembre del 2017.
Han passat deu anys d’aquella magna manifestació reclamant la gestió per la Generalitat de les infraestructures estatals a Catalunya i res s’ha aconseguit, ans al contrari, la degradació deliberada de les mateixes per part dels successius governs espanyols, (del PSOE i del PP) són una mostra del càstig col·lectiu contra el poble català per doblegar la nostra voluntat d’alliberar-nos de la dominació política i l’espoliació econòmica que el poder estatal exereceix contra Catalunya.
El Regne d’Espanya és un estat fallit institucionalment i econòmicament, que no té cap projecte de futur que no sigui la perpetuació de la patrimonialització de l’estat per part de les elits dirigents hegemòniques de fa segles, en guerra de classe permanent contra la ciutadania i les nacions sotmeses, com la catalana, que no sap ni vol resoldre els conflictes que crea sense emprar la violència com es torna a comprovar actualment a Catalunya.
La centralització de les infraestructres en profit de la megalòpoli madrilenya és la fase culminant d’un procés “d’ensimismaniento” que en si mateix és el reconeixement d’un fracàs històric que només poden encobrir exterminant políticament i culturalment la nació catalana assentada sobre l’eix mediterrani, l’únic veritablement viable en termes econòmics. De nosaltres depèn sobreviure a aqueixa agressió estructural independenditzat-nos-en, tot iq que haguem de pagar un preu cruel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ves que no vulgui capitalitzar-ho tot solet. D’entrada a demanat una reunió amb el President Montilla,i no amb els dirigents d’ERC que seria el més lògic si realment vol construir ‘la Casa Gran’.
No anirem be,si no aconseguim les properes generals anul·lar els 21 diputats socialistes "segrestats" en el Congrés,i això passa per:
Per tant les conseqüéncies del 1-D,passen per què CDC es deixi de festejar amb els espanyols,i cerqui un pla nacional amb ERC,sinó el dia 1 de Desembre de 2007 passarà al’ideari del nacionalisme català com un acte molt maco,…i…prou.
estaria bé proposar nom de precandidats per a aquest tipus de diputats i senadors nacionalistes i regionalistes per províncies, circumscripcions,
Han de ser partits grossos qui hi proposisn i es facin primer el mig harakiri. Qui ho faci revolucionarà la unió del poble català i ….
Valoracions més enllà de les xifres.
La joventut imitarà als adults si son autèntics. La seriositat en les pròpies conviccions, es el primer exemple. Alehores s’afegiran més joves
Sr. Renyer,
La gent de Catalunya Acció fa anys que volten pel país fent conferències (vora 100?consulteu el seu web) sobre el seu projecte independentista i explicacions divulgatives de l’espoliació fiscal que patim. Tothom que hi hagi assistit ja coneix el seu grau de compromís i rigor amb un únic objectiu, la Independència. De fet , d’ells va ser de qui primer vaig escoltar fa 2 anys (n’he vistes 4, de conferències) la fita del 2014, com a objectiu seriós i de compromís, no com a proclama. És lògic que destaquin perquè són seriosos i insubornables, ja que crec que s’autofinancen totes les campanyes i no es presenten a cap elecció. Fan falta.
Jaume, primer de tot ens hem de felicitar. La manifestació va desbordar els partits i per un dia vàrem vèncer l’espanyolisme. No hem de deixar refredar , per tant, el camí que hem obert. Per això cal exigir immediatament un gir nacional al nostre govern. Hem de seguir lluitar per posar els autèntics sobiranistes al capdavant de les llistes dels partits que diueb que defensen del dret a decidir, i posar aquest dret com a primer punt del programa a les eleccions de març.
Companys, si em permeteu faré una incursió en les vostres valoracions, que en termes generals hi estic d’acord. Voldria també reflexionar sobre el paper que Òmnium Cultural està jugant en tot el debat sobiranista. Un servidor, que n’és soci de fa una colla d’anys, i membre vocal de la junta nacional des de 2004, he pogut comprovar l’evolució i el gau de compromís cada vegada més ferm en una entitat que havia quedat anquilosada en el temps i bastant segrestada pel "poder" autonòmic durant una colla d’anys. No és únicament l’ingent esforç que es fa en programes d’integració lingüística i cultural de cara la nova ciutadania, com els dels voluntaris lingüístics; els cursos de llengua arreu del teritori; els premis literaris per a joves escriptors dels Països Catalans; les col·laboracions efectives amb la Comissió de la Dignitat; la Plataforma proseleccions esportives; les campanyes d’Acció Cultural del País Valencià; la Bressola de la Catalunya Nord; les entitats de la Franja o de les Illes; els documents elaborats per diversos experts i presentats al Parlament del Principat en matèria de llengua i cultura; la nova línia d’edició de monografies sobre aspectes concrets de la qüestió nacional, etc… sinó que en aquests moment es vol tenir una presència activa en el debat endegat per les diferents plataformes sobiranistes del país, creant fòrums de debat i reflexió d’una manera periòdica i progressiva. Actualment en la Junta Nacional d’Òmnium Cultural s’hi congrien diverses sensibilitats dins el nacionalisme català, que abracen bona part de l’arc parlamentari, social i assambleari del país. També cal dir que hem augmentat la massa d’associats, rejovenint la mitjana d’edat i entrant en sectors socials nous com el de la nova immigració. Us recomano que en consulteu el seu web, omnium.cat, i que en digueu també la vostra.