Després de presentades ahir les signatures necessàries, els signants restem a l’espera de la resposta de la direcció, regional i nacional.
Aquest matí he parlat, com cada dia, amb el president regional. La qüestió plantejada té una doble dimensió: jurídica i política. Mentre esperem la resposta dels òrgans que tenen legítimament atorgada la responsabilitat de decidir, vull insistir en la normalitat del procés al qual estem assistint. Diàleg constructiu i canalització de la discrepància a través dels mecanismes estatutaris són senyal de la maduresa del partit. Aquest bloc hi contribueix acollint el lliure debat però mai la desqualificació barroera. L’exercici de la democràcia no significa confrontació. Per això no he contestat les declaracions al diari El Punt del diumenge passat de Lluís Salvadó, president regional de la federació d’ERC de les Terres de l’Ebre. Dilluns vinent presento el meu llibre “L’esquerra de la llibertat” a Tortosa, acompanyat de Paco Gas, batlle de Roquetes i amic des dels temps del PSAN. Espero tenir l’ocasió de saludar a Lluís Salvadó i aclarir els dubtes que li ha pogut plantejar la possible celebració d’un congrés regional al Camp de Tarragona.
Mentre no arriba la decisió de la direcció he dirigit un escrit al president del Consell Nacional del partit en el qual li demano que, arribat el cas, deixi sobre la taula el punt de l’ordre del dia de la sessió, inicialment prevista pel 15 de desembre, que fa referència a l’aprovació de la candidatura a les eleccions generals per la circumscripció de Tarragona si no s’ha celebrat prèviament el congrés regional sol·licitat.
Amic Carles: Soc un dels 251 firmants i només firmant, res més que firmant. No tinc rancúnia, ni vull fer fora ningú, ni vull col·locar cap veritable independentista.
Quan dius molt treball, moltres renúncies personals i molts sacrificies familiars, m’hi sento plenament identificat. A l’Aleixar em toca el despertador cada dia a 1/4 de set del matí, me’n vaig a treballar de 8 a 3, torno a casa, dino i a 2/4 de 5 ja soc al despatx del’Alcaldia de la Casa de la Vilal treballant per la nostra causa fins pasades les 9 de la nit. Sopo i em poso a l’ordinador de casa fins mitjanit. Al cap de setmana més treball per la causa, preparar temes amb els companys, trobades, cursos, etc. L’horari laboral del matí, també suporta, a part de les hores necessàries per l’activitat municipal, les corresponents hores sindicals, doncs soc delegat de la Intersindical CSC. Així que de treball, renúncies i sacrificies també en sabem, no gaire, però ens hi esforcem cada dia una mica més. La millor recepta: retribució per "permanències" a la Casa de la Vila: 0, retribució per assistència als plens: 0. L’unic que cobra algun import soc jo, com a membre del Consell d’Aministració de SECOMSA: 325 € que serveixen per pagar la targeta VIA T (quan plego a mig matí per reunions passo per l’autopista), el telèfon mòbil (la majoria de trucades del qual son per temes municipals) i els desplaçaments en vehicle necessàris per efectuar les visites als organismes de l’Administració. Quan el Departament de Governació aprovi les retribucions pels alcaldes dels pobles petits, els fons aniran a un compte en el que el saldo que quedi a final de l’exercici, tindrà com a destí la nostra causa. I quan els companys ho considerin oportú, deixaré la feina pública i tan feliç; renovació democràtica si, perpetuació no. I no m’estic queixant, ans el contrari, estic orgullós de fer-ho així, simplement estic relatant el que fem els, en teoria, rancuniosos.
Anton Maria Salvat Llaurador. l’Aleixar. El Baix Camp.
És una llàstima que el debat sigui democràcia interna SI o democràcia interna NO, senzillament perquè en un partit com el nostre només no hi cap altra alternativa que defensar la democratització del partit. Els que han oblidat l’autèntica essència del republicanisme no haurein d’oblidar que per un polític, aficionat o professional,
el seu “crèdit polític” costa molt de guanyar i molt poc per a perdre’l. És una llàstima que l’actual president regional llenci el seu crèdit polític d’una manera tan poc noble. Jo també soc de poble- al igual que l’exalcalde de la Maso i de l’alcalde de l’Aleixar o que en Lluís Aragonés i i sé el que suposa haver estat i ser el referent d’ERC en una comunitat on ens coneixem tots i ser el punt de mira i l’objectiu de les crítiques i fins hi tot d’actes vandàlics contra les teves propietats, només per això en Lluís tenia un mínim crèdit polític que ha incrementat, o no, en la seva etapa de professional primer a la Dipu i després al còmode silló del Senat, és per aquest motiu que em sap greu que ara en Lluís Aragonés llenci tot el seu crèdit polític -molt o poc, no ho sé-, pel fet per negar-se a que els seus companys decidim qui ha de ser el nostre representant a Madrid. Es dur perdre unes eleccions, però perdre” tot el crèdit polític” davant els teus propis companys de partit, ha de ser realment terrible, per amagar-se i no sortir més.
Perdent unes eleccions pot restar intacte el teu crèdit polític i per tant mantenir intactes totes les aspiracions de tornar a presentar-se altre vegada , guanyant un càrrec decidit a dit i en contre dels teus companys, el pots perdre tot el teu crèdit i per sempre.
Endavant Jaume!