Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 de novembre de 2007
28 comentaris

ERC-Camp de Tarragona: 251 signatures

Dos-cents cinquanta-un miltants republicans d’aquestes comarques han signat la petició que es celebri un congrés regional per triar el primer candidat d’aquesta federació entre els diversos militants que aspiren  a ser-ho.

 

Aquestes signatures no són de suport a la meva persona. Hi ha companys que m’han dit que potser no em votaran però que volen decidir ells qui els ha de representar. I per això han signat. Agraeixo de tot cor l’esforç de les persones que ho han fet possible en tant curt període de temps, (sis dies). Entenc que el seu gest és la demostració d’un desig col·lectiu, potser majoritari, de renovació, de respecte a la  pluralitat interna.

El meu respecte als companys que m’han dit personalment que no em pensen votar, els agraeixo la franquesa, a alguns els conec des de fa anys i no per això deixaran de ser amics meus. Tots coincidim en què la democràcia no suposa necessàriament  confrontació ni daltabaixos traumàtics Esquerra en sortirà reforçada. I els candidats doblement legitimats, un cop celebrat el congrés que demanem.

  1. Des de fora del partit som molts els qui seguim amb interès tot el que passa a ERC. L’històric partit republicà necessita una renovació a fons, d’estratègia i d’equip directiu, i persones com tu penso que aconseguireu tirar-la endavant de la millor manera possible.

    Endavant i ànims!

  2. Des de La Pobla ens hem alegrat de què hagis comptat amb el suport de la militància per arribar a recollir les signatures necessàries i poder optar a convocar el congrès regional.
    Felicitats i endavant !

  3. Enhorabona per la recollida de signatures, ara tot el que no sigui fer un congrés regional per escollir el nostre candidat serà una cacicada intolerable, que segurament ens farà replantejar el sentit del nostre vot en les properes eleccions a l’Estat Espanyol i augmentara la famosa desafecció.

    Albert Cortés.

  4. Apel·lant la democràcia interna vull entendre que després d’aquest congrés regional n’hi haurà un altre de "provincial" per no deixar fora de la democràcia interna els companys i companyes del Baix Penedès i de la Regió de les Terres de l’Ebre, no? Sinó no serieu els candidats de tots i totes les militants d’Esquerra .

    I així, tindré l’oportunitat d’haver-te votat al congrés del Tarragonès, al congrés del Camp de Tarragona i fins i tot en un hipotètic congrés de la circumscripció electoral de Tarragona, i aleshores seràs el millor candidat perquè t’hauré votat, no una, sinó fins a tres vegades, ja que hauràs superat tres voltes de primàries, talment com si fossim ciutadans i ciutadanes dels EUA.

    Mentrestant els altres farà dies que ja fan campanya per la democràcia externa i nosaltres encara estarem a la democràcia interna.

    Una mica infantil, poc pràctic, però molt democràtic.

  5. Ja saps que a ERC cal més gent com tu!! I si a la ciutat de Barcelona fan un congrés per ordenar els candidats de cada districte, vosaltres també ho heu de poder fer!

  6. Francament no ho entenc. Resulta que ara el Congrés de Lleida de 2004 va ser antidemocràtic per la manera com regula la configuració de les nostre llistes al Congrés i al Senat. Feu una ullada al Títol VIII i en especial a l’article 62. “Aquestes candidatures  (les triades als Congressos Comarcals) es traslladaran a la Comissió Electoral, escollida per l’Executiva Nacional d’entre els seus membres, que haurà d’ordenar els esmentats candidats, garantint la presència de militants de totes les comarques o regions de la circumscripció, constituïdes al si d’ERC. Una vegada l’Executiva Nacional hagi donat la seva aprovació, cada candidatura haurà de ser ratificada pel Consell Nacional

    Per tant, això és el veritablement democràtic perquè així van voler-ho tots els militants que varen assistir al Congrés de juliol de 2004.

    No em semblaria malament un congrés regional si així ho haguéssim decidit assembleàriament quan tocava. En tot cas els que creieu que això seria el millor ho hauríeu de proposar. Però dir que el procediment no és democràtic, sincerament, no ho trobo correcte.

    El problema, però, no crec que sigui aquest. Escoltant i llegint comentaris i escrits percebo aquella remor de rancúnia contra tots aquells que amb molt treball, moltes renúncies personals i molts sacrificis familiars han situat el nostre partit com al tercer de Catalunya, defensant el país, el territori i el nostre alliberament nacional. Ara tots són dolents, “oficialistes” i cal fer-los fora, per poder  col·locar-hi  als veritables independentistes, als que en un tres i no res ens portaran a aconseguir la majoria absoluta, per tal de, sense necessitat de pactar amb ningú i així no contaminar-nos, accedir al govern i proclamar l’Estat català.  Que infantil tot plegat si no fos alhora tant destructiu pel nostre partit i per una possible independència nacional.

    I per acabar, recomanar-vos que escolteu la veu dels i de les nostres votants. Si ho féssiu descobriríeu que la vostra estratègia ens retallaria l’espai polític i ERC tornaria a les catacumbes del més absurd testimoniatge polític.

  7. Jaume,

    Doncs, pel que fa a mi, no tan sols tens el meu suport, la meua amistat, bla, bla bla… sinó i sobretot el meu vot, que és el que compta de debò ara que s’haurà de convocar el congrés. La resta està bé per ara que ve el Nadal, però no canviarà res de res. Per això, companys i companyes d’ERC, us demano que voteu el Jaume, home d’una vàlua personal i sobretot política constatada sobradament per tots aquells que hem tingut la sort de conèixer-lo i la fortuna de tractar-lo personalment. Ànims, Jaume. Pit i amunt!

    Marcel Banús

  8. Felicitats, Jaume i tots els companys de Tarragona que esteu impulsat una regiononal per elegir el cap de llista per aquesta circumscripció. No hi ha més cec que el qui no vol veure. L’electorat ens està demanant a crits transparència, participació directa, compromís concret amb els votants. No és l’hora, doncs, dels aparells, no és hora del dirigisme obsolet. Sigui quin sigui el resultat guanyarem suports si la persona escollida és elegida amb un oprocés autènticament participatiu. I si l’escollit és un ferm defensor del procés d’autodeterminació molt millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!