Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 de novembre de 2007
5 comentaris

Crida Nacional a ERC

Ahir es va presentar públicament la Crida Nacional a ERC (http://www.cridanacional.cat) encapçalada per Hèctor López Bofill i Diego Arcos.

Aquesta iniciativa busca promoure l’afiliació de nous militants a l’Esquerra. De fet el mateix president del partit en el seu discurs de clausura de la Conferència Nacional, celebrada el proppassat 20 d’octubre, va demanar un esforç per arribar en pocs anys a la xifra de trenta mil afiliats. Malgrat això, la realitat és que la direcció actual del partit ha reaccionat amb fredor a l’anunci fet per López Bofill que ja fa mesos que espera el vist i plau a la seva sol·licitud d’afiliació. Aquesta situació planteja dues qüestions: una de caire jurídic, (tothom té dret a  afiliar-se al partit que vulgui i només cal que compleixi els tràmits formals per materialitzar la seva voluntat). No hi ha un criteri de selecció ideològica o d’oportunitat previ a l’admissió. La llibertat d’associació és un dret constitucional ( a l’Estat espanyol i arreu on hi hagi un règim democràtic). Els directius d’un partit no en són els seus guardians. Una altra cosa és que un militant contravingui manifestament l’actuació del partit, o els deures que  lliurement assumeix, llavors se’l pot expedientar i separar de la formació.

La segona qüestió que plantegen els promotors de la Crida nacional a ERC és de caire polític. Ells mateixos han declarat que volen repetir el gest de Carod-Rovira quan vint anys enrere va encapçalar la primera crida a entrar a Esquerra. Aquell manifest el van seguir molts independentistes radicals provinents de formacions extraparlamentàries. ERC necessita una renovació estratègica i de direcció que es materialitzarà previsiblement en el proper congrés. El partit necessita acumular noves forces, nous militants, sobretot joves, i oferir una vida de partit oberta, atractiva i dialogant, com correspon a un partit plural i de tradició democràtica com Esquerra. No cal que els nous militants siguin fans incondicionals dels actuals dirigents ni veure en el seu pas complots o segones intencions. I si hi són, mentre siguin legítimes, cal respectar-les. La continuïtat en els càrrecs de direcció  ha d’anar lligada a  la capacitat de convicció per obtenir el suport dels militants no a la prepotència pròpia dels partits de “capitans”, que  es basa en la professionalització mal entesa, i la cultura de l’obdediència al poder establert com ens recordava fa pocs dies Heribert Barrera. Si deixem que arribin a predominar aquests valors al si d’Esquerra serà impossible transmetre un missatge d’alliberament a la societat. Allò que es proposa a la comunitat s’ha de complir prèviament a l’interior del partit. En altre cas no hi ha credibilitat i els partits esdevenen carcasses buides d’espèrit al servei de la perpetuació de l’ordre establert. Per evitar-ho cal engegar una campanya sostinguda de captació de nous militants, comarca per comarca, promoguda des de la direcció del partit. Personalment he retrobat en els darrers mesos bastants ex-militants que es tornarien a engrescar si se’ls demanés tornar a militar si realment hi ha voluntat d’engegar un procés d’autodeterminació amb l’horitzó del 2014.

  1. perquè darrerament no paro de trobar-me militants que s’han esborrat ens els darrers 2 o 3 anys i per a donar l’imatge que tot va sobre rodes.
    La jugada d’en Hèctor és molt llesta, perquè si la directiva hi fica problemes o no col·labora (com ho està fent), es demostra que l’actual executiva no tenen cap interès en perdre el control del partit amb l’entrada massiva de molts militants que no els tenen controlats.

    Lo del 2014, ja anem tard si realment volem aconseguir fer un referèndum i guanyar-lo.

    Salut

  2. El partit, no es una finca privada, per tan tots aquells que demanin pera entrar, haurien de ser ben rebuts, però la direcció d’ERC, te por que la historia es torni a repetir, com quan l’Àngel Colom va aglutinar, con tu be dius Jaume, totes las forces independentistes d’aquella època.

    Jaume, una pregunta indiscreta que ja em toca fer-la: Encara tens oliveres? He pensat en tu, amb aquesta fred sobtada, dons els pagesos de Reus, estan preocupats amb les gelades d’aquests dies. Apa, ja l’he feta. Avui anem a la diada de Minyons, s’hem gelaran les poques idees que tinc. Salutacions.

  3. Bona nit, Jaume.

    Acabo de donar una ullada al teu
    bloc; feia dies que ho volia fer però com que ja saps que se m’ha girat feina,
    doncs et tenia una mica abandonat. I d’avui no ha passat. Aquest matí­ he
    parlat amb un amic de Reus i m’ha donat notí­cies sobre l’afiliació de l’Hèctor.
    Esperem que es confirmin i acabin obrint-li les portes, pel bé de tots,
    inclosos els que les tanquen. Referent al contingut de la teva entrada: Crida
    Nacional a ERC, la trobo encertadíssima, com totes les que fas, però especialment:
    … la continuï¯tat en els càrrecs de direcció  ha d’anar lligada a la
    capacitat de convicció per obtenir el suport dels militants no a la prepotència
    pròpia dels partits de "capitans", que es basa en la professionalització
    mal entesa, i la cultura de l’obediència al poder establert com ens
    recordava fa pocs dies Heribert Barrera … els partits esdevenen carcasses
    buides d’esperit al servei de la perpetuació de l’ordre establert
    . Has fet
    una bona radiografia, Jaume, com sempre. Per cert, ara mateix entraré a la pàgina
    de la Crida i em
    donaré d’alta. I
    parlant d’una altra qüestió: Espero que demà 
    al vespre les coses et vagin tal com et mereixes, és a dir, molt
    bé. Sortiràs elegit, n’estic segur, per capacitat i trajectòria.
    Anton Maria Salvat Llaurador. l’Aleixar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!