Amb Anton Baiges

Anton Baiges és un militant d’Esquerra de Reus que ahir va presentar-se al congrés comarcal del partit amb la voluntat d’ésser el candidat del Baix Camp. Va perdre davant el suport majoritari dels presents a favor de Lluís Aragonès. El seu gest mereix algunes valoracions.

La primera, reiterar el respecte que mereixen tots els militants del partit i el dret a optar a qualsevol lloc de representació, intern o extern, en condicions d’igualtat i absoluta llibertat. Esquerra, més que cap altre partit, ha de descartar les pràctiques dissuasives d’aquesta llibertat i les distincions entre candidats oficials i els que no ho son. Només son oficials els candidats proclamats com a tals per les assemblees de militants. Hem d’evitar tant el dirigisme com el sectarisme, fomentar el debat d’idees i el contrast de projectes, descartant la lògica de: o estàs amb mi o contra mi,… si dissenteixes no sortiràs a la foto…. Aquestes són pràctiques caduques pròpies dels “capitans” socialistes però no d’uns patriotes republicans. Heribert Barrera ha fet ahir unes declaracions en favor de la transparència i la democratització interna dels partits que mereixen ser llegides amb atenció. En resum, un partit que vol fer efectiu el dret de decidir del poble català ha de practicar al seu si els valors emergents que vol fer extensius a tota la societat, no reproduir al seu interior els mecanismes de control social contra els que lluita. La salut democràtica del partit es bona, però no hem de renunciar mai a millorar-la.

En segon lloc, Anton Baiges va signar el 29 d’octubre el manifest de suport a la meva candidatura. Li ho agraeixo públicament. Però això no el converteix en un candidat interposat que actua per delegació meva per disputar el lloc a Lluís Aragonès. Jo hagués volgut un congrés regional per triar el cap de llista al Congrés dels Diputats i contrastar quin suport té cadascú al Camp de Tarragona.  Per respecte a la persona d’Anton Baiges vull recordar que, (com ell mateix va dir públicament), es presenta per decisió propia. Abans de fer-ho va voler conèixer el meu parer: li vaig aconsellar que abans de donar el pas parlés amb uns quants militants significats de Reus. Alguns li van aconsellar no fer-ho ateses les divisions existents a la Secció Local  i la crisi que s’arrossega pels mals resultats obtinguts a les municipals darreres. Conscient d’aquestes objeccions, va decidir tirar endavant. La seva ha estat una aposta constructiva, de superació en clau local i de renovació en sintonia amb els plantejaments que defenso cara al proper congrés del partit a celebrar l’any vinent. Li he sentit  fer autocrítica pública de la seva actitud en aquella contesa electoral, tot i tenir només una responsabilitat secundaria, i aquest comportament el rehabilita com també la mesurada resposta que ha donat a les desqualificacions rebudes.

Finalment, el congrés del Baix Camp va donar un vencedor clar, Lluís Aragonès, a qui felicito pel treballat realitzat i el suport obtingut. I avanço que si finalment ell és el cap de llista podrà comptar, si vol, amb la meva col·laboració. Per la meva part treballo per ser l’aspirant més votat pel Tarragonès en el congrés comarcal previst pel proper 19 d’aquest mes.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *