Ahir al vespre, una vintena de republicans de pedra picada, ens aplegàrem a sopar a “Ca l’astut”, una taverna de bon menjar que hi ha al rovell de l’ou de Torredembarra.
El Josep Maria i la Glòria tenen cura de l’establiment, remodelat i acollidor, on s’hi troba per fer petar la xerrada gent de tota mena i condició en un ambient pulcre i de bon gust. La nit passada ens hi trobarem, convocats per la Secció Local, uns quants amics i amigues per debatre sobre la situació del país i del partit. Hi eren el Rafel Piñol, antic militant del PSUC que retrobà el tremp militant d’anteriors èpoques, la Montse Gasull i el Gerard Ciuró, ambdós regidors a l’Ajuntament de la vila. També hi eren Jaume Alomar, regidor a La Pobla de Montornès, Josep Lleixà, Elena Santaló, Xavier Folch, Maurici Ruiz (ex-regidor a la Torre), Carles Sastre i un seguit de companys que em disculparan no els esmenti individualment.
El motiu de l’aplec era escoltar les meves raons per presentar-me a cap de llista per l’Esquerra a les properes eleccions generals però, de fet, passarem gairebé tres hores xerrant sobre com veiem el país i la gent. En sortir de l’àpat tots coincidirem en que ens ho havíem passat bé parlant de política, que ho trobàvem a faltar i que ens convenia fer-ho de tant en tant. Particularment he d’agrair als presents, i als absents que s’excusaren, la seva complicitat i comprensió i em sento satisfet d’haver participat en una trobada engrescadora, en la que no es va criticar a ningú, plena de vitalitat i d’esperit patriòtic. Que bona falta ens farà a tots per afrontar els temps que s’atansen.
Post Scriptum, 17 de desembre del 2023.
Avui he rebut la trista notícia de la mort a l’Argentina de Josep Maria Cortés Codina, patriota català que fou militant del FNC i d’ERC, torrenc d’adopció, ànima de ca l’Astut, bon amic dels seus amics, conversador infatigable, home dels que en van quedant pocs. Sense ser íntims ens teníem per amics i malgrat la distància manteníem el contacte a les xarxes de comunicació social.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Company aquestos sopars que et cruspiges en fan morir d’enveja.