Ahir al vespre el meu amic, i regidor d’Esquerra al Vendrell, Eladi Llop va convidar-me a una trobada amb militants del Baix Penedès a fi i efecte que exposés els plantejament que m’impulsen a optar a encapçalar la candidatura d’ERC al Congrés dels Diputats. Josep Maria Puigibet, alcalde de La Bisbal del Penedès, no hi va poder assistir i va deixar un escrit que fou llegit a l’assemblea. Amb el seu permís el publico a continuació.
Benvolguts companys i companyes, avui estem aquí per escoltar en Jaume Renyer com a aspirant a candidat per Tarragona a les eleccions espanyoles del 2008. Aquestes eleccions són un repte històric per l’independentisme nacional i pel futur de la nació catalana. seran un plebiscit de la voluntat dels catalans que dia a dia comencen a despertar del llarg somni de la Catalunya del sofà i la paret del cartró pedra que durant vint anys ens han ensenyat.
No cal veure ciència-ficció de mons virtuals perquè aquí, a Catalunya, ens han fet mirar-nos el melic amb un miratge enganyós i ara, en despertar, veiem astorats com n’era d’imperfecte el món irreal que ens havien creat. Aquella frase de “desperta Ferro” ha de ressorgir de les goles de Catalunya, amb serenor i democràcia, per tornar a ser catalans lliures. Cada poble té dret a decidir el seu futur, i coma catalans tenim el deure de decidir lliurement el camí del nostre poble. El sobiranisme nacional no és una exigència, és un dret propi dels pobles, és el dret a la vida, és el dret a equivocar-nos i encertar. El dret de Catalunya és sobirà, és quelcom intangible, i a vegades efímer, però és un dret que va més enllà d ela política. És el dret dels pobles de la terra a ser lliures per cercar la seva consciència i caminar el seu camí. El primer exercici de llibertat i democràcia és el respecte als pobles. Catalunya demana respecte a ser diferent, respecte a ser catalans i ciutadans del món, respecte de pensar diferent, però sobretot respecte a la llibertat del nsotre poble i la nostra gent.
Fa sis anys, aproximadament, es va acabar l’anomenat oasi català. L’Esquerra va tirar una pedra i va trencar el mirall on cada dia ens miràvem. tristament vam veure la realitat, una realitat aspra i provinciana, l’aspror de com els catalans érem criticats arreu d’Espanya amb menyspreu per la nostra manera d’ésser. Vam veure que al giravolt d’aquella muralla de cartró pedra, no hi havia res. Érem una simple autonomia com ho pot ésser Cantàbria o La Rioja, (amb tots els meus respectes), que havíem accedit a l’autonomia per la via normal a diferència del País Basc que va accedir-hi per la via especial. I ara en sembla que això no pot ser, però la realitat és la que és: boicot als productes catalans, pàgines web i correus multitudinaris incitant a la gent que no comprin productes del nostre país, i un llarg etc.
El camí a la independència ningú diu que sigui fàcil i que tot anirà be. Ben segur que passarem penes i moments difícils però la nostra capacitat col·lectiva, i individual, com apoble farà que sortim endavant i ens posicionem com a punt de referència mundial amb un nou model social i econòmic més just i solidari. Per tot això, i molt més, ara hem de recuperar la il·lusió que fa quatre anys Tarragona va viure amb l’obtenció d’un representant a Madrid.
Ara molts companys i càrrecs electes del partit que han tingut i tenim representació institucional hem apostat per donar el nostre recolzament a Jaume Renyer. Que us puc explicar d’ell: persona compromesa amb la llibertat nacional i la independència de Catalunya, persona senzilla però amb la més alta capacitat professional i ideològica i, per sobre de tot, una persona que sap escoltar, que ens farà vibrar per la seva convicció i perquè defensarà Catalunya continuant la tasca començada per Josep Andreu. Es per això que el dia de la seva presentació com a candidat dins d’Esquerra va ser un orgull per a mi acompanyar-lo al seu costat en un acte de suport i patriotisme. Per això us demano que l’escoltem. Estic convençut que la seva veu a Madrid és necessària en aquest moment i que en Jaume Renyer és, sens dubte, la persona que ens cal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!