Conferència Nacional ERC: valoracions addicionals

Després de celebrada la Conferència Nacional d’ERC, el proppassat 20 d’octubre, vaig fer unes “primeres valoracions” que avui complemento amb aquestes consideracions addicionals.

La primera és d’ordre aparentment formal: a l’escenari de la conferència hi vaig trobar a faltar, en lloc preeminent, la simbologia del partit i l’estelada. També vaig quedar sorprès pel fet que no cantéssim plegats Els Segadors un cop acabat el discurs del president del partit. Cantar uneix, allibera les emocions col·lectives i aporta autoestima política. Aquestes absències simbòliques no ens les podem permetre en el futur ja que si responen a una conducta persistent deixaran de ser llacunes puntuals.  

En segon lloc, anant al fons de les qüestions debatudes, encara està per veure en què es visualitzaran els canvis substancials introduïts per les esmenes incorporades al text de la ponència oficial. De moment, davant l’agreujament de la crisi de les infraestructures estatals a casa nostra, encara no hem donat el pas, com a partit, de promoure mobilitzacions ciutadanes i campanyes explicatives del sobiranisme pràctic que defensem teòricament. En l’esfera governamental encara és aviat per avaluar possibles canvis que reforcin el perfil del partit en aquest àmbit.

Una altra consideració, la tercera, fa referència a les reiterades desqualificacions d’alguns portaveus del partit a un eventual “front patriòtic” i a la priorització de l’eix nacional per sobre de l’eix social. Banalitzar les contradiccions que s’estan produint dins de Convergència Democràtica no ajuda gens a que aquestes es resolguin, (un cop finalitzat el procés de transició intern que viu aquesta formació), en favor dels plantejaments sobiranistes. Una futura majoria política, i social, a favor del dret d’autodeterminació s’haurà de sustentar sobre tres pilars: l’espai liberal, (CDC o una nova formació) el republicà (ERC) i el socialista (CUP, i sectors d’ICV i PSC). Tampoc no podem perdre de vista que en el moment culminant de conflicte amb l’Estat eix nacional acaba essent el que incorpora al seu si un nou ordre social emergent. Per tant, presentar l’eix nacional com un pas enrere (el retorn a l’etapa Colom) és un error teòric i estratègic.

Finalment, i en quart lloc, el resultat de la conferència fa evident la pluralitat interna i la necessitat de renovar actituds i discursos fent-los més flexibles i oberts. Per tant, a tots interessa el diàleg constructiu i descartar les posicions tancades i sectaries tant a l’hora de conformar les candidatures cara a les eleccions generals com a les envistes del congrés del partit previst per l’any vinent.   

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *