Cara a les properes eleccions espanyoles una de les qüestions clau és que l’Esquerra transmeti una posició coherent i entenedora sobre quina és la nostra relació respecte al PSOE.
Els òrgans del partit han fixat uns criteris de relació, i eventual col.laboració, amb els socialistes a les Corts Generals que compartim la majoria de militants. Una cosa és l’acord conjuntural, de govern, per quatre anys amb el PSC i una altra cosa són els pactes amb els socialistes espanyols.
El PSOE té presumptament una estratègia resumida en el lema “España: serena y unida”, el PSC simplement no en té cap de pròpia. Els socialistes catalans poden entrar en contradicció amb els seus col·legues espanyols si emergeix amb força una alternativa sobiranista que faci evident la situació de dominació política i econòmica que viu el nostre país. La desastrosa gestió dels serveis públics de titularitat estatal, que es posa de manifest aquests dies de forma patent amb la crisi de les infrastructures, ha de tenir una resposta política en clau nacional catalana. El sobiranisme pràctic que prediquem és hora d’aplicar-lo. Si no ho fem les propostes d’autodeterminació pel 2014 no tindran credibilitat.
Post Scriptum, 17 d’octubre del 2021.
Aqueix cap de setmana el PSOE ha celebrat congrés federal a València, només en castellà com sempre, i ben bé el lema en lloc d’Avanzamos, podria haver estat el de fa catorze anys, “España serena y unida”: cap esment a la corrupció dels Borbons, cap referència a les minories nacionals i al conflicte català, cap projecte de prosperitat i democràcia. Res de tot això, integrisme espanyol a raig, competint amb el PP en el mateix marc conceptual, cada cop més intransigent, més agressiu i més involutiu.
Post Scriptum, 22 de març del 2022.
L’editorial de Vicent Partal, ahir a Vilaweb, és tot un compendi, “PSOE: la traïció com a manera permanent de viure. Impressiona veure com milions i milions de persones, una vegada i una altra, han llançat els seus vots a la paperera donant suport a un partit que és amoral des del bressol, a un grup de desvergonyits que han enganyat una vegada i una altra el seu electorat”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
PSOE proposa: "España serena y unida".
Crec que no és factible pensar que ara el PSC (sense en Maragall) ara canviarà d’estrategia.
Posició coherent i entenedora, aquesta és la clau.
El principal adversari polític dels independentistes catalans, qui té més força (i poder) per impedir que Catalunya pugui autodeterminar-se no és cap altre que el PSC-PSOE. Això ho hauríem de tenir molt present, perquè sinó no ens en sortirem.
És per això que jo (i em sembla que molts altres independentistes) esperem que ERC marqui diferències amb el PSOE i no es deixi tornar a entabanar com fa quatre anys. Si l’aposta d’Esquerra és ser un aliat fidel d’en Zapatero per plantar cara al PP, que no comptin amb mi. Aquesta vegada seré exigent: només votaré ERC si em garanteix que al Congrés espanyol defensarà sense complexos els interessos de l’independentisme d’esquerres.
La primera i principal questió que es plantejarà a la propera legislatura serà el nou sistema de finançament que caldrà establir entre el març i l’agost de 2008. Els votants tenen el dret a saber a quin cantó estaran els diputats del PSC-PSOE: defensant la part catalana o bé donant suport al Govern de Rodríguez Zapatero. Una de les tasques prioritàries de la campanya de l’independentisme "pràctic" d’ERC hauria d’insistir en aquesta qüestió que afecta tant el futur del nostre país.