Que arribe l’estiu…
Esgotament. Aquesta és la sensació principal després d’aquests duríssims mesos de debat sobre l’estatut. El resultat final és just el que necessitaven els seus promotors: suficient per a dir que han guanyat i s’han legitimat les seues renúncies però a la vegada just, justet… La maquinària mediàtica habitual ja s’encarregara de l’empaquetat al seu favor però com que la realitat és tossuda ja tornarem a parlar quan les coses tornen a posar-se a to.
Avui al matí ja van (quasi) tots amb la murga de les eleccions. Però per sort no es poden convocar per demà mateix. Ni per abans del setembre. Així que més val que aprofitem l’estiu per a descansar i refer-nos. El retorn tornarà a ser dur i intens i només somie ja en els dies de llibres, pel·lícules, son i mandra. En el viatge amb la família i en el ‘dolce far niente’…
Sobre la tauleta de nit fa alguns dies que tinc el primer dels meus llibres d’estiu: The Singularity is Near, de Ray Kurzweil. Tot i que és un volum que fa mesos que tinc interés a llegir encara no he pogut ni acabar-me la introducció. A veure si aquests dies hi ha una mica més de baixada de la tensió informativa i puc aprofitar per a fer la ronda de compres i llegir. Buidar el cervell, carregar piles i relaxar l’intel·lecte em sembla que és el que més necessite.