Marc Arza ha publicat, el 22 d’octubre, al bloc col·lectiu “Olla de grills”, (http://olladegrills.cat), aquest article titulat “Jaume Renyer i l’ERC de la llibertat”.
Tot i que la Conferència Nacional d’aquest passat dissabte confirma la tensió entre els militants, el cert és que la trajectòria d’ERC al llarg dels darrers cinc anys fa evident l’aposta de la direcció per un model ideològic d’esquerra clàssica aliè a la tradició pròpia del partit. Una Esquerra de base marxista, enamorada de la intervenció estatal i recelosa de tot allò que no controla. Una Esquerra que creu entendre bé el que es governar, com qui pica ferro, però amb dificultat per a fer país en complicitat amb la societat civil. Una Esquerra que aposta pel poder dur en un moment en que, arreu del món, el poder tou guanya protagonisme.
A ERC hi ha, però, una altra ànima que busca corregir el rumb. La que defensa les tres sigles del partit enfront d’aquells que impulsen l’Esquerra a seques com a nova imatge. Aquesta és l’ànima republicana d’ERC que en Jaume Renyer apunta amb el seu darrer llibre: “L’Esquerra de la Llibertat”. Impulsant el Republicanisme, una tradició política pròpia del país que entronca amb una línia de pensament amb vigència renovada arreu d’Europa, amb Maurizio Viroli i Philip Pettit com a principals exponents. A “L’Esquerra de la Llibertat” es ressegueix el fil roig de l’aspiració de llibertat personal i col·lectiva que acompanya tots els moments brillants de la nostra història fins al Desastre Nacional de l’any 1939. Una línia de pensament que evita supeditar l’individu a la societat però que no ignora el relleu de la realitat col·lectiva, superant un enfrontament entre socialistes i conservadors basat en un món que ja no existeix. Un Republicanisme que hauria de transformar ERC per afrontar amb força renovada l’indispensable procés d’emancipació nacional del país.
Tal i com exposa a “L’Esquerra de la Llibertat”, per a en Jaume Renyer es evident que “entre el PSC i ERC no és possible una aliança estratègica; només és possible una aliança tàctica”. Defensant, per tant, la necessitat d’abandonar la via de supeditació al PSC per buscar la creació d’un “moviment sobiranista prou fort per arrossegar l’estricte autonomisme de CiU cap a posicions coherentment nacionals”. Una opció que tindrà la oportunitat de defensar en el proper procés intern d’elecció de candidats a Corts per Tarragona. Un procés en que els militants hauran d’escollir entre l’ERC del segle XXI i l’Esquerra del XIX, entre la necessitat d’aixecar un procés d’emancipació nacional ben travat i la fe que demana la pastanaga del referèndum el 2014.
En aquesta i d’altres comtesses internes, d’ara fins al proper Congrés, ERC s’hi juga el futur del partit i bona part del futur del país. La responsabilitat dels militants no és poca!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per quan, una vaga general a Catalunya per posar fi a la sagnia social i econòmica de l´estat? Proposta i adhesions
http://llibertats.blogspot.com/2007/10/maragall-dimissi-per-quan-una-vaga.html
Comença un nou model dins d’Esquerra, un nou model social, un model d’emancipació nacional, no sotmés al Psc-Psoe.
Un procès que ha portar la nova Esquerra a la recuperació dels valors de il.lusionar novament la base social, de convertir el fet de essser asemblearis amb una alegri el fet de sentir-nos cofis d’esser el primer partit europeu on Tu ciutada d’apeu, on el militant te el dret a decidir el seu futur i els seus dirigents, tot i que cad cop s’intenta trencar un dels vlors d’esquerra. Hem de treure pit i seduir amb el nostre misatge i maner d’esser diferent. Sencillament som diferents som d’esquerres, independentites i republicans, som els hereus, els únic partit d’esquerra i de libertat nacionl, és per ixò que en Jaume Renyer, ha d’esser el nostre candidat, una persona propera que estima el seu país i la seva gent, una persona capaç i del màxim nivell, hem d’esser valents i fer una aposta clara pel futur, esquera no és pot encllar en el passat, hem d’a`postar pel futur amb Jaume.
Ànim, i tal com acabo sempre els meus correus des d’ un poblet de la Gàlia okupad@….