Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

22 d'octubre de 2007
0 comentaris

Llibres (VIII)

“La sefardita”, de Catalina Maroselli, Pagès editors, Lleida, 2007.

Dijous passat es va presentar a Barcelona el llibre de Catalina Maroselli-Mateolli, “La sefardita”, una obra d’aquesta escriptora corsa que aposta preferentment per publicar en català les seves creacions. Aquest fet per si sol ja és tota una declaració d’intencions que ens predisposa a conèixer l’obra d’aquesta autora singular. Catalina és una dona, jurista de formació, que en la plenitud de la vida aposta per donar curs a la seva passió per la literatura. I ho fa des d’Ajacciu, la principal ciutat de Còrsega, i veient la limitada potencialitat de les editorials locals opta per publicar a Catalunya. Aquí apareix, també a Pagès editors, l’any 2000, un assaig original “La identitat corsa. Una realitat dins Europa”.

Arran de l’aparició d’aquest llibre, parlant un dia amb Ramon Badia, (la mà dreta de Lluís Pagès), li vaig demanar l’adreça de Catalina. La lectura del seu assaig em va captivar per la sensibilitat amb la que tracta la problemàtica nacional corsa, l’aproximació que fa als aspectes culturals de la identitat del seu poble, deixant de banda la visió economicista i política d’arrel marxista que predomina en obres d’aquesta mena. Vaig contactar-hi en una de les seves freqüents vistes a Barcelona i fruit de la trobada l’any 2001 vaig participar com a ponent en la primera universitat d’estiu organitzada per la Universitat de Corti, la capital històrica de l’illa. Allí vaig tenir ocasió de conèixer dirigents de les diverses organitzacions nacionalistes corses i  la seva dura pugna amb l’Estat francès (i  també, les seves fraticides lluites internes). Catalina Maroselli, està allunyada totalment del món del nacionalisme militant,  és una militant de la cultura concebuda com a motor i ànima del poble.

Alfons Quintà, que va fer la presentació de l’autora, va ressaltar aquest aspecte de l’activitat creativa de Catalina Maroselli i va explicar com l’havia desenvolupat en una novel·la apareguda en castellà (“La mujer sin nombre”, Editorial Milenio, 2004) i ara amb “La sefardita”. Aquesta darrera narra a través d’un personatge figurat (Regina, una jueva corsa del segle XVII), el procés de descobriment de les arrels jueves de l’autora i la pervivència de lligams entrecreuats entre els diversos pobles del Mediterrani occidental. Em d’agrair a Catalina Maroselli que, centrant en terres catalanes els seus relats i l’aparició de les seves obres, contribueixi a resituar el nostre país en una posició referent per les altres nacions del nostre entorn.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!