Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

23 d'octubre de 2008
1 comentari

19/10/08 Sant Pere de Ribes (el Garraf)

diumenge, 19 d’octubre de 2008 – Correllengua ’08

Ens alcem al voltant de les 10 del matí i ens dirigim cap a Sant Pere de Ribes, en la comarca del Garraf. L’entitat cultural GER ha organitzat una sèrie d’actes per a celebrar el Correllengua 2008: es pintaran murals temàtics i nosaltres farem un concert matinal. Arribem a la Plaça Marcer i veiem que ja està quasi tot montat, però els tècnics ens diuen que encara s’han d’encarregar d’algunes qüestions i que ens n’anem al bar d’enfront a prendre alguna cosa abans de començar. Ens ve de categoria perquè no havíem desdejunat i ens dóna temps a beure un suc de taronja i a rosegar qualsevol cosa. Poc després, vénen a per nosaltres. Pugem els instruments al cadafal i comencem a provar. L’equip de so pinta molt bé i n’hi ha tres tècnics que s’ocupen de tot, de manera que resultarà molt fàcil. Provem les dues guitarres perquè tinc quimera que avui és un dia propens a que es trenque una corda: el viatge, els canvis de pressió, la humitat, les temperatures fredes i càlides. Tots aquestos factors influeixen en la resistència de les cordes. Ahir freia un fred que pelava a Cardedeu i avui, malgrat el que deien les previsions de l’oratge, fa un sol de justícia, com si encara estiguérem en estiu. Allà a les 13 hores aproximadament, mentre els xiquets i no tan xiquets pinten diversos murals amb motiu del Correllengua, encetem la nostra actuació. És molt curiós tocar de matí, amb tot il·luminat i ple de xiquets amunt i avall jugant a la plaça. Les mares i els pares prenen vermuts al bar del cantó, però miren de reüll cap a l’escenari. A aquestes hores és difícil que la veu brolle com cal, però a la tercera cançó ja m’he escalfat i anem per feina. A meitat de l’actuació, després de Despertar, una representant de la GER puja a llegir el manifest unitari del Correllengua, enguany escrit per Isabel-Clara Simó. Tot seguit, reprenem l’actuació amb Línia 1. Com ja havia augurat, en Aloma se’m trenca una corda de la guitarra titular (fènder de color negre) i he d’aturar-me a substituir-la per la reserva (ibànez de color grana). Solventat el problema, continuem l’actuació fins al final. És graciós veure com la gent canta les cançons des d’un dels costats de la plaça perquè el sol cau picat i s’arreceren a l’ombra d’uns arbres (afortunadament, damunt de l’escenari també hi ha l’ombra d’uns arbres que evita que s’incendien els instruments!). Quan cantem Al Vent s’afegeix a l’uníson, fins i tot, la gent del bar que està obrint boca de cara al dinar. Com que molts d’aquestos espectadors han viscut l’època de la transició en primera persona, es coneixen la cançó de dalt i baix i ens ajuden a la tornada. A les dues passades baixem de l’escenari i arrepleguem els instruments. Dinem en companyia d’alguns membres de la GER, que han cuidat fins al mínim detall. A les quatre de la vesprada ens alcem de la taula, ens acomiadem i marxem corrents cap a l’estació de Sants, que Laura ha d’agafar el talgo de les 17 hores i no anem massa bé de temps!

  1. La fotografia que il·lustra aquesta crònica és cortesia de Gemma Boada, que també ha fet doblet aquest cap de setmana! hehe Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!