Ahir al vespre Joan Carretero fa pronunciar una conferència a la societat “El Círcol ” de la ciutat de Reus sobre la situació política catalana que val la pena contextualitzar.
Personalment només he conversat amb Joan Carretero en breus trobades, a peu dret i mai a soles. Per tant del seu pensament en tinc notícia només a partir dels seus escrits i de les referències que aporten vells amics, (Pere Olivé, Jaume Fernàndez, Josep Maria Bru, Albert Pereira), que són els seus companys de viatge en el projecte del Reagrupament. Diumenge passat el diari “El Punt” li publicava una llarga entrevista i, només veient les seves respostes, quedaven desmentides les desqualificacions banals que els seus rivals al si del partit li imputen.
Dels punts que tocava responent a les preguntes n’hi ha un de crucial, (que també va tractar ahir), i és la diferència entre partit de govern i partit d’ordre. Al seu criteri, i en això coincideixo, l’actual direcció del partit està confonent ambdós conceptes. Una cosa és governar i fer-ho bé, com és l’exemple de Frankfurt, i l’altre interioritzar les actituds, els comportaments i el llenguatge innocu dels partits d’ordre.
L’Esquerra ha derivat, en molt poc temps, cap a plantejaments que insisteixen en l’encaix en la falsa normalitat política que aparentment viu el país. Al meu criteri la realitat és justament la contraria, estem immersos en un sistema de dominació política que només es pot remoure plantejant un conflicte polític i això s’ha de fer també des del govern.
El republicanisme no només és una referència ideològica sinó una font d’inspiració per a comportaments ètics i pragmàtics perfectament aplicables a la gestió i el bon govern (transparència, rotació de càrrecs) que ens haurien de diferenciar dels partits d’ordre. La conferència del proper dia 20 només serà una etapa en el procés de revitalització d’Esquerra com a partit de la llibertat si contraposem el nostre projecte al dels partits d’ordre.
Post Scriptum, 17 d’octubre del 2021.
Carles Castellanos va publicar el proppassat 10 d’aqueix a Llibertat.cat aqueixa descripció del junquerisme, (l’estranya barreja d’impostura, sectarisme i mediocritat en la que s’ha convertit ERC), titualt, “El què i el com del Junquerisme“, un desl trets del qual encaixa amb el contingut d’aqueix apunt:
“4-L’Antirupturisme. Aquesta concepció, circumscrita a l’acció institucional i a l’activitat mediàtica, promogudes des del Partidisme, fa que la ideologia Junquerista sigui frontalment oposada a qualsevol mena de ruptura política. Tot possible canvi és concebut com una mena de transició aconseguida per mitjà dels vots parlamentaris dins les institucions existents, una premissa que és mancada de tot fonament polític. Sense l’existència d’una ruptura en què la República catalana independent substitueix arreu del país el poder ocupant espanyol no tindria lloc mai la Independència. És per això que les proclames d’Independència del Junquerisme no són altra cosa que un simple recurs mediàtic per a atreure alguns sectors políticament ingenus cap a les seves maniobres mediàtiques de distracció.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
en proper dissabte 20 veurem quina és la força "d’ordre" que l’aparell del partit te amb els seus militants.
Veurem si hi ha prou militants amb consciència i sobretot fidelitat amb els valors del republicanisme i la llibertat. O en canvi veurem si encara hi ha prou militants inconscients del que esta duent a terme l’executiva d’ERC i sobretot amb fidelitat cega cap els seus lideratges.
Jo encara crec amb els companys lliures d’esperit i forts amb les conviccions independentistes.
Sort i Salut companys ens veurem el dissabte!
Manel des de Khe