Espanya és fracàs

Amb el lema “Espanya és fracàs, Països Catalans son progrés”, (www.espanyaesfracas.cat), les JERC del Camp de Tarragona han iniciat una campanya explicativa de l’espoli econòmic i la dominació política que viu el nostre país.

Ahir al matí a la plaça del Rei de Tarragona, Marc Alexandre Anguera, Núria Gavarró i Jordi Molinera van fer la presentació als mitjans de comunicació (pocs) que van acudir a la convocatòria. Aquests companys m’havien convidat a l’acte en tant que president del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació ja que el dret a decidir serà un dels elements centrals de la campanya. Després de les paraules del Marc vaig afegir quatre mots per lligar l’actual moment polític (atzucac estatutari), la festa espanyolista del 12-0, (que va ser un fracàs pel poc eco que ha tingut entre la població crida espanyolista de Rajoy), i les perspectives cara al 2014.

Potenciar les JERC és una responsabilitat de tot el partit, no només dels joves que hi militen. Esquerra ha perdut capacitat de mobilització al carrer (s’ha pogut comprovar en la poca presència a la manifestació independentista de l’Onze de setembre d’enguany a Reus), i ha baixat també l’atractiu que exercia sobre el jovent a l’hora de votar. La concentració d’esforços en el treball institucional ha comportat deixar de banda el treball d’organització i mobilització social. Un procés d’autodeterminació com el que pretenem engegar cara al 2014 requereix fonamentalment una ciutadania activa i participativa i en aquesta tasca les JERC hi tenen un paper fonamental. Cal fer-los-hi costat.

Post Scriptum, 10 de gener del 2018.

Aqueixa consigna de les JERC va fer fortuna al seu temps, com després va succeir amb “Espanya ens roba” propougnat per Solidaritat Catalana per la Independència. Ambdues consignes responen -dissortadament- a una realitat. Per contra, el lema del PP a la campanya electoral del proppassat 21-D va ser “España es la solución”, un exemple clar de la realitat invertida que propugna el nacionalisme espanyol incapaç de justificar amb un altre argument que no sigui la força la dominació política i l’espoliació econòmica que l’ordre estatal exerceix sobre el conjunt dels Països Catalans.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *