Aquesta frase de Ramon Tremosa defineix perfectament el resultat de l’adjudicació realitzada per AENA en el dia d’ahir.
Ha arribat l’hora del “Sobiranisme pràctic? Els agents econòmics que lliguen la seva prosperitat a la del nostre país no poden restar impassibles davant una decisió discriminatòria que perpètua la dependència de Catalunya respecte de l’ordre espanyol. Les plataformes sobiranistes que han sorgit en els darrers mesos han de demostrar la seva eficàcia encapçalant la mobilització ciutadana contra aquesta decisió governamental. CIU i ERC no poden esdevenir còmplices passius. El sobiranisme no pot ajornar-se al 2014, ha de demostrar cada dia la seva credibilitat. En fi, cal una resposta organitzada i massiva a la consolidació del sucursalisme polític i econòmic.
Post Scriptum, 11 d’agost del 2017.
Deu anys després d’escriure aqueix apunt l’aeroport del Prat continua en mans de l’Estat, que n’extrau un alt rendiment econòmic alhora que en degrada el servei mitjançant la nefasta AENA per forçar-lo a una posició subalterna en relació a Barajas (ara rebatejat Adolfo Suárez). Aqueix article editorial de L’Unilateral titulat “El Prat: un exemple de guerra psicològica espanyola” il·lustra l’ofensiva multidimensional del poder espanyol per anorrear la nostra economia i oprimir-nos encara més amb el sistema de dominació política instaurat des del 1978:
“Com era d’esperar, i no hi havia cap dubte al respecte, els treballadors de l’empresa Eulen van votar ahir per la continuïtat de la vaga.De les quatre opcions sotmeses a votació la que obtingué més suport va ser la més atractiva des del punt de vista salarial, és a dir la d’un augment de 250 euros amb 15 pagues. Per contra, la proposta sorgida de la mediació de la Generalitat, i acceptada per Eulen, que contemplava 200 euros amb 12 pagues, només va obtenir 2 dels 176 vots que s’exercitaren. La reacció de la consellera de Treball, Dolors Bassa, va consistir en reconèixer que s’havia sentit enganyada i utilitzada.
La Guàrdia Civil com a solució
Per contra, qui sembla ara decidit a arranjar el conflicte, és el govern espanyol, que immediatament després de saber-se el resultat de la votació va convocar per avui divendres, una reunió de crisi -que implica que fins llavors no consideraven que n’hi hagués, de crisi, després de milers d’hores de cues i de vols perduts. En aquesta reunió es contempla la possibilitat que la Guàrdia Civil es faci càrrec del control de la seguretat, per evitar la vaga indefinida anunciada per al proper dilluns 14, i que convertiria en un caos absolut la situació al Prat.
Guerra psicològica de manual
Amb assumpció de la competència per part de la Guàrdia Civil es culminaria un cas de guerra psicològica de manual, destinat a fer veure que qui realment resol els problemes és el govern de Madrid, i naturalment a elevar encara més el renom de la Guàrdia Civil. I de passada, deixar com un drap brut la Generalitat, titllant-la d’inútil, ineficient i ineficaç. Ells van crear el problema, a través del paper sempre fosc d’Aena, amb la col·laboració imprescindible de l’empresa amiga Eulen, amb els treballadors com a simples peons, i la Generalitat de tonta útil, i ells l’han resolt, amb la Guàrdia Civil, repetim-ho, com a artífex de la pau i l’ordre.
La Catalunya gruyère
Si els Mossos s’haguessin ocupat del tema, no ara, sinó al mes de maig, quan la crisi dels controls dels passaports, llavors protagonitzada per la Policia Nacional espanyola, probablement, l’escàndol hauria estat majúscul, s’hauria donat una imatge resolutiva i de fermesa. I s’hauria evitat arribar a la situació actual, pensada, sense cap mena de dubte, en clau del referèndum de l’1-O. Però el responsable polític directe de llavors, no tenia el coratge suficient per fer el pas endavant. Tot plegat, no ha fet més que confirmar la imatge de la Catalunya gruyère, és a dir, que hi ha parts del país on la Generalitat i les lleis del Parlament no pinten res. Aquestes parts, funcionen com a “protectorats” espanyols, sota les ordres directes de Madrid. És una situació insostenible, que només la independència podrà resoldre de soca-rel.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els agents econòmics lliguen la seva prosperitat a la d’Espanya, no la nostra…almenys una part considerable que no ha obert boca encara després d’aquest escàndol. La resta…deu ser el proverbial seny català…i així anem, cada dia pitjor.
No ens queixem, tenim el que votem…i si ens foten és perquè saben perfectament que no sols no reaccionarem, sinó que governi qui governi ens injectarà pels mitjans de control catalans que la decisió és fantàstica.
Jo la única cosa que puc fer és boicotejar el pont aeri i l’AVE per anar a Espanya…si creieu que a nivell individual puc fer més, sols cal que em doneu idees.
Què se’n faran de totes aquelles signatures demanant un aeroport intercontinental? és el moment de mullar-se…
Totalment d’acord companys.
Jo tampoc agafaré el pont aeri o l’AVE per anar a Espanya. Però, quants ho faran això! Quina resposta contundent és pot donar?
La desgràcia és tenir aquests polítics i empresaris que el seu món s’acaba a Espanya!
Malauradament, els agents econòmics fa massa setmanes que estaven tots calladets, o pitjor, només parlaven per donar un vot de confiança a Doña Magdalena i el seu cortijo. Bon exemple d’aquest comportament ha estat La Vanguardia (prou beligerant els mesos d’abril i maig, i al diari d’ahir no hi ha ni una línia sobre el tema; suposo que és el preu de la visita de Zapatero amb el nou format, però poden tenir present que han perdut, per ara, un lector), però on és el GTI-4? De veritat que no tenim cap sector empresarial mínimament influent que tingui trons de fer una valoració negativa de la decisió d’AENA ? És normal que diguin alguns que l’oferta és bona, però el millor és que és revocable i provisional ? Sincerament, que ens fotin el pèl a Madrid pot arribar a ser justificable, però que ens el prenguin a casa nostra, és molt més preocupant. L’única que ha estat a l’altura fins ahir a la nit (avui no he pogut seguir res), ha estat la Mònica Terribas tocant el que no sona a Doña Magdalena.
Plataformes sobiranistes, espero que aviat comenceu polítiques de coordinació d’accions. Ens han fet el llit un cop més, però que almenys sàpiguen que no ens agrada!!
Jaume, ja saps que celebro que hagis tocat aquest tema
Puc compartir la decepció però no l’argumentació. No és un problema de la nostra dependència econòmica d’españa (que és un dels nostres primers mercats) sino un problema de la nostra capacitat de voler ser quelcom diferent.
Vam ""inventar-nos"" les autopistes i va ser una de les darreres solucions genials a una manca endèmica d’inversions que s’ha perpetuat més enllà en el temps del que molts voldriem.
Per mi la solució no són els boicots, ni a l’ave ni al pont aeri, més que res per què ambdos funcionen prou bé. Per mi la solució és començar a fer política pro-catalana des de catalunya.
l’ave a tarragona és una vergonya, perdut enmig d’un camp d’olivers, amb accessos complicats i serveis deficients.
que l’estat no hi arriba? m’és igual…que hi arribi la generalitat. posem-nos a fer carreteres, a millorar accessos, a soterrar vies…. movem-nos!! i deixem la queixa i passem a l’acció.
a vegades tinc la sensació de que ens hem penjat el cartellet de "tinc raó" i amb això ja n’hi ha prou…. doncs no.
els partits als que voteu/em, les entitats on militeu/em, cal que comencin a moure’s….si españa no paga, pague-m’ho naltros…com sempre, però fem alguna cosa i deixem la queixa….